Roca Alpina

      Arribem a Chamonix a finals de setembre, estàvem motivadíssims per conèixer la zona d'Envers des Aiguilles i enfilar-nos pel granit i  les fissures que tan bé n’havíem  sentit  parlar. Doncs res! Una bona tanda de pluges  que en cotes alta era neu,  ens van tornar a fer canviar de plans. De fet era finals de setembre i era data límit per trobar bones condicions. Doncs res, ens arribem a la  Maison de la Montagne, el punt de referència  a Chamonix per  tota mena d’informació alpina. Quina bogeria, quantes ressenyes, quantes fotos i quantes coses per fer!

Fem una ullada a les ressenyes i ens decantem per buscar roca  a menys alçada. 

Coses de la vida,  de casualitat abans de marxar  vam estar comentat amb  una gent sobre l'escalada en roca pels voltants Chamonix i van sorgir  els noms de Maladière, Val de l’Arve... i  ara, allà  a Chamonaic  hi vam trobar les ressenyes, ho vam ubicar i  s’ha acabat buscar el neu i alçada, cap a les parets!

Sobre  ressenyes vam fer una bona compra a la llibreria del poble i són aquestes:

Aquesta no la vam comprar a Chamonix però surt ressenyada alguna via de les que vam fer

L’endemà de ploure encara estava tapat i vam decidir anar a fer una mica d'esportiva al sector de   Bionnasay molt  proper a Les  Contamines, era ja mitja tarda i ens vam quedar en el primer muret que vam  trobar el " Biologique" tal com ens van dir uns locals no era el millor, però per passar una tarda  ja era suficient . La paret bona es  veu que es troba un pel més lluny, doncs hi haurem de tornar. 

   L’endemà la meteo era bona però ja ens havíem tret del camp pujar a Envers, des de baix tot es veia  enfarinat,  i així acaba la nostra relació amb la neu i ales alçades però amb unes ganes tremendes de tornar. 

     Tornem a la roca calenta i  directes a la paret de La Maladière,  situada a uns 50 quilòmetres al nord oest de Chamonix assoleiada i  a una alçada decent per poder escalar bé a  finals de setembre. 

    La via escollida “INDIANA JAUNE” de 270 m i grau de 6b+ .  Un gran encert, una línia preciosa, poc complicada, roca bona i al sol! Tot molt confortable. La info la vam treure de la web  la noche del loro i del llibre de ressenyes de Vallée de l’Arve. 

     L’accés es fa rapelant i ho vam fer per la línia de la “Divina Comedia” tot i que  al principi no ho veiem clar ja que la instal·lació és un parell de parabolts units per uns “baguetos “ una mica atrontinats. Però si que era la baixada correcte, amb dos ràpels  arribem a peu de paret la qual anem recorrent fins arribar a sota  la via . Anem passant seccions de roca força cutre però  finalment arribem al nostre destí i quina línia!! De fet sempre que hem fet una via d’en Piola ens ha semblat una meravella (…Aquest era un dels motius pel qual volíem visitar Envesrs) . Tirades de 6b amb una roca taronja i groga deliciosa, "canto" generós i amb estils variats (placa, xemeneia, flanquejos)…que bé ens ho vam passar. Després dels mesos d’abstinència de roca em va semblar un retorn perfecte.

Horari unes quatre hores i pel  que fa a material, cintes i reunions. Està totalment equipada.  Molt maca i molt recomanable.

La paret de la Maladière:




La via:

I no només vam gaudir d'un dia amb bon temps, una bona via i un entorn preciós. sinó que en acabar vam tenir amb un caça de rovellos inesperada i molt exitosa!

 

    

 En acabar  ens arribem  al poble de Romme-sur-Clusses fer-hi nit  i  l’endemà anar  a escalar a Les Vuardes una altra clàssica paret a la vall d’Arve. L’inici de la pista hi ha un cartell a on recomana anar amb 4x4, però nosaltres ens hi vam posar amb la furgoneta i cap problema. Vam fer la via “Plenitude” , 205m i 6c+ una línia vertical sobre calcari gris i compacte que home…està bé…però no ens va deixar gaire impressionats. El paisatge en canvi era sublim! Serà una de les clàssiques com diu el Mussato, però era rareta. D’horari vam estar unes quatre hores i material només vam utlitzar cintes exprés .  

Orientada al sol de bon matí l’ombra arriba al migdia. Crec que hi ha altres línies que deuen ser més bones com ara la Costa o la Papy fait de la resistance. Aquí queden per una propera visita.

Rapelant per arribar a peu de via:

la via:

el paisatge:

I per acabar la nostra visita a la zona i  al calcari dels Alps vam fer un intent d’escalada esportiva al sector  Superbalmette,  que també ve en la ressenya de la vall d'Arve. Ens va semblar acceptable, vies tècniques i rebotoses, però fanàtiques…Per un dia està bé.

     I aquí s’acaba la nostra aventura als Alps, amb una meteo poc  segura per fer activitat d’alçada però gràcies això hem anat a parar a racons ben interessants i que no coneixíem. Tornarem...