Gaudint dels bons moments.

     Retorno al blog, veig la data de l' últim post...han passat ja uns quants mesos! Tempus fugit (m'agrada aquest expressió..) el temps passa, i a una velocitat vertiginosa.

      Aquesta vegada em remuntaré al mes de març, teníem planificat anar a Calanques el 15 de març que és quan obren el càmping de Cassis. Però abans vam decidir fer un estada per les mítiques escoles catalanes de Siurana i Margalef , una bona combinació no? Que dir que ja no se sàpiga d'aquestes grans zones.

    Siurana ens va fer arquejar i apretar les dents com mai . Els meus pobre dits !! En canvi el Quim em va fer una “demo” tant que es queixa de poca força als dits i aquells dies va tenir un “subidon” com diu ell, fent alguns "encadenes" bastant lloables.

    A més a més vam sabíem que al acabar d'escalar ens esperava un divertit sopar amb a casa del Sergi i la Betlem, sopar amenitzat pels dos “angletes” el Roc i l'Elba...quines grans sobretaules vespertines!!

 ultima hora de la tada.. amb Siurana al fons...i és que tenim racons ben bonics!!!

grans vetllades!! com mola! gràcies familía!!

I per donar-lis un respir al nostres dits, vam combinar alguna escapada als forats del Montsant i vam aprofitar per fer alguna caminadeta per les terres del Priorat

el Sergi ens va fer una bona ruta pels voltants de Siurana

Francesc i la seva estimada Monocroma...

el Francesc, després d'una bona marató de bidits al Racó de Missa

I vam tornar a Siurana uns dies però de tanta regleta ja tenia els dits com botifarres i amb molèsties ...quin pal!

     Vam començar a visitar amb més freqüència el conglomerat de Margalef, el bidit no em castigava tants les articulacions. I sense adonar-nos van anar passant els dies i allà ens vam quedar abandonant el projecte de Calanques (però tenim claríssim que és un lloc al que hi hem d'anar ).      Estàvem bé, tranquil·litat, bones vies i sobretot bona companyia. El Vicent ens va regalar unes petites joies que acaba d'obrir...vies boníssimes, de les que se'n parlarà.
      I a més a més vam coincidir amb una colla de “ maños”. Divertits i escandalosos. T'adonaves d'allà a on estaven però era encantadors molt bona gent i hi vam connectar molt. I a vegades passa, que et sents  bé en un lloc i no et  cal buscar o marxar més enllà i així va anar. Vam descobrir un Margalef més tranquil, vam escalar escalar en algun sector oblidat, en algun sector nou, algun clàssic tots molt bons. no cal dir-ho. És cert que és una zona molt concorreguda però a la vegada és un entorn molt màgic, barrancades, roca, graus... salvatge.

pel que fa a l'escalada:

el Balcó de la Penya Roja un antic i petit sector...molt solitari  i amb molt d'ambient 

baixant de "Memòria Històrica" al Balcó. Un dels 7a més bonics i amb més pati de Margalef ...boníssim!!!

Arriben els Aragonesos i tot agafa un ritme .."carimaño" , tranquil·litat, bons i llargs esmorzars, però  això si , a l'hora de trepar molt fanatisme!!

hora d'esmorzar ..semblava  un banquet de casament ...i s'allargavaaaa

i evidentment després de tibar cap al refu i entre birra i birra, mai arribàvem a sopar abans de les
11!

i fins i tot ens van enganxar al joc...la Pilar ens va plomar!!

  13:oo fent el vermut...així vam acabar després d'uns dies amb els "mañicos"

però quan s'ha d'apretar s'apreta:

bones fotos que va fer el Vicent al Quim

Víctor descobrint la combinació guanyadora de bidits

la Pilar encadenant el seu primer 7a 

felicidades i olé!! 

i el Vicent... "imparablament" sempre actiu

i una servidora  clavant els Oasis .Quin gran canvi amb aquests nous gats de Tenaya.

sempre a lloro...

pel que fa a als dies de repòs, a banda de grans àpats això és el que fèiem:

Vam aconseguir un mapa de rutes de la Serra del Montsant i vinga! 

Els  voltants d'Ulldemolins una volta que surt de l'ermita de Santa Magdalena. Aquest és el tram de les Cadolles Fondes.

ermita de Sant Bartomeu

   Excursió amb la Blanca a l'ermita  de Mare de Déu del Montsant. Bé, amb la Blanca venia un "bebe" a la panxeta...els tiets catalans ja li deiem Oriol (amb la "l" final molt ben pronunciada)  ja vam fer la conya de buscar-li un nom ben català al nen i que ens fessin padrins que li regalaríem la mona del Barça...però crec que no ...

Un gran dia, expedició "maño-catalana" al Delta de l'Ebre :

vam acabar amb la paella de rigor

Però i tot i que estàvem molt i molt bé, va arribar el dia que ja necessitàvem moure'ns. Per anar  Calanques ja hi feia massa calor i  a principis de maig  vam emprendre ruta cap a Còrsega i sobre Còrsega escriure els propers posts  Ens ha semblat un excel·lent  destí per fer via llarga, per fer esportiva és una mica fluixet, també ens vam tombar per les seves platges i també vam fer alguna incursió amb la BTT no ens va semblar que la activitat eina de la illa. Però tot això ja anirà venint.

ferri des de Toulon fins a Ajaccio