Era un final de dia a Sant Llorenç, ens trobàvem amb en Toti i un grup d’escaladors parlant de viatges i racons del món. Apareix un nom que ja n’havíem sentit parlar i i va captar la nostra atenció, LIMING. I que ens en deien? Que era un bon lloc per fer fissures, que es menjava bé , que era un racó mot autèntic…uf! Això pinta bé! I , que uns col·legues del Toti hi viatjaven en unes dates que també ens quadraven a nosaltres. Doncs res, ens passa els contactes , alguns intercanvis per mail , escalem un dia junts, tot quadra i fet , anem amb el Pep i el Roger cap a la XINA, Li Ming.
Un dia de setembre ens trobem a Barcelona i anem al Consulat de la República Popular Xina per tramitar el visat. No es pot concertar cita cal presentar-s’hi i fer cua. Hi vam anar abans que obrissin i ja hi havia gent esperant.
Primer assalt burocràtic i ens tomben! Per fer el visat cal presentar el bitllet d’avió i una reserva d’hotel. En Pep i Roger ja tenien bitllet però no allotjament. I nosaltres ni una cosa ni l’altra. Ens pensàvem que colaria i ens ho farien, però res de res. I apa cap a un locutori amb ordinadors a on amb qüestió de minuts vam comprar un bitllet a Lijiang i resevar un hotel pels quatre. Tornem al consulat i ara sí ens ho tramiten. Ens donen un número de compte a on fer l’ingrés (són 30€ per visat) i un tiquet de reserva amb el dia que es poden recollir passaports i visats. A l’hora de recollida són més pràctics i permeten que ho faci una sola persona, no hi haurem d’anar els 4.
El dia 2 de setembre agafem l’avió cap a Xina. Ens esperen 26 hores comptant escales, fem BCN -Viena- Peking i Lijiang. IMPORTANT! Al primer aeroport xinès que es trepitgi, val la pena canviar moneda encara que surt una mica més car, va bé portar quatre duros per moure’s els primers dies. La targeta de crèdit encara no té un ús molt estès. La moneda xinesa és el YUAN, i vam estar canviant entre 6 i 6.5 CNY per euro.
som-hi!!
tantes hores i ni una bona peli...
oh!
LIJIANG és la ciutat amb aeroport més propera a Li Ming. Declarada Patrimoni de la Unesco, una ciutat molt curiosa , amb molt de turisme local ja que és molt bonica, canals, carrerons, però està tan explotada i massifica i amb tant de consum i botiga que ha perdut la seva autenticitat. Fins i tot els de la Unesco estan amenaçant en retirar la categoria de Patrimoni. Però sobre ciutats, pobles i racons que vam visitar ja en faré un post més endavant.
Vam aterrar les 9 del vespre , allà ens esperaven el Pep i Roger, que havien arribat unes hores abans.
L’aeroport està a uns 30 qms.del centre de Lijiang, és negra nit i amb els “bultos” comencem a buscar taxi. Ens quedem flipats amb la contundent negativa per part dels taxistes a portar-nos. No entenem res. Ens havíem dit que no és fàcil moure’s per Xina , que no parlen anglés i a vegades no col·laboren gaire , i vam tenir el pressentiment que era ben cert i que així seria tot el viatge. Però va ser aquella, l’ única situació en què vam sentir desatesos. En tot viatge i ens aquesta regió que és YUNNAN ens hem sentit benvinguts , i sempre hem coincidit amb gent molt servicial que encara que no parlessin angles feien el possible per donar-nos un cop de mà.
Més tard vam entendre el motiu de la negativa dels taxistes, i és que el centre de Lijinag, on hi ha l’hotel , és un laberint de carrers estrets i empedrats , canals, i no és fàcil arribar-hi. Sort en vam tenir que va aparèixer un noi, bastant espavilat que va trucar a la mestressa de l' hotel. Van quedar en una avinguda a prop del centre i ens va portar fins allà.
Finalment arribem a Lijiang. Teníem reserva a l'hotel Three Wells Inn (molt bona recomanació de la Raquel!) . L’ Ashu (així es pronuncia el nom de la mestressa del hotel ) una noia molt atenta , comunicativa i amb bon anglès. Però ups! resulta que vam reservar per al cap d’un mes, ens vam equivocar de data . I justament a inicis d’octubre és la festa Nacional de Xina, que en principi se celebra el dia 1 d’octubre però el govern ha decidit convertir-ho en una setemana de vacances per activar l’economia nacional, i per aquestes dates es mouen mil·lions i mil·lions de xinesos. Doncs bé l’Ashu ho tenia to plè però es va moure i ràpidament ens va trobar una habitació pels 4 a l’hostal del veí.
Aquesta és la targeta en Xinès del "Four Wells Inn" Cal recordar que poca gent parla anglès i per arribar als llocs val la pena portar-ho escrti en xinès.
