Escalades per l'Aiguille du Midi.

       Vam fer una estada de 3 dies en la cabana  discretament situada  sota el Refugi  de les Còsmiques. És molt mona, molt autèntica i molt tranquill·la (res a veure  amb la massificació del refu ) però si que està una mica deixada.

    Vam estar allà dalt  amb una meteo estiuenca, unes  línies de granit perfecte i uns paissatges de postal. Que més podíem demanar?!

Si , tot molt guai. Tot i que el primer dia casi ens agafa un “patatus”  en arribar al tele-cabina que puja a l’ Aiguille du Midi.   Aquest  era el panorama:

A fer cua i una bona estona!!

El setembre el primer surt a les 8:10’  nosaltres ens vam confondre amb les 8 :30, a més a més havien precedit  dos dies de mal temps i tots sortíem com cargols . I  a davant de tot, evidentment un munt de persones amb amb tota la parafernalia escalda-alpina ( com nosaltres , vaja)  a punt per sortir pitant i no perdre el torn  i nosaltres els últims, ole! 

Hi ha tanta cua que  ens dónen una fitxa amb el número de cabina que haurem d’agafar i no és fins d’aquí a una hora…bé..que hi farem . No val a badar.

Abans d'entrar en materia us deixo d'on vam trerure la info:

la guia "Monte Bianco..." és  interessant per la proposta de fissures i parets que proposa , però els topos són bastant inútils. 

Aquí unes imatges del nostre allotjament:

Arribem dalt, ens calcem grampons baixem per l’aresta,  bastant concurreguda  i ens plantem al peu de l’Agulla. Brutal ! Quin ambient, quina mole de granit i quanta gent !!

Baixant cap al plateau

   

        Volíem fer la Rèbuffat- Baquet, però davant nostre contem 6 cordades. Canvi de plans cap a la  Contamine  6c 200m (que també la teníem al cap). Ràpidament el Quim comença a escalar per la fissura paral·lela a l ‘inici de la Rébuffat. El sento  que parla amb algú en una reunió de la Rebuffat i sento com diu …Contamine , Cotamine! i va tirant amunt .   I estem sols!!  I quina via!!  Granit bo , boníssm , fissura i placa . El llarg més exigent que és el penúltim, és magnífic, sobretot a l’inici que recorre una fissura amb encastaments perfectes.! Rapelem la mateixa vaia, rapels bastant nets i rectes. En un no res estem a peu de via . La gent ja va arribant a dalt l ‘agulla, la majoria fan la via i tornen a baixar amb el telecabina. Nosaltres ho hem deixat tot al peu de paret. De material duiem dos jocs de camalots del 0.5 al 2  , un 3 i un 4 ,aliens del verd al groc i dues cordes de 60m. Horari unes 3 hores per fer la via. 

Anem per feina , aquest deu ser el primer llarg de la Contamine i me'n vaig amunt!!


I quin granit!!!

Avall! I quina panoràmica amb la DEnt del Gegant i les Jorasses a l'esquena
L’endemà cap a  La Punta Lachenal a la  via “Contamine”  6b 250m . Una altra grandiosa línia  i déu n'hi dó com apretava el Contamine!! 

  Una agradable aprox per neu ens porta al peu de les Pointe Lachenal .  La via és una joia, malgrat portàvem unes ressenyes  que poc precises i vam dubtar en més d’un llarg en si anàvem o no anàvem per la via.

A més a més, per tota la paret s’hi van trobant  reunions i rapels  que no ajuden gaire a ubicar-se. Però bé amb paciència i molta intuició (sobretot per part del Quim) vam conseguir acabar-la.  

       Molt recomanable, amb un llarg de fissura de mans i un llarg per l’esperò que són de pel·lícula. La vam rapelar tota , els primers rapels a (ageguts i en diagonal ) cal anar amb molta cura  , creuar dits per què no s’enganxessin les cordes però tot va anar molt bé.  Horari  material  2 jocs de cams fins el #2 i un 3, aliens del verd al groc., dues cordes de 60m . Horari unes 5 h. Retorn agradable per neu .



primer llarg


Quin granit!!!



Navegant per la roca...mai més ben dit...anirem bé?!



Un del millors llargs de la via

Un gran pont de roca que ens deixava veure l'Agulla de Midi al fons. Curiós no?

Rapelant per un mar de roca i creuant els dits que no s'engaxessin les cordes



 La tornada

Vistes de l' Agullea i la part final de l'aresta de les Còsmiques. I en el planxot de la torre de l'esquerra hi va la famosa "Digital Crack"

    Passem una tarda entretinguda, des de la cabana podem contemplar   l’evacuació en helicòpter  a la gent que ha quedat atrapada  en les cabines del tele-cabina  Panoramic. Feia posar la pell de gallina només veure com des de l’helicòpter baixava el cable i hi anaven enganxant a la gent que estava atrapada en la cabina.  Gran feina per part de la gent de rescat. I pobres als que treien , els  deixaven a la gralcerea fins que un helicòpter més petit els tornava a  Chamonix.

Una persona penjant del cable ...brrr!!!

   

      Últim dia. Escalarem a l'Agulla , no queda bé   dir-ho ,peró degut a l’ averia al Telecabina  no va arribar gent fins al migida i vam estar contentíssims amb tanta tranquil·litat i escalar la “Rèbuffat- Baquet” completament sols a l’ Agulla de Midi (que deu ser la més repetida de la zona). 

  I que dir  sobre la Rèbuffat, és la gran clàssica per excèl·lencia dels Alps , evidentment sobada, però molt maca. Fissura de totes les mides , el llarg de flanqueig del sostre i el mític llarg de la S  que no et deixa respirar, fissura de dits no pas fàcil, una visita obligada. De material: joc de camalots fins al 2, tascons , aliens del verd al groc , dues cordes de 60m.

Vam rapelar, vam agafar les motxilles i vam remuntar l’aresta fins a dalt l’estació de l’Agulla.






En un dels darrers llargs.

A dalt de l'agulla  vam estar una estona voltant pel “mega-complex” , que hi ha construït  i vam estar ben entretinguts amb uns quants que saltaven des de l’agulla amb el “traje “ d’ales. Quin espectacle!!

I fins aquí les nostres escalades per la zona de l'Agulla de Midi.