Escalant pel món: Més roca de València i Alacant

21/6/16

Més roca de València i Alacant

Continuem amb el nostre tour valencià. Aquesta vegada l’Ernesto ens regalarà amb una visita a Peñalba. Una paret elegant , taronjosa i vertical amb vies d’entre 3 o 4 llargs. Entre ell i el Juan Carlos han estat recuperant vies oblidades i obrint vies noves . Han fet molta i molt bona feina,i ha quedat una bona muralles amb vies de grau mig, per gaudir d’un bon dia d’escalada entre una agradable barreja d’esportiva i via llarga.

La roca és molt bona i ofereix una escalada tècnia de regletes i plaques verticals , en general bastant tècnic, tot i que hi ha alguna línia clàssica que ressegueix uns diedres preciosos.

Aquí deixo les ressenyes que ens ha fet arribar l'Ernesto, tan ell com el Juan Carlos estan encantats de compartir aquesta paret, hi han posat moltes hores i molta il·lusió equipant i re-equipant .

Ha quedat molt maco!!!

Es troba situada a la vora del poble de Barx, cal anar fins a la Urbanització Font Nova i el camí és el PR que va al cim , en aquest cas quan arribem al coll ens desviarem cap peu de via.Tot està força ben indicat i és evident.

Un entorn espectacular

El trencall amb la paret al fons no té pèrdua

La paret està al sol tot el dia

Ernesto apretant i el Quim....

Ernesto

Un detall dels noms a peu de via

Via Appia

Foto artística del Quim...està bé no?

Cim!! Brutal!!

Tafanejant i deixant la piulada

Merci Ernesto!!!

I després de Peñalba, amb la Lucía vam compartir corda i moments fanàtics a sectors d’esportiva com el Bovedos, Bovedín, Pinet... Hi ha un un munt d'escoles petites però força interessants.

Com sempre amunt!!!

i després de tant apretar ...

Aquest va ser un viatge no només de retrobada amb parets sinó amb bons amics que coneixem de fa molts molts anys i últimament no havíem coincidit, però la relació continua tan càlida i bona com abans

Com sempre l’Ernesto i la Lucia i les nenes (que per cert, Iris i Sara estan grans i guapíssimes!) ens obriran les portes de casa seva per compartir uns bons sopars i uns bons riures. També vam baixarafins a Elda per veure a Monica i Moises, i com no el Pablo que està molt gran i la Martina molt molt divertida. Tots són un encant!!!

això sí que és una autèntica paella valenciana!!

Continuem escalant, anem a una via que ja via fent fa molts anys però la recordàvem tan divertida i curiosa que la vam repetir.

És la via “El Dorado” al Racó del Corb a Mascarat. De fet no és una gran via llarga, ni està en un entorn solitari i salvatge ,ni una gran aventura. . Està just a sota uns chalets, l'aprox són 10 ' entre cases. Però és preciosa i molt peculiar. Escalar vora el mar, la bona roca, travessies, fissura la fan molt especial i recomanable.

Amb tanta explotació i construcció l’accés que vam fer fa uns anys ja no és el mateix, vam anar seguint els senyals “Pueblo de Mascarat i vam aparacar en una mena de passeig marítim des d’on es veu la paret, d’allà caminar entre els chalets fins a un carrer sense sortida a on hi ha un pas per baixar cap a la platja.

Vam estar regalats, tranquils, el mar a la nostra esquena i la via un joia per gaudir i passar-ho bé. Una travessia preciosa per colocar-se al peu d’una fissura amb generositat de cantos i un placa de sortida. Uns llargs màgnífics ! Totalment equipada , baixem pels rapels del costat amb una corda de 80m. Veiem un parell de línies que deuen ser vies noves, tenen bona pinta, queden pendent!

Molt recomanable , diferent, i curiosa. Val la pena, la via i el racó.

Una vegada has deixat els chalets i les cases el paissatge és brutal

el topo de http://www.senderosdealicante.com

Una altra via de la n’havíem sentit a parlar molt i molt bé és la TAULA al Peñon del Divino, Sella. La fissura d’Alicant.

Realment sí ,és tracta d’una línia excepcional 100 m de roca bona, placa fisurada i regletes. El 2000 va ser re-equipada amb parabolts i ara és pot fer només en cintes i alguns aliens per si de cas.

Ens va agradar , però no la vam gaudir gaire per una meteo poc amistosa. Vam fer la placa del primer llarg amb un sol molt agaradable i en arrribar a la primer reunió aparexien uns núvols i d’un vent gèlid que ens va acompanyar tota l’ascensió. Fins i tot el Quim que té una increible tolèrancia al fred escalava amb el plomes. Però bé ..ja que estàvem allà vam acabar la via. A dalt va sortir un sol espaterrant (hauria pogut arribar abans !!) i vam poder contemplar unes vistes precioses. Vam deixar el material al final de la via i vam remuntar fins al cim , val la pena. El descens el vam fer per l’evident canal que parteix la muralla, fins retrobar el camí de pujada. No és gens complicada.

Pel que fa la via, és una placa fissurada, fissura petita (no espereu encastaments tipus Indian Creck) combinada amb regleta . Una escalata basatant tècnica , exigent i bonica. De material portavem cintes , alguns aliens i una corda de 80 m.

Via recomanable, una clàssica.

Ressenya que la web http://www.senderosdealicante.com/

Això té molt bona pinta!

Molt molt ambient!

Comença a bufar el vent...

Ens espera una bona línia!! Però perquè el Quim vagi així és que feia FRED!

última tirada

Bestials les vistes! El Puigcampana i la vall de Sella

La última via que vam fer va ser al Penyal d’Ifach , bé va ser una línia que teníem pendent i era fer esl primers llargs de la Costa Blanca i acabar per la Puto paseo Ecològico. I és que fa anys ho vam fer el revès, perquè ens vam confondre a l’entrada ,vam començar perl PPE i vam acabar per la CB.

Aquest cop fem els 3 primer llargs de la CB, més aviat tècnics , sobreot en primer que té unes regletes que et posen els dits a to. Ens situem a sobre el torreó i d’allà un flanqueig fins accedir a la placa de la dreta a on ens espera un 6b+ increïble i acabarem amb un

6c+ un pèl rarillo a l’entrada i un diedre fins al cim . Una ascensió molt maca i divertida. Tota equipada.Cintes i una corda de 80m Cim i caminadeta de retorn.