Aquesta és la targeta en Xinès del "Four Wells Inn" Cal recordar que poca gent parla anglès i per arribar als llocs val la pena portar-ho escrti en xinès.
L’endemà al matí vam fer un tomb pels carrerons del poble, esmorzem (un bon vol de noodles que a partir d’ara serà l’habitual) . En principi teníem pensat anar amb bus de línia o microbus fins a Li Ming, però finalment hi anem amb cotxe que ens ofereix la noia de l' hotel, ens surt una mica més car però ens va valer la pena ja que ens va acompanayr al Banc a canviar moneda i al mercat per comprar quatre coses.
primer esmorzar a Xina, el noodles ja no hi són, el que es veu és una mena de xurro fregit i una llet que suoposem era de soja
burocràcia pertinent per canviar moneda en el Bank of China
Entrada al parc
la benvinguda
foto amb el conductor en el carrer principal
Tal com va arribar vam anar al Faraway Hotel, punt de trobada i allotjament dels escaladors. Estava tot ple, (Festa Nacional!) i vam fer aquella nit en un altre lloc. La resta de dies els vam passar al Faraway, que per cert no era el més econòmic però amb les festes xines s’havia omplert tots el establiments i que en aquest i s’hi recollia tota la fauna escaladora i allà ens vam quedar. Hi ha una opció més barata que és l’alberg , no recordo el nom. Les instal·lacions estan molt bé, això sí habitacions compartides i WC a l’exterior.
façana de Faraway Inn
Li Ming és un petit, petit poble, o sigui carrer central i 4 cases, que dóna accés al Parc. Habitat per gent d’ètnies minoritàries com naxi,yi, alguns tibetans. Tot i que per aquelles dates estava abarrotat de turistes locals, arrassant amb les seves cameres i pals de selfies ens va semblar un indret fantàstic, natural i molt autèntic
Un paisatge format de valls tancades per gegantescos monòlits de gres , rius i boscos humits, una delícia per escalar, caminar i contemplar. Si no plou, és clar. El Monzó finalitza setembre, nosaltres vam anar-hi a l’octubre, en ser finals de temporada monzònica les fissures encara estàn brutes i humides i fins i tot vam tenir pluges residuals alguns dies. Segurament es trobarien millors condicions per la primavera abans de pluges.
Anem al “lio”, a la roca, vaja.
Li-Ming és conegut per les seves vies de fissura, escalar amb assegurances flotants i en lliure. Hi ha qui en diu l’Indian Creek Xinès, i tot i que realment hi ha vies molt i molt bones, de moment com Indian Creeck no hem vist res. La diferència amb Indian és que allà arribes a un sector i trobes una fissura al costat de l’altra, a Li-Ming però , no són tan abundants.
Però com dic, ens vam trobar unes fissures esplèndides, de totes les mides, llargades. i per tots els gustos.
I també unes bones aproximacions per arribar a la paret,sobretot amb l’abundant vegetació de després de pluja. Però bé al final ja formava part del joc caminar amb la motxilla ben plena de ferros. Nosaltres érem 4 i portàvem 4 jocs de camalots del 0.25 al 4 i alguns # 5 i 6.
Pel que fa a la ressenya , la vam comprar a Li-Ming mateix. L’autor i el que la ven és en Michael Dobie, el que en podríem dir un dels descobridors i aperturistes de la zona.
Comencem per LISU AREA on s’hi troba sector Pillars el gran clàssic i més popular. Ara és un bon lloc perquè hi toca el sol part del dia i les fissures estan bastant seques. Cal dir que buscàvem ombra per què al sol feia molta calor.
Aquesta paret deu ser la que té l’aprox més tranquil·la, ja que es fa per les unes escales (si , si fins i tot per aquest indrets posen escales a la muntanya…) i un tram de corriol perfectament marcat.
la muralla de més a la dreta correspon a ISU AREA
cap a peu de via
Aquí hi trobarem grans clàssiques com:
"Faraway corner"
"Dancing with dragons"
"Clam digger"...uf uf uf!!
Resseguint la paret cap al sud la següent franja és Pinecrets Buttress, una petita raconada amb vies molt i molt espectaulars com:
la clàssica Scarface:
la clàssica Scarface:
En la mateixa LISU AREA hi ha Primitive, que ens regalarà unes bones i fanàtiques línies. I també algunes vies de més d'un llarg. Com "Back to the primitive" o "Train wreck". Un matí teniem pensat anar a Train wreek però estava ocupada i ens vam posar a la Back to the primitive, només vam poder fer 4 llargs perquè no duiem el 6 per l'OW, tot i així les tirades que vam fer ens van semblar al·lucinants! Al baixar vam poder fer els dos llargs de la Train Wreck i també ens van semblar boníssims. Totes dues vies són molt i molt recomanables.
3ª tirada de Back to the primitive ...bo, bo i bo!!
llarg del OW...si haguessim tingut un 6...
a punt per fer el "crux" a "The lost world"
"Through the looking glass"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada