Para versión en castellano pincha aquí
De tornada de Grècia cap a casa no vam embarcar cap ferri, ho vam fer tot per carretera passant per Albània i Montenegro.
De tornada de Grècia cap a casa no vam embarcar cap ferri, ho vam fer tot per carretera passant per Albània i Montenegro.
Va ser un agradable dia de conducció . D’ Albània no vam veure gran cosa vam passar-hi i ja està. Ens va donar la sensació de passar per un país que està canviant molt ràpid en alguns aspectes però encara va a ritme molt lent en alguns altres. Segons com, semblava que haguéssim tirant uns uns quants anys enrere, en els nuclis urbans s’hi barregen pisos i edificis alts amb cases de planta baixa amb aspecte de barraques. Es poden veure cotxes d’allò més moderns i luxosos passant pel costat d’un rústic carro tibat per un ase. El que vam llegir és que fa pocs anys que han arribat els vehicles al país, i la gent que en té, sol tenir cotxes bons i són un preuat tresor. El cuiden, el renten, el mimen …per tot arreu es poden veure “xiringuitos” de rentat d’automòbils. I a destacar, la seva conducció és bastant... imprevisible, acceleren, paren, giren , i sempre sense cap mena d’avís. Havíem llegit que les carreteres eren dolentes , estretes i amb sotracs, però encara, ho vam trobar prou bé. Les poblacions són un caos circulatori, embussos, claxons…una mica al estil africà.
recoregut que vam fer el dia que vam anar de Grècia fins a Montenegro
just al costat de l'autovia
el paisatge albanès
D’Albània entrem a Montenegro, a l’duana cap problema, ens demanen documents del cotxe, i poca cosa més.
Al entrar al país ja vam notar diferència, tot plegat es veia més polidet , més ben conservat i l’estat de les carreteres millora notablement. Anem resseguint la costa i, aquí ja s’entreveu més turisme i explotació , arran de mar hi trobem pisos i apartaments .
La parada i fonda de la jornada va ser al fiord de Kotor, un fiord format per baies més estretes que es connecten entre sí. Una formació curiosa de la qual en resulta un paisatge preciós. Abans que es fes de nit vam passejar pel conjunt medieval del poble de Kotor, just a l’entrada del poble hi ha l’oficina de turisme d’on vam aconseguir el mapa . La veritat és que allí, hi vam anar a espetegar de casualitat perquè havíem llegit alguna cosa però ens va sorprendre gratament . Realment és un indret únic i peculiar en la costa de l’Adriàtic. El poble és molt bonic i les vistes a la costa són impressionants. A més a més vam trobar un raconet per dormir en la una diminuta carretera que s’enfilava cap a l’interio d’on vam tenir unes vistes de postal.
el poble de Kotor
el fiord
"hotel" a on vam fer nit....
L’endemà vam entrar a Croàcia, lluïa un sol radiant i feia un dia molt nítid, tot ens va semblar tan impecable, net i clar. Nosaltres vam recórrer la part de la costa Dàlmata, ens va semblar un territori preciós i agradable per viarjar amb la furgo.
Visita a Dubrovnik, una ciutat encantadora i malgrat està abarrotada de turistes , s’hi respirava un aire molt relaxat. El primer contacte amb la ciutat van ser aquestes vistes des de la carretera per on vam arribar .. Fantàstiques!
Evidentment no ens posem al poble amb la furgo i aparquem al costat de la carretera a la part alta. Agafem el kit de turisme (càmera,, ampolleta d’aigua, motxilleta…) i som-hi!
Una ciutat monumental amb molta vida i molt ben restaurada. Poques empremtes queden dels setje i bombardejos que va patir fa unes dècades.
Comencem per les colossals muralles que rodegen la ciutat amb els seus 2 quilòmetres de longitud i els seus 25 m. d’alçada. Aquí vam tenir una situació còmica culpa de la nostra ignorància. Cal pagar entrada i el venedor diu: són 200. Ups !! ens va semblar caríssim i li dic 200 euros!!, el "tio" em diu rient yes yes..flipem…i finalment diu nooo200 kunas! A la parra com sempre, resulta que encara conviu l’eureo amb la moneda nacional que el kuna i nosaltres ni idea. I és més , vam haver de canviar a kunes perquè ens sortia més barat pagar amb la seva moneda que amb euros.
La visita a la muralla va ser llarga però ens va agradar, després vam voltar pels carrerons el port i les places gairebé fins la tarda.
Vam al·lucinar molt amb la gran quantitat de gent que hi havia , tant voltar per Grècia i a cap lloc no ens havíem trobat amb tal multitud. I és que evidentment és una població que mereix invertir-hi una bona estona.
els empinats carrers
contemplant el Dubrovnik des de les muralles:
El següent indret on vam anar va ser a la Illa d’HVAR, aquell tros de terra ens va captivar. Ja vaig dir en l’anterior post que hi vam estar uns dies escalant i ens va semblar fantàstic.
La visita la vem fer un dia en bici,,vam aparcar a Jelsa. Un poblet molt “cuco” , carrerons empedrats i un port molt tranquil. D’allà vam sortir pedalant travessant un paissatge molt pintoresc , una gran planícia d’olivereres, antiquíssims murs de pedres i camins de terra. Arribem a Stari Grad (crec que vam fer uns 15 quilòmetres) . Un altre poble de postal marinera. Bars amb peix fresc, laberíntics carrerons, cases de pedra i tot impecable. Hi vam estar una estona i al migdia vam tornar a Jelsa.
arribada a la Illa
cap a Stari Grad
el poble de Stari Grad:
A l’hora de dinar ens anem al poble d’ Hvar, vam dinar en un racó molt “ mono” una platja amb unes vistes molt boniques i vam acabar el dia passejatn pel poble que també ens va semblar espectcaular.
Com ja he dit abans Hvar ens va semblar una illa fantàstica, tranquila i autèntica.
el restauran a on vam dinar
HVAR:
Del poble de Stari Grad vam agafar un vaixell cap a Split, la segona ciutat més gran de Croàcia. Una població molt pecualiar construida dins el palau de Dioclecià i recòrrer els seus carrers del centre és com un viatge en el temps.. Vam tenir mala pata amb la meteo ens va ploure 3 dies seguits, i poca cosa es podia fer...
el centre de Split:
Grgur Ninski (Estatua de St. Gregori), diuen que si li toques el dit del peu pensant un desig es cumpleix....
raconet a on vam fer alguna nit durant la nostra estada a Split.
El darrer lloc que vam visitar va ser el parc nacional de KRK. També ens va semblar espectacular. El parc alberga el riu KRKA i les seves cascades. Un lloc amb molta vida, aigües transparents de colors turqueses, blaus i verds preciosos
Vam començar per la banda est del riu per Roski Slub però no és la part més interessant, es pot evitar.
Desprès vam baixa per la banda oest fins al poble de Skradin i d’allà surten els vaixells (que van inclosos amb l’entrada al parc) cap a la zona de Skradinsdi Buk. I un cop vam desembarcar, vam quedar flipats amb la quantitat d’aigua, els seus colors, els miradors…i també amb la multitud de gent però val molt la pena.
I aquesta va ser la última visita turística a Croàcia. Ens han quedat ganes de tornar-hi, l'interior del país deu tenir un espais naturals preciosos...Queda pendent.
cua per embarcar...
aquest és el motiu de les llargues cues:
s'ha acabat!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada