DESCOBRINT PARETS PER FRANÇA

      Com a vegades ens passa, arribem a conèixer indrets i parets de pura casualitat. I aquest és el cas d’algunes vies que ara explicaré.

         Si hem fet aquestes vies ha estat per què l’any passat , durant  un dia de mala meteo a Chamonix ens vam passar hores i hores tafanejant llibres, resenyes, revistes, i  vam fer aquest interessant  troballa:

    En ella hi surten 50 rutes  faciletes i insòlites per territori francès, algunes ja les coneixiem altres ja les havíem fet,   però hi havia llocs, parets i vies  de els que no n'havíem sentit a parlar i semblaven força interessants. Tot plegat   pintava molt bé, la vam comprar i la vam encertar!

      De moment totes les vies que hem escalat seguint aquest article ens han semblat bones, agradables, inclús originals  i hem descobert racons molt interessants i bastant remots. Per tant, creiem que és un bon article per recórrer, escalar i conèixer “la France”

    Anem al "lio":

Via “Nomades’Land” 200m 6b. Aiguille de la Tour.

Al sud del Vercors hi trobem la vall i el poble de Saou. I en aquest tranquil racó ens apareix l’elegant Aiguille de la Tour.   La via , és una línia  preciosa variada i evident.  Amb una aprox curta i fàcil,  aviat arribem a peu de paret, la única cosa que no quadra, és que segons la ressenya hi ha el nom a peu  de via i no, no hi és. 

Comencem amb una placa compacta i  tècnica , seguint per uns flanquejos curiosos amb roca discreta  que ens deixaran al peu del diedre que en un  parell de llargs ens portarà al cim. Ens va semblar una línia molt ben trobada i  ben equipada , ni li sobra ni li falta.  Material utilitzat  reunions y cintes express.  Dues cordes  de 60 m ja que es rapela per la mateixa paret.  Orientació sud-est.   Molt recomanable!!

Aproximació i via

La via:

El  cim i el panorama:

I que més podem demanar...aquí ens quedem a sopar i dormir...com mola...

    La furgoneta del costat, pertanyia a un senyor de 80 anys, que s'ho havia venut tot i es dedicava a voltar per Europa, i ara es volia comprar un "furgo" més gran per poder-hi estar dret i més còmode. Un bravo per aquest personatge!

No només ens vam divertir amb la via, l’indret ens va seduïr moltíssim, vam caminar per la Foret de Saou i pujar a Roche Colombe.  És un paratge interessant i variat per la seva natura i  poblets  ens els quals hi vam passar algunes estones. El punt principal per informar-se sobre la zona i trobar les guies d’escalada, és en l’Oficina de Turisme de  Crest.

     
     Via  “ Grande Arete de Bellecombe” 6b 100m .  Bellecombe

En el cor  de la Drome Provençal i envoltat per una tranquil·litat absoluta  s’hi troba  el poble de Bellecombe,  en ell hi apareix una discreta muralla calcària que en un del seus costats retalla el cel amb una afilada aresta. I és per aquí , que la via ressegueix aquest  afilat esperó oferint un intens i aeri ambient. És una activitat  còmoda agradable i a la vegada  espectacular.   La via consta de 4 llargs  i està totalment equipada amb  químics .  El material utilitzat va ser  ; cintes , reunions i una corda de 80 m . El descens es fa en tres ràpels por la cara surd.

La paret amb les últimes llums del dia 

L'Aresta vista de cara

La via:

El descens:

Via “Les plombiers”   6a 150m  a Hortus. 

Tot i que sembla ser una paret poc visitada, la seva situació propera Montpellier, n’ha fet  d’  Hortus una paret  històricaa on  vies clàssiques i antigues conviuen amb línies de tall més modern. La “Plombiers”  és una bonica  escalada entre plaques i diedres però, el que li otorga un toc d’originalitat a la ruta és la útlima tirada, doncs transcorre totalment per una formació, cova  o canal  per l’interior  de la roca i va a parar a l cim per un forat .La sortida per aquest forat és molt curioasa i amb molt molt pati! Quant al descens, es pot rapelar, però nosaltres vam escollir l’opció de tornar caminant des del cima i de passada vam fer una paradeta a les runes del castell de Vivioures. Va valer la pena

.La via:

I arribem a l´'ultim llarg, el del forat...ben curiòs!

S'acosta la sortida

No podia faltar un bon selfi no?

Sortida pel forat i pati!

El Cim:

Al fons el Pic Saint Loup  , que el dia abans vam fer caminant i també és una activitat xula.

Parada al castell durant el descens

I ja està, només que tot això ho hem fet  durant el mes de maig d’aquest any 2016, ens hem mogut amb la furgo. França és un paradís per viatjar en aquest estil , per trobar llocs per dormir com  pàrquings i arees . Utilitzem una aplicació anomenada “park4night” ens sembla molt efectiva en aquest tema.