Un destí que teníem al cap fa molts molts anys però per una cosa o altra no hi anàvem. I aquest any sí! Així que a mitjan de març carreguem la furgo i cap allà.
I arribem al paradís de les cales, dels penya-segats, de les travessies arran d’aigua, de les mítique vies de Rebufat , de Livanos , a la terra del mistral i de gran escalades …. Un petit edèn natura de roca, bosc i mar.
Pel que fa a l’estrategia i mobilitat; ens van deixar una moto i amb ella ens vam moure per tot arreu. Vam fer camp base a dos llocs, uns dies en el càmping de Cassis : Les Cigales. I uns altres dies ens vam quedar en una arèa per Autocaravanes a Marsella Marlyparc. De fet la area per AC no és gaire atractiva ja que és troba en un barri dels afores de Marsella, però si ara hi tornessim ens hi quedaríem ja qu és molt més ecònomica, tranquil·la i amb la moto o en bus en un moment et plantes a qualsevol dels pàrkings de la zona.
V am portar la moto per la fama que té la zona de robatoris en els cotxes (sobretot a furgos o autos ) . Evidenment no ens van tocar la moto però si ens van posar una multa per lligar-la just passat la barrera d’entrada al parc (ja els val!!), de moment no ha arribat… I si no es disposa de moto hi ha una bona xarxa d’autobusos que arriben a la majoria de pàrquings.
Vam arribar un migdia i vam decidir fer una tarda tranquila d’esportiva. Vam anar al sector d'esportiva Paroi des Tois. Aparquem a Luminy, la Universitat. .L’aproximaciói és una bona i panoràmica camindeta , que passa per mirador de Sugiton. Allà ens comencem a familiaritzar amb els trencalls, senyals i indicadors de la zona. En general està tot molt ben indicat, el nom de les cales, del camins. Però millor no despistar-se que per arribar a les cales cal de baixar i si t’equivoques et menges una bona remuntada!
Senyals de colors variats que indiquen els diferents camins.
El sector dels Sostres, doncs bé, no és cap gran cosa, per passar algunes hores i fer algunes vies. Desplom, romos, i un tacte horrible. Però al final vam estar entretinguts fins tard amb algunes vies xules .Evidentment l’esportiva no és l’escalada estelar de Calanques.
Vista general de la paret
Una altra perspectiva del sector
Les vies llargues:
Una altra perspectiva del sector
Les vies llargues:
Des de Cassis ens vam centrar en les parets que s’accedeixen pel pàrquing de la Gardiole, aquest pàrquing es troba a 4 qms. del càmping. No s'hi pot accedir amb transport públic.
Càmping les Cigales a Cassis
Pàrquing de Gardiole, aquí ens va multar! Brrrr quina ràbia!!!
Pel que fa info , mapa , ressessenyes vam utilitzar:
Vam començar per la “Etat d’Urgence” (200m,6c+) a la Paret de Devenson. L’aprox és llargueta, de fet no coneixem la zona i havíem de parar en els trencalls, mirar indicadors, buscar el color que marca el camí. .. . Arribem al coll de Devenson resseguirem la paret per sobre i molt a prop de la gran creu hi trobarem els ràpels. I quins ràpels!, Volats, volats!! I així ens plantem al peu d’una muralla de colors marrons, ocres i blancs al·lucinant. Una roca que ens farà gaudir de una agradable escalada amb presa i desplom generós. Molt bona via. Material cintes i 2 cordes de 60.
Comencem el descens
Ràpel de fil d'aranya com descriu el topo del Peit
Primera tirada un 6c preciòs , roca inhumana
El penúltim llarg (que el vam empalmar amb l' últim) bavaresa i una placa amb canto generòs...brutal!
Continuem i ens posem de ple en unes de les clàssiques travessies que dónen fama a l’escalada de Calanques. Vam empalmar dues vies : “Ramond” + “Sans Retour” (500m + 200 m. de vires, 6b) i en va resultar una llarg recorregut horitzontal amb el mar als nostres peus. Està situada a Plateau de Castelvieil. L’aprox comença també en el pàrquing de Gardiole. Cal baixar cap a la Cala de Vau, que està perfectament indicat i una mica abans de la platja estar atents per trobar el camí que remonta a dalt la paret. Com a senyal d’aquest trencall trobarem un escalador pintat en blau que indica l’inici de la pujada. Tot és força evident.
