Com moure´s, i que veure amb furgo per Mallorca .

Pincha aquí para la versión en castellano 

En aquesta entrada no parlaré de parets i pedres, sinó de com moure´s una mica amb la furgo o autocaravana per Mallorca . La veritat és que aquesta illa no està gens habilitada per rebre gent de taranà campista ,no hi ha cap càmping,  no hi ha fonts accessibles, llocs per buidar les aigues brutes…

Per començar , hi vam anar amb vaixell i passar el vehicle , sigui de la categoria que sigui (turisme, furgo, auto ..) és caríssim!! Ho vam fer per què hi vam estar unes quantes setmanes i ens sortia a compte , però per pocs dies no val la pena.   Evidentment  per pocs dies surt millor un pack  d’ apartament i cotxe de lloguer.

I pel que fa a àrees per Ac res de res, abans d’anar -hi per internet en vam localitzar una  a Inca, vam descarregar fotos, coordenades i es veia prou correcta. Hi vam anar, bé la vam estar buscant una bona estona , les coordenades ens portaven a darrera unes escoles, no enteníem res.    Finalment vam abandonar la búsqudea i més tard en  una oficina d’Info. turística ens van informar  que l’havien eliminat i ja no existia. Per tant si embarqueu cap a Mallorca i trobeu aquesta area online, ja no hi és!!!  L’unic que hi ha és una zona d’acampada a Sant  Lluc , et pots estar en el pàrquing però ni de lluny hi ha serveis per AC.

         Deixo quatre llocs a on vam dormir, bonics i tranquils. No  vam tenir cap problema per dormrir a qualsesol lloc, evidentment si no hi ha càmpings en algun lloc havíem de fer nit no? Això si, sempre amb discreció i respecte. 

Els racons que ens van agradar més :

  Ermita de Sta Magdalena a Inca, siturada a dalt d’un puig , cal fer uns quants revolts per arribar-hi però val la pena. Aquí hi ha una area  de pic nic i i una font, però lluny de la carretera i per carregar aigua no és gens  pràctica.

Sta. Magadlena. El picnic queda una mica més avall 

A l’ Ermita de Sant Miquel  en el terme de Campanet,  proper al pàrquing de les fonts Ufanoses:

  Al nord de la Illa , la carretera que va cap a l’ermita de  Sta Victoria. Una carretereta que  ressegueix la costa i  es  poden trobar cales i racons ben tranquils i panoràmics.

Cales de la carretera que va cap a Sta. Victoria

I pel que fa l’aigua …el gran problema. Vam poder omplir algun dia a casa d’en Palanca, però  només vam trobar una font que ragés i poguessim posar la furgo al costat per omplir,  i està al poble de Biniamar. 


Font al Carrer Selva , sortint de Biniamar

I per buidar un pal, en alguna wc de benzinera o la cloaca del que havia sigutl l’Ac d’Inca …que no mola gaire. Per tant si viatgeu per Mallorca, com que no es plantegen  gens rebre furgos  i autos vam concloure que amb seny   es pot dormir a qualsevol lloc però no espereu trobar serveis per Acs i fonts a cada poble.

 
         Però a banda de tot això  i canviant de terç, entre escalada i escalada vam tenir  l’oportunitat  de visitar  racons que ens van deixar gratament sorpresos per la seva bellesa i autenticitat.

Aquests dies d’agost sentim notícies que Mallorca es desborda pel turisme, vam tenir sort de poder fer el viatge el mes d’ abril i tot i trobar gent va ser suportable. 

Que vam veure o visitar:

Alcúdia és  un poble al Nord de la Illa i, fent un geladet vam contemplar la seva arquitectura medieval,  els  carrers empedrats, la plaça, l’església i les impressionant muralles que ho envolten.




 

Al  Parc Natural de S’Albufera hi vam fer un passeig  matinal,  un bon racó per caminar, observar aus i  gaudir dels paissatges de la zona humida a la badia d’Alcudia. El que ha de ser xulo, per què et permet veure més coses, és fer-ho en bici però nosaltres vam passejar a peu. D’aquí vam resseguir  la costa cap a Picafort i uf!! quin canvi, hotels, xiringuitos, botigues aquesta part ja no ens va agradar tant.

















ç

 
Petra i Arta són dues poblacions que vam visiatar fent ruta un dia . Petra ens va semblar un petit poble , tanquil i senzill però amb encant.







A  Artà vam fer la clàssica visita a St Salvador, emblemàtica construcció a dalt d'un turó que perment unes vistes increïbles dels voltants.




 






   El Parc Natural de Sa Dragonera, és una illa, un petit bocí de natura encara bastant salvatge situada enfront  del Poble de Sant. Elm . Aquest poble, tot i ser  turístic és tranquil i agradable i ens hi vam trobar bé. Vam fer nit en un pàrquing al final del poblet just davant del mar, molt idíl·lic.  Per anar a Sa Dragonera des de Sant Elm, surten les barques que en 15 minuts en deixen  a la illa . Hi ha algunes caminades   i nosaltres vam escollir pujar al Far Vell,al cim de Na Nòpia,  la caminada és agradable, entre una natura feréstega però variada i  sempre es pot veure  alg grup de dragonets escapolint-se al nostre pas  Les sargatanes autoctones de la illa que li dónen el nom. Les runes del far són precioeses i les  vistes de  Mallorca immensament espectaculars.


Vista de Sa Dragones des de St. Elm



Pujant cap al Far


EL cim i el far:






Grans vistes:






Una de les tantes que aquí viuen

 St Elm

 Palma , no podia faltar una visita a la concorreguda ciutat; la Catedral,els banys àrabs, el mercat de Sta Caterina, menjar una mos d’ensaïmada, passejar pel port…


Els banys arabs




La imponent Catedral



La Plaça Major

Vistes al Port

Algunes fotos artístiques del Quim:





       A Pollensa vam  fer la pujada al Calvari ,les seves escales tenen 365 graons un per cada dia de l'any.

    I acabo, espero que si algun dia aneu cap allà i podeu llegir aquest post us sigui útil per gaudir de tot el que aquesta illa plena de contrastos ens ofereix.