De randonnée per la zona dels Ecrins

El que feiem els dies que no escalàvem depenia una mica de la meteo. Si plovia voltàvem pels supermercats que hi  ha als afores de Briançon...comprant menjar, xafardejant...i si no (per si no en teniem prou amb les aproximacions a les parets) anàvem a caminar   i descobrir racons...interessantíssims...

Com sempre sense gaire planificació, anàvem a l'oficina d'informació deBriançon que per cert ens van atendre molt bé i també ens vam comprar un llibre de “randonnés” que ens va tenir ben entretinguts els dies que no trepàvem. De l'editorial Fournel.

el llibre de caminades comprat en una botiga d'esports..no recordo el nom davant el Carrefour 

Que vam veure? Doncs:

Col d'Isouard, un port de muntanya   famós en el “mundillo” del ciclisme. Hi vam anar a  petar de casualitat, estant a Briançon vam veure els indicadors que hi portaven, ho vam ubicar en el mapa i cap allà. Una carretera tortuosa ens porta al dalt el coll. Ens va semblar una mena de quadre geològic, formacions rocoses de colors ocres i sorra seca que contrasta amb el paisatge verd i bosco que envolta aquestes roques. Vam veure que també és punt de partida d'algunes excursions que semblaven força interessants. Queda pendent.

                     

carretera que puja de Briançon, ara entenc perquè és un port del Tour de Categoria Especial

un paisatge ben curiós i ari en una regió Alpina

Aquell dia vam acabar la jornda al poble de Briançon a on van organitzar una mena de competició d'escalada urbana. Chapeau! Com s'ho munten. Van  dissenyar recorreguts pels carrers del poble i els escaladors voltaven amb els crash-pads enfilant-se sota les encuriosides  mirades de veïns i turistes. Al vespre actuacions variades, concerts i barra de bar a la plaça del poble.

 Una molt bona organització, un aire molt festiu, popular i tranquil...molt bé!

fent cua pels crepes

 part superior slackline

Els dies que estàvem  per la zona del Coll de Lautaret i la Grave , un vespre que no sabíem a on dormir vam seguir una carretera que portava al pàrquing del llac “Pontet” . Inhumà! ens vam llevar amb unes vistes fantàstiques de la Miege i vam fer passejada matinal al llac,un altre racó panoràmic i per aquelles dates molt solitari.

un racó de postal:

el llac amb el Massís de la Meije

molt monos no ?!

i despres de tanta excursioneta ....recuperarem forces

Un altre indret que vam descobrir amb el nostre llibret dels Randonnés  és el Croix d'Aquila. Una ascensió d'un parell d'hores a una cota de 2466 metres amb sortida dels poble de les Combes. Un lloc  molt bucòlic ...

colors de tardor:

la CROIX!