Ens situem al Trou de Canon que és el forat d’on surt el rapel que esn portarà a la banda que dóna al mar de la paret i comença la “Ramond”. Aquesta primera travessia no és res especial, vires herboses i alguna trepada, la fem sense encordar. Al acabar-la cal anar a buscar el primer ràpel que trobarem (no el següent), i a partir d’aquí comença el festival de pati, ambient, xoc d’onades i soroll de l'aigua. . Fem 3 rapels en diagonal, molt aeris i amb el brogit del mar molt a prop nostre. Realment impressiona. Creuem la cova i seguim amb alguns llargs amb un tacte una mica sabonós . Anem recorrent vires, repises, flanquejos amb molt ambient i un curiós llarg de “ramping” (gatera) per on hem de passar estirats. Acaba en una preciosa repisa plana i blanca , com un balconet arran de mar i d’allà sortirem cap dalt per la via “Le muet qui rit “ , 3 llargs de placa i diedre molt bons. Molt recomanable. Una activitat molt curiosa , diferent i divertida. Cal parar atenció, anar mirant-s’ho ara amunt, ara una desgrimpada, un ràpel . És ben entretingut, vam estar unes 6h . per fer les dues travessies. Material: alguns friends mitjans però no els vam utilitzar, 1 corda de 70M. Per tornar cal resseguir la paret per dalt, fer un petit rapel per perdre una mica d’alçada i tornar al forat d’inici. Aquest rapel no ve explicat a la ressenya i no el vam fer, vam arribar a una canal que vam desgrimpar fins trobar a un bolt d’on vam rapelar un 10 m. Després ja només queda desfer el mateix camí de l’aprox. Una dia genial i diferent.
Baixant cap a En Vau abans de la cala trobarem aquest trencall per enfilar-se amunt
El forat en la paret a on hi ha el ràpel per arribar a la Ramond
Ràpels per accedir a la travessia...quina impressió que feia tot plegat!!!
El mateix ràpel vist des de l'altra banda
Vistes de la cala d'En Vau duran l'aprox.
Baixant cap a En Vau abans de la cala trobarem aquest trencall per enfilar-se amunt
El forat en la paret a on hi ha el ràpel per arribar a la Ramond
El tram més pintoresc de la Ramond
Ràpels per accedir a la travessia...quina impressió que feia tot plegat!!!
El mateix ràpel vist des de l'altra banda
La travessia de 6b, bones regletes i bon ambient a sota nostre
Sortint del l peculiar llarg de gatera (o arrossegada)
Paraules de Rebuffat: "En la vertical del mar"
Següent via “Les Futurs Croulants” (6b max. 200m), paret de l’Oule.
Aproximació clara i ben senyalitzada cap a la citerne d’Oule, un cop allà no baixar a la cala, anar cap amunt fins al refugi d’Azéma (una curiosa cabana) que corona la paret. I just pocs metres a sota s’hi troben els ràpels.
Tornada només cal desfer l’aprox.
Aprox amb la paret de l'Oule al darrera
En els primers llargs ens trobem amb una roca que semblava marbre
El llarg estrella de la via , és més fàcil del que aparenta però té un pati que accelera el cor
Aprox amb la paret de l'Oule al darrera
En els primers llargs ens trobem amb una roca que semblava marbre
Formcacions curioses que creen uns llargs molt divertits
El llarg estrella de la via , és més fàcil del que aparenta però té un pati que accelera el cor
I aquestes són les tres vies que vam fer quan estàvem instal·lats en el càmping de Cassis, per fer la resta vam fer camp base als afores de Marsella.
Bones fotos i bones escalades, un lloc bonic de veritat. Felicitats per la piulada.!!!!
ResponEliminaGràcies!!! No sé si hi heu estat però és un lloc altament recomanable!!
ResponEliminaBon estiu parella!!!