ESCALANT A CROÀCIA

Desprès de Grècia i de camí cap a casa vam estar uns dies  a Croàcia. 

Aquest post va sobre  les zones d’escalada on vam parar i que ens van semblar, pel  turisme i visites ho deixo per la propera entrada.

Hi ha una guia de tot Croàcia  l’havíem vist per Internet i vam decidir comprar-la allà mateix.  Ho vam intentar a la ciutat de Split però res de res no la vam trobar ni a llibreries ni a  la única botiga de muntanya que hi ha . Doncs res a tirar d’interntet i vam trobar varies  webs amb  la informació necessària.

     Remenant vam veure que una de les zones més populars era al poble de Omis, tenia bona pinta ,  doncs cap allà! I va estar bé , és un petit poble de pescadors molt autèntic,  a la vora d’un riu i envoltat de muntanyes per la banda interior. No teníem molt clar si està permès dormir “por ahí” (es veu que no ) amb la furgo i per uns dies vam quedar-nos en un càmping en el mateix poble, senzill i econòmic.

 Pel que fa als sectors, aquí ens vam descarregar la ressenya : http://www.climbingomis.com  Hi ha una mica de tot,  nosaltres vam escalar al Visoke Pole  petit però amb algunes vies bones i al final hi vam estar un parell de dies. No és que fos descomunal però ens agradava combinar una matí d’escalada (que era quan la paret estava a l’ombra ) amb la platgeta i l’ambient tranquil del poble .

interessant...

els voltants de Omis

Omis

En aquest sector vam coincidir amb uns escaladors locals  que ens van fer algunes recomanacions força interessants, la Illa d’HVAR i alguns sectors a prop de Split.

HVAR ens va encantar , evidentment l’escalada no era  un “sectoràs”però a  Vela Stiniva  vam trobar un bon muret desplomat amb " xorreres "que ens va tenir entretinguts  un parell de dies. I es que Stiniva es un poble (bé 4 cases) arran de mar. Vam aparcar la furgo just  a la platja i d’allà sortíem caminant per anar  escalar, i la tarda a gaudir d’aquells paratges… una combinació gairebé idíl·lica.Per arribar a  Hvar vam embarcar a Makarska i en 45’ ja estàvem a la illa. Només té un carretera que la creua d’est a oest  i  es va bifurcant en carreterestes que arriben a la costa . Les ressenyes les vam trobar a: http://www.hvarclimbing.com/cragstopos/vela-stiniva/

en el vaixell cap a HVAR

el poble vist des del sector de la dreta (mirant el mar) però el sector bo era a l'altra banda

cap a escalar!!

les parets de Stiniva

les vistes que teníem al sortir de la furgo les parets just al fons

Vam marxar d’Hvar però per la punta oest amb vaixell  cap a Split.  

   Allà ens van recomanar alguns sectors i el que més ens va agradar va ser “MARKEZINA”. Una una bona muralla  enlairada que corona el poble de KLIS. Hi ha moltes vies i algunes de bones. Però no vam poder escalar gaire ja que va estar tres dies plovent a bots i barrals i havia moltes vies xopes. Però ens va semblar un bon lloc. La info a : http://dalmatiaclimbing.com/index.php/climbing-areas/sport/markezina-greda 

A la mateixa ciutat de Split hi ha un parc, Marjan, que  a part de ser un bon lloc per passejar , córrer i contempla la ciutat, també hi ha vies,  i no  va estar malament. Hi vam anar un dia que el matí va ploure i vam poder fer quatres vies. Predomina grau mig baix vam estar fent uns 6cs i 7as que ens vam semblar ben divertits . Els topos a: http://www.dalmatiaclimbing.com/index.php/climbing-areas/sport/marjan 

no ho sembla però les hi havia vies ben xules!

    I a per acabar vam arribar la popular  i famosa Paklenica, aquesta és la zona d’escalada amb més renom de Croàcia. Doncs home…no ens va impressionar pas gaire al contrari… però bé sobre gustos…

Paklenica és parc Nacionali per tant cal pagar entrada, sincerament  ens va semblar una mica abusiu el preu ja  zona no és pas gaire espectacular.  Croàcia té racons molt més meravellosos  que aquest. Vam comprar un passe per tres dies, i no ens hi vam quedar més. 

    Quant a  l’escalada esportiva, els sectors més populars són els que es troben  arran de camí, en el congost i no ens van molar gens . Ple de gent , turistes fent fotos, material escampat  per tot arreu…una mica parc d’atraccions. Però bé, és el que hi ha i allà estàvem.

escaladors a peu de camí

turistes encuriosits amb els escaladors

    Vam anar a fer un parell de vies llargues:

A ANIKA KUK vam fer la via KLEEN. Bona molt bona.

Arribem a peu de via i ja hi havia dues cordades esperant i una altra escalant  El primer llarg és comú a unes quantes vies, sortosament cap a la nostra no hi  anava ningú més.Via bonica, amb llargs molt atractius, vam estar unes 4 h i mitja, portàvem un joc de camalots però està prou equipada amb claus i i bolts. Vam fer l'escalada tota a l'ombra, el sol hi entra cap a  les 13:00

la paret 

cim amb unes vistes de postal

de camí de baixada...

L’altra via que vam fer va ser la “Beans toast” a la STUP. Una línia curteta, en una mena de torre adossada a la dreta d’Ankia Kuk.  Està bé, totalment equipada.  Aquí vam coincidir amb un munt de gent , en arribar a dalt sortien cordades com bolets….quin clàssic!

    Per acabar vam visitar dos sectors  d’esportiva, no estaven  a la base del barranc , sinó més amunt.Un  era HRM una petita cova amb un parell de vies xules, desplomades i de canto. I l'altre era  “CRLJENICA”  un mur taronjós que es veia des del pàrquing a on hi vam pujar un matí i   vam fer unes quantes vies entre 6b i 7b fins que va arribar el sol i vam plegar. 

     I aquell dia vam acabar l’estada a Paklenica amb un bon àpat a NIKO el restaurant punt de trobada d’escaladors.

sector HRM

els desploms de  CRLJENICA

les vistes des del sector

recuperant forces!!

De fet Paklenica no ens va entusiasmar, però cal dir que és un destí còmode i  agradable. Hi ha molts càmpings just a l’entrada del parc i es pot anar a escalar amb bici. I el que si ens va agradar va ser passejar per les seves platges en acabar la jornada.

raconet on estàvem instalats als afores del poble

deliciosa i relaxant posta de sol a Paklenika

    I aquestes van ser les nostres escalades per terres croates, com sempre les vam combinar amb visites a parcs, pobles i racons del país però això en el proper post. Només dir que  Croàcia  ens va  enamorar, la gent és  molt  amable , tot molt tranquil i ens hi vam trobar molt bé.

  Són una gent que van patir molt , i dóna la impressió que han fet grans esforços per reconstruir un país que va quedar molt malmès per la guerra  i  tot el que han aconsegit  ho cuiden molt  i ho valoren.