Vam visitar la zona d’Argentiere a finals de setembre. Hi vam accedir amb el telecabina de Grans Montets. i justament era l’ últim dia de la temporada que funcionava. Vam estar de sort ja que pujar per Lognan és molt més llarg i pesat.
Continuem amb un temps primaveral, podem gaudir d’unes monumentals vistes i en unes 3 hores arribem al refugi.
Aquesta és la ressenya que vam utilitzar:
Aproximació el refugi :
baixant cap a la immensa glacera d'Argentiere
ja arribem!
Havíem reservat plaça al refugi d’Argentiere previament des de l’Oficina de Turisme de Chamonix, en teoria no fan trucades per reservar però insistint una mica sempre hi ha alguna noia que s’enrotlla i telefona. Tot i que és un refu d’aquests que sembla un hotel està guardat per una parella el Fred i la Bea, que són un encant, amables i ens va dedicar molta atenció …bones persones…
Tal com vam arribar deixem els trastos i anem cap a :
AGULLA de GENEPI via “MDR”” 200m 6a+
Ens va semblar una línia bastant discreta, res de l’altre món. Però suficient per acabar el dia en pujar el refu . Es baixa rapelant i de material: aliens, 2 jocs de camalots del 0,5 al 2 i dues cordes de 60. En tornar al refu ens van explicar que “genepi” és una planta que creix en zones escarpades entre 2000 i 3000m en els Alps. I s’en fa un licor boníssim, que vam poder tastar per gentilesa de la Bea.
l'agulla de Genepi és la de la dreta
Ambient!
L’endemà cap al MINARET a “Esperó SE” 6a 300 m
Una obra amb firma Rèbufat. Una horeta d’aproximació tranquil·la, amb una llengua de neu per arribar a peu de paret on ens calçarem els grampons.
VIOTE!, Clàssica, una línia molt complerta de diedres i xemeneies que resseguix tres torres fins al cim . Un cim flipant. Val molt la pena arribar-hi La guia marca 300m però en vam fer més, entre flanquejos, “destrepes” i passar torres. Crec que vam estar unes 5 o 6 hores per fer cim. La baixada és entetinguda, es fa rapelant i per desfer les torres cal fer rapels curts. Fins que s’arriba la via “Rasta Metal” i allà els ràpels són més llargs i ràpids. Just arribar a terra comença a ploure amb ganes , quedem ben xops! Sort que en el refu disposa d’ una habitació per exiguar material amb calefacció a tot drap (aquesta vegada la modernitat del refu en ha anat de perles!)
el mar de granit del Minaret
més granit
sortint de la xemeneia..que té 100m!!
Ara diedres
Una de les torres amb les cares Nord de la Verte, les Courtes i Triolet a l'esquena
Recuperant-nos de la mullena
L’endemà fa un sol radiant anem a PLATEUA DU JARDIN a la via “Singe bleu” 6b 250m
No entrem a la paret fins les 12 , és cara oest i al solet s’hi escala molt bé. Aproximació agradable i curta. L’inici de la via és molt curiós doncs és un forat entre la rimai a i la roca. Ruta excel·lent, té alguns llarg de diedre espectaculars a on no et pots relaxar. La roca és curiosa, una mica “crunxi”, i fràgil. Arribem fins al cim , format per una pila de blocs i totalment pla. També es rapela, els primers els fem amb una corda i curts ja que eés tereenys agejuts. D’horari unes 4h i mitja de material aliens, 2 jocs de camalots del 0,5 al 2. En la guia no inclou els cams del 2 però si que fan falta! Arriba la tarda , boira i quatres gotes però no arribem a mullar-nos.
Aproximació tranquil·la esperant que toqui el sol a la paret
Peu de via
Quin diedre!!
I fissura!
I quin paissatge!!
El refugi entre la boira
L’últim dia a Argentiere i farem una ràpida escalada a l’ TOUR DU REFUGE , per la via” Betembourg Droite”. Està bé per complementar el dia, tranquil·la amb algun diedre interessant, material com sempre aliens, dos jocs de cams fins el 2 i també és rapela. A les 12 ja estem al refu, fem paquets i avall.
En els refugis que són del CAF solen accepar la taregeta de la federació espanyola, i hi ha un 50 % de descompte, val la pena. I , repeteixo, en aquest refu ens van tractat molt i molt bé.
Evidentment tornarem! Ens ha encantat el refugi, les vies, el granit , l’entorn i queden un munt d’agulles i rutes per pujar.
Baixem a per l’estació de Lognan triguem unes 3h i mitja fins el telecabina. Cal baixar per la glacera d’Aregentiere fins trobar un tram rocòs (comú amb el descens de Grans Montets) allà cal remuntar , no tirar avall, i pel costat de la glacera arribarem a Lognan.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada