Omblèze, unes gorges i un poble idílics, tranquils i agradables, amb unes parets monumentals. Tot això ho trobarem en el espectacular massís del Vercos, departament de la Drome.
Repetim la visita a aquest indret. Potser no és un indret d'allò que diriem "molt fanàtic" i per escalar fins a rebentar , però ens va captivar la seva atmòsfera tranquil·la, l' entorn natural fresc i humit pel riu i els seu salts d'aigua. I allà ens vam quedar tres dies,
Per dormir, no ès permès fer-ho dins la carretera que passa per l'engorjat , ja hi ha un cartell que ho indica. Per tant vam buscar i trobar, uns qms . abans del senyal un replà que quedava una mica allunyat de la carretera i allà hi vam estar la mar de bé.
La nostra pensió a Ombleze
Repetim la visita a aquest indret. Potser no és un indret d'allò que diriem "molt fanàtic" i per escalar fins a rebentar , però ens va captivar la seva atmòsfera tranquil·la, l' entorn natural fresc i humit pel riu i els seu salts d'aigua. I allà ens vam quedar tres dies,
Per dormir, no ès permès fer-ho dins la carretera que passa per l'engorjat , ja hi ha un cartell que ho indica. Per tant vam buscar i trobar, uns qms . abans del senyal un replà que quedava una mica allunyat de la carretera i allà hi vam estar la mar de bé.
La nostra pensió a Ombleze“L’ Hirondelle des Frabourgs” 6c 220 m
En la nostra primera visita ja vam fer aquesta via firmada per Piola , i en teníem tan bon record que en va venir de gust repertir, cosa que normalment no fem.
Sobre la info, vam comprar una ressenya al poble de Crest , a on hi ha Ombleze i zones del voltant. és un totxo voluminò però hi ha molta palla. Crec que amb l’antiga guia d’Ombleze hauríem passat .
Sobre la “Hirondelles..” uf! quina gran línia, roca bona , moviments elegants, no passa de 6c però té molta pila!! És LA VIA d’ Ombleze i ens sembla molt i molt recomanable. Una línia molt ben trobada , amb travessies, desplom i molt canto i un últim llarg de 6b impressionant!
Totalment equipada amb químics , només calen cintes , reunions i a disfrutar. Portem dues cordes de 60 , ja que el descens consta d’un parell de ràpels (atenció al segons que és molt aeri) fins una vira que flanquejant va a una una tartera d'allà al camí que ens retorna a la paret. Atenci
La via, una delícia:
Totalment equipada amb químics , només calen cintes , reunions i a disfrutar. Portem dues cordes de 60 , ja que el descens consta d’un parell de ràpels (atenció al segons que és molt aeri) fins una vira que flanquejant va a una una tartera d'allà al camí que ens retorna a la paret. Atenci
Aprox més que còmode. Ens hi posem al migida per poder tenir ombra.
La via, una delícia:
“Jo jo le bricoleur” 150m 6b.
Ruta a la paret d‘Anse, una imponent muralla de calcari a l’entrada de les gorges.
Fa mooolta calor , la farem a la tarda que és quan està a l’ombra. De fet tota aquesta paret és molt assoleiada i el mes de maig (que és quan hi vam anar ) ja és una mica just (per no rostir-se és clar)
Com que el matí no escalem, aprofitem per arribar al poble d’ Ombleze i també baixar a la “Chute de la Druise “ un salt d’aigua espectacular i refrescant.
Chute de la Druise
Pasturant...
Poble d'Ombleze, el que es veu és el que hi ha , res més.
Paret d'Anse , el nostre objectiu encara al sol ..esperarem
Escollim la via “Jo Jo..” al fer diedres és la primera que queda a l’ombra i la línia és veu xula. Donc sí , una bona via . Molt molt bona, diedre, placa desplomada de 6a amb molt canto i pati, sembla Riglos però enlloc de “bolos” la roca fa “tacos”. És una agradable barreja de via clàssica ja que recòrre una línia de diedre agradable i evident, i a la vegada té un toc esportiu ja que està equipada amb químics. I la raconada a on està és ben maca.
Material, expres , reunion i dues cordes de 60 per què es baixa rapelant.
llarg inicial per anar a buscar la línia de diedres
Acabem fent algunes vies d’esportiva a ultima hora de la tarda, a la paret de la Mandarine…res destacable, només per acabar la jornada.
De fet , tot i que a Ombleze hi trobarem alguns sectors d'esportiva , no són de visita obligada. A la guia en surten un bon grapat ,però una tarda que vam estar voltan per investigar en vam haver de descartar molts (gairebé tots..) Els únics que se salven una mica i aquí si que hi vam escalar alguna via , són "El pescher du haut" i "On s'poete la ruche", però com ja he dit no són visita obligada.
De fet , tot i que a Ombleze hi trobarem alguns sectors d'esportiva , no són de visita obligada. A la guia en surten un bon grapat ,però una tarda que vam estar voltan per investigar en vam haver de descartar molts (gairebé tots..) Els únics que se salven una mica i aquí si que hi vam escalar alguna via , són "El pescher du haut" i "On s'poete la ruche", però com ja he dit no són visita obligada.
L'últim dia anem molt d'hora a la banda esquerra , d'Anse a veure si podem fer alguna cosa a abans que arribi el sol . Anem resseguint la paret i , sincerament no veiem cap línia que ens cridi l 'atenció.
Ens posem a "Coeur a carreau", 6c bé. No és una gran clàssica però està bé. Via de 5 llargs, placa i escalada tècnica . Interessant, per conèixer aquesta part de la paret. Via equipada només calen cintes . Es rapela .
Just arriba el sol vam tirar avall.
Ens posem a "Coeur a carreau", 6c bé. No és una gran clàssica però està bé. Via de 5 llargs, placa i escalada tècnica . Interessant, per conèixer aquesta part de la paret. Via equipada només calen cintes . Es rapela .
Just arriba el sol vam tirar avall.
Per les plaques d'Anse
I així acabem la nostra visita a Omblèze. Ens sembla un racó preciòs i bucòlic, amb algunes vies motl bones, val molt la pena conèixer aquest lloc. Però amb una visita i fent les més clàssicaque crec que ja és suficient. Hi ha molta roca però no tota sembla que dongui per grans línies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada