Fent quilòmetres i visitant parcs. Mono Lake, Death Valley i Las Vegas

  Gairebé 800 quilòmetre eren  els que ens separen de Zion, el nostre proper objectiu  a escalar 

i davant tantes hores de conducció que les amenitzarem fent algunes parades contemplatives.

  En menys de una hora de deixar Toulumne Meadows i arribem al Parc Nacional de Mono Lake. Un racó petit però  grandiosament espectacular.

  Un llac d'aigua salada i unes agulles (o “tufas” com allà n'hi diuen ) de calç i sal emergent del seu interior en fan un indret curiós i interessant, tan per nosaltres com els milera d'aus que durant l'any hi fan parada per alimentar-se d'artèmies un petits crustacis únics habitants en aquestes aigües alcalines.

   Val la pena deixar la visita per última hora de la tarda en que la suavitat de la llum li dóna molta més bellesa i més claredat.

  Aquell mateix vespre ens plantem a Bishop, zona referència d' escalada en bloc.  Aquesta vegada  el nostre propòsit no era blocar precisament (fa anys ja hi vam estar i realment ens va semblar un lloc increïble i fanàtic) però aquell vespre vam anar directes a unes de les tantes termes que hi ha escampades al peu de les muntanyes. Són termes naturals que la gent ha anat construint a on hi ha surgències d'aigua calenta. No són fàcils de trobar, es coneixen pel boca a boca. Potser en l'oficina de turisme hi ha alguna cosa però nosaltres ens ho va dir algú ja fa anys que li havia dit un altre...i així corre la informació. I en aquesta ocasió , sort en vam tenir de la bona memòria del Quim per ubicar i recordar llocs. Perquè així, de memòria, vam arribar a una termal on feia uns quants anys ja hi havíem estat. I és que estan ben bé enmig del no res i realment no es veuen fins que no t' hi trobes a pocs metres. Banyadeta relaxant i dormim en el càmpground de Bhisop a la zona dels Hapy Boulders.

tota la tarda veníem pensant  en aquest moment!

L'endemà matinem, ens queden molts quilòmetres per fer i llocs per veure. Ens toca conduir per aquelles interminables rectes que creuen quilòmetres i quilòmetres de desert. En començar tot ens fa molta gràcia, que si els grans trailers, que si les descomunals autocaravanes que són com  com autobusos, que quines rectes...però al cap d'unes hores l'emoció s'esvaeix i tenim ganes d'estirar a les cames i moure el cos.

com a les pelis!!!

I així ens plantem a Death Valley. Aquest parc  alberga el punt més baix d'Amèrica del Nord, a 86 m sota el nivell del mar. Un indret desèrtic i amb una calor infernal. De fet, la nostra visita va coincidir a ple migdia de setembre, era d'esperar que aquelles hores ens rostíssim en ple desert de Mojave

Vam començar recorrent la panoràmica carretera cap a Badwater Basin el punt més baix . Una extensa superfície salinosa, blanquinosa i brillant ens deixa bocabadats.

Tornem enrere i passem per la carretera Artists Drives que ens farà passar entremig d'un festival cromàtic de terres i minerals de tots colors

I acabem la visita al Parc anant al mirador Dantes View d'on vam tenir unes immillorables vistes de Badwater.

sortim del cotxe per la foto i toma! batacada de calor!!

correspon a 41.1111 graus centígrads... com li mola al quim..

les terrasses dels bars amb ruixadors per refrescar la clientela

cap a Badwater Basin . Aquesta immensa esplanada.

al·lucinant! 

el punt més baix de nord-amèrica:

fascinant la policromia de la  Artists Road

foto hiper clàssica anant cap al mirador Dantes View

l'accés al mirador

les vistes de Badwater

I ja per acabar la jornada turística (que per cert ens va deixar rebentats!) visita nocturna a Las Vegas. Que dir sobre aquesta controvertida ciutat que no s'hagi dit ja?

Ens agradi o no l'ambient i la moguda d'aquesta ciutat, pensem que s'ha de veure, al menys passar-hi una nit. I no només perdre's pels faraònics i desbordants casinos sinó també contemplar el personal que per allà es passeja...tot és un espectacle.

La ciutat a on tots els excessos estan permesos, beguda, joc, alcohol.. Això si fer un vi-vac als afores, com nosaltres vam fer, perquè vam trobar-nos el campground tancat, ni somiar-ho! Aquest fet va ser el motiu que de bon matí es presenti un agent de l'autoritat per deixar-nos clar que no és legal i que a on estàvem no s'hi podia ni aparcar . Val, doncs marxarem...que li has de dir...millor un somriure i un “sorry” que una multa....

I així acabem amb el nostre recorregut turístic,  propera destinació les pedres de ZION.

 

comencem la ruta pels casinos 

  

"derrotxe" elèctric a punta pala

gent i més gent de tota mena

  

i acabo amb aquesta imatge de la Nuri ,  del sol sortint i il·luminant   Red Rocks. Feta  des del vi-vac moments abans de l'arribada del poli