Descobrint l'escalada a Zion

Teníem previst arribar al parc Nacional de Zion i enfilar-nos per alguna de les sever vies llargues, però dos dies seguits de pluges ens van fer canviar de plans.

Enlloc de les gran parets vam visitar Kolob Canyon , un barranc que pertany a al parc de  Zion a on s'hi troba un petit muret amb algunes vies d'esportiva ben curioses. La info la vam trobar a : http://www.mountainproject.com/v/south-fork/105948443

Un racó sorprenent, vies de continuïtat , gres i presa molt bona, a on ràpidament se'ns van inflar   els avantbraços. Tot plegat, l'entorn  i les vies, ens va semblar interessant per fer-hi  una visita,val la pena  conèixer i escalar en aquestes formacions tan especials.

arribem a Kolob

A fer una mica d'esportiva , aprox  preciosa.

això és una passada, quant de "canto"!!!!

piletaaaa!!:

Quan es fa fosc tirem cap a la part més popular de Zion,  està tot ple, càmpings , motels... octubre és la millor època i hi ha un gran moviment turístic .

De casualitat i gracies a l'amabilitat del encarregats del capmground que hi ha dins al parc , vam trobar la única plaça lliure, pels pèls! Típic i clàssic campground, aigua, taules i wc.

Aviat vam comprovar que el matins són mol i molt ventats però tal com van pronosticar els locals de la zona, el vent va afluixant a mida que s'aixeca el dia.

És fàcil moure's per Zion, només cal prendre el bus gratuït que porta als punts més populars del parc.

El nostre primer contacte serà en el sector Tunnel Wall Area a la via “ The Headache” ,3 llargs , fissura de mà perfecta, poc complicada i a l'ombra (tot i que el vent del mati refredava l'ambient , les temperatures diürnes eren elevades i s'escalava millor a l'ombra). Una gran ruta, fàcil d'equipar, i va ser una molt bona elecció com a presa de contacte. De material portàvem un joc d'aliens i un parell de jocs de camalots del 0.5 al 3. Crec que vam estar un parell d'hores i es baixa rapelant.

1º llarg fissura al més pur estil d'Indian Creek

2º llarg, un agradable diedre fissurat

tercera i última tirada continuem entre fissures perfectes

final de la via , rapel i avall!! 

Per acabar la tarda vam anar a buscar fissures a Ataxia Tower Area, una paret al costat de la carretera a on en menys d'un minut et plantes a les vies. L'escollida va ser Boring Crack,  un llarg de fissura física, ampla, bavaresa, punys, d'aquelles que et fan fer força amb tota la musculatura del cos. Val la pena per rematar el dia.

bona, exigent i extenuant 

la "Boring crak" que de boring no en tenia res!

última via del dia a l'esquerra de Boring Crack. Es veia bona però brrr! tenia alguna llastra una mica expo...No surtia a la guia

L'endemà ja vam posar-nos a una via de més llargada,més picantona i boníssima: “Shune's Buttres” a RED ARCH MOUNTAIN. Sortim en autobús del Visitor Center baixem a la parada  The Grotto i amb una curta i fàcil aproximació de 20 minuts ens plantem al peu d'una magnífica línia de diedres, fissures i xemeneies que ens regalarà una via molt complerta i molt variada.. Pel que fa a horari unes 5h. I de material : aliens del blau al groc i dos jocs de camalots del 0,5 al 3. I un 4 i un 5 (antic, el gran) molt útils. El descens és fa  rapelant.

Una ascensió excel·lent. Altament recomanable.  

Mati al bus , nosaltres per anar  a la via i el Jaume i la Nuri a punt per pujar a Angels Landing, una excursió molt interessant

 1º llarg, vam començar per la variant de l'esquerra . Uf! El Quim va suar bastant i no pel sol...era ben difícil!!

1º llarg ja a l'ombra

vistes d Angels Landing des de la via 

ja comencem amb les xemeneies

la següent tirada una fissura de punys ...mmm..

i una altra xemeneia... sort del 5!!

arribant a la primera torre...per la xemeneia

la R de dalt el torreó ...pati!!

penúltim llarg :  flipant, al·lucinant..em falten paraules

última tirada 50m de  placa fissurada, facileta, divertida

I no puc acabar sense fer referència a un indret que no coneixíem i que ens va semblar d'una bellesa increïble. Es tracte d'un parc estatal anomenat Sand Hollow State Park . Hi vam anar a espetegar de pura casualitat una nit en que no trobàvem allotjament enlloc als voltants  de Zion i ens van enviar a aquest petit parc,  on hi havai algunes places lliures al càmping, Un racó molt idíl·lic i tranquil  que ens va sorprendre moltíssim.

 I ens vam quedar amb ganes de fer més vies, però estaven al sol i vam pensar de deixar-ho pel final del viatge , en la tornada a San Francisco que seria a principis de novembre, no faria tanta calor. Però no vam estar de sort i els dies que teníem previst tornar a Zion van arribar unes fortíssimes tempestes que van deixar les parets impracticables. I per això vam tornar a las Vegas però no a deixar-nos els cales en els casinos si no que vam fer una parada a Red Rock on vam fer unes vies que ens va sorprendre moltíssim per la se va gran bellesa i qualitat...però això queda pel proper post.