Pedalades corses

   
   Aquesta vegada no parlo d 'escalada , parets, cordes, vies..sinó dels nostres amors i desamors amb la bicicleta de muntanya per Còrsega.
 Vam arribar a Ajaccio un dia de maig quarts de 7 del matí, la ciutat encara dormia í vam fer una volta per trobar una llibreria i aprovisionar-nos de guies i ressenyes (on escalar , que visitar...)

  Quan s'aixequen les persianes ja estem davant d'una llibreria, just davant la plaça on es fa el tradicional mercat setmanal amb tota mena de productes tradicionals i de la terra.

Ràpidament trobem la guia d'escalada esportiva “ Falaises de Corse” i la guia de via llarga “Grandes vies de Corse” ambdues de Bertrand Maurin i Thierry Soucahrd . Ens van semblar bones guies,amb detallades descripcions de com arribar als pàrquings, als sectors , parets...

                      

     Remenant vam trobar un pràctic mapa de Còrsega d'aquells amb els dibuixets dels llocs més rellevants (turísticament parlant ) senzill però útil. I per acabar ens vam fer amb una guia de recorreguts en BTT per la Illa, “ A VTT Balades et randonnées. La Corse” que desprès d'haver -la utilitzat  per fer 3 sortides vam concloure que no ens va molar  gens. A primer cop d'ull semblava molt detallada amb coordenades, mapes i molta descripció però no sé si va ser casualitat que els tres recorreguts que vam fer  de ciclables en tenien ben poc.Ja en vam tenir prou per deixar la guia arraconada en un armari de la furgo. Vam passar més hores arrossegant la bici que no pas pedalant (bé ara potser he exagerat una mica però algun dia vam tenir aquesta sensació)
   I posats a tocar tema de pedals, aprofito aquest post deixar els racons que vam veure en bicicleta. Que per cert eren ben bonics encara que pedalant no va ser la millor manera de contemplar-los.

                          

sincerament...no ens  va ser gaire útil

  La primer sortida va ser just el dia que vam arribar a Ajaccio. Amb la recent compra de la guia ens vam emocionar i vam treure les bicis . Vam fer un recorregut anomenat “Per sobre Ajaccio, el sender de les Crestes”. Suposadament hi havia petit tram de corriol no ciclabble i la resta era a sobre el pedal . Però no va ser pas així. Aquest camí de les Crestes, que ofereix unes bones vistes d'Ajaccio no es podia fer sobre dues rodes  i   vam fer el caminet amb la bici a l'esquena, tant de pujada com de baixada  Ens va recordar al camí de la Mola estret i amb pedres grans. Es una ruta interessant amb bones panoràmiques però no però millor anar a peu.

                       

vistes des del camí de les Crestes

    Dies després que vam tornar a agafar la bici va ser per la zona de la val d'Asco al nord de la ciutat de Corte. Concretament al peu de les agulles de Popolasca una cadena rocosa molt espectacular. Aquesta vegada va ser més ciclable que l'anterior però no tant com ressenyava la guia, la pista de baixada cap a la vall era un incomoda barreja de sorra i blocs. Ens va semblar una ruta interessant en un entorn bastant tranquil.

sortint del poble 

inici de la ruta amb les agulles al fons

la volta passava pel pintoresc  poble de Piedrigriggio ...foto de rigor al campanar

Havíem llegit que en la costa nord hi ha el desert d'Agriates amb grans dunes, paisatges immensos, i que per accedir a la costa cal passar fer-ho a través de pistes, a tenia bona pinta per anar-hi a pedalar.  Vam consultar al llibre sobre quins recorreguts marcava per aquella zona i si, n'hi havia i una per la part oest de la zona.

     Paisagísticament parlant va estar molt bé, tot i que les gran dunes sobre les que havíem llegit encara les estem buscant ,  ens vam trobar una espectacular combinació de roques, sorra blanca i mar acompanyada per cel amenaçador que finalment no va descarregar. Però pel que fa al tema de pedalar va ser un desastre. La pista de  baixada fins la platja  era bona i entretinguda , la part que recorria la costa ja ens vam haver de carregar la bici a l'esquena una bona estona (això però ja estava previst en la descripció de la guia) però per tornar a la carretera va ser una agonia (segons l'autor era un pista bona, ja!) pel capbaix crec que vam estar un parell d'hores buscant una pista que no ni de bon tros es podia fer pedalant i amb la bici carregada a l'esquena . Vam acabar fins al monyo de tant caminet, rocs, esbarzers i matolls .

                         

la platja del desert d'Agriates 

el tram de costa era preciós:

moment de baixar de la bici...i serà per una bona estona

últims qms de la ruta ..una mica de tot...

     I  aquest va ser l'última jornada que vam pedalar en aquest viatge. Potser va ser casualitat o no.. que vam fer 3 recorreguts en els que les descripcions de la guia ens van semblar bastant allunyades de la realitat. Fins i tot el Quim, a qui li mola apurar amb la bici i  , va renegar de l'estat de les pistes i els camins... 

     Conclusió ens va semblar que seria millor anar amb un mapa de carreteres i fer alguns quilòmetres per carreteres secundaries amb poc trànsit entre poblets i racons tranquils.