Visitant la Illa Nord de Nova Zelanda .

       Deixem la Illa Sud, en tres hores creuem l'estret de Cook i arribem  Wellington, ciutat  entrada pel sud de la Illa Nord.

Vam notar diferència amb la  Sud, doncs aquesta està més poblada, i els seus punts més atractius són molt turísitics i massificats. Vam anar a alguns dels llocs més populars que realment són espectaculars i també vam descobrir indrets més isolas i no tan concurreguts però que ens van encantar per la seva tranquil·litat i autenticitat. Aquesta va ser la nostra ruta:

  El primer indret que vam visitar va ser  Lower Hute, que seria el punt més llunyà de casa , concretament a 19.428 qum.  De fet és una discreta vila,  però ens va fer gràcia el fet de trepitjar aquest punt .I aquí va ser el primer poble a on vam contemplar  alguns edificis maoris en aquesta illa encara hi ha una relativa presència  d’aquesta ètnia. Aquest són els habitants que hi havia  a les illes abans de ll’arribada dels europeus. I com sempre, han quedat una mica apartats del món dels blancs. 

Església Maorí i  escultures de fusta a Lower Hut :

         Al mateix dia tirem amunt , la intenció és anar cap  a North Egmont als peus del Taranaki. Una preciosa muntanya cònica i volcànica a la que no vam poder pujar per culpa del mal temps que ens va acompanyar uns quants dies per la Illa Nord. És un cim molt estètic i ens hauria fet gràcia fer-lo...Vam dormir al pàrquing i teniem el cim just davant nostre però la boira  ens el va deixar veure pocs moments. 

Parada a la curiosa platja de sorra volcànica  de' Ohawe camí a Taranaki





Vistes del Taranaki quan vam arribar.Un moment  que ens va donar esperances...però res de res...


L’endemà la previsió del temps pintava poc amable i vam decidir anar fent quilòmetres.  I quin trajecte! Vam deicidir passar per la “Forgotten world Highway" una carretera que enllaca  de est a oest, però tal com diu el nom pertany a un món oblidat i la carretara encara està més "forgotten" de totes les carreteres de la Illa. Vam fer molta pista! ens feia gràcia  passar  per prats, turons i boscos tropicals però finalment ens vam comprobar que era un opció lenta i pessada i no val la pena agafar  aquesta ruta.

Moments a la "“Forgotten world Highway":

  I arribem a Tongariro, aquest seria un d’aquells llocs que abans conementava que són increïbles però molt i molt massificats.Aquest Parc Nacional abarca el volcà del Tongariro  i una zona volcànica espectacular.  

Aquella tarda vam anar a demanar info a Whakapapa Village per fer el Tongariro Alpine Crossing un recorregut de 21 quilòmtres que recorre  el parc passant  per paissatges de pel·lícua ( vegi's Senyors dels anells). Se surt des d’un punt anomenat Mangatepopla  i finalitza a Ketetahi. O sigui comença i acaba en punts diferents. Es diu que en aquests pàrquings no és gaires segur deixar el cotxe ( no ens va semblar que fos així i mensy en un país tans correcte com Nova Zelanda) .  I s’han muntat unes agències que  fan el trasllat en  bus d’un punt a l’altre. 

En l’oficina d’info del parc ens ho van pintar tot molt complicat, que feia falta preparació i que el camí era exigent, que es preveien condicions extremes de boira i pluja… I com que hi havia previsió de mala meteo fins l’endamà a les 7 del matí no decidien  si el bus sortia . Per tant havíem de ser-hi una mica abans per tenir lloc.  A l’entrada del parc del Tongariro hi ha allotjament, càmping, hotels… però tot a preus molt alts. Aquella nit vamp dormir a Tongariro Village l’aplicació marcava un punt per pernoctar però no vam trobar res de res  allà on indicava . Vam fer nit en una pista amb la companyia d’unes noies franceses que s’havien trobat en la mateixa situació que nosatlres. 
        Aquella mateixa tarda vam fer un tomb per les Mangagwero falls  i  aquestes van ser les vistes:

       

       I finalment a l'endemà a les 7 del matí surt un bus de Whakapapa Village  , Deixem el cotxe aparcat al pàrquing  del càmpi i som-hi!  A mida que ens acostem a  Mangatepopla anem veient busos que van i  tornen. Sembla que hi  haurà “genteta” pensem. I el que hi ha és una multitud!! Quina bogeria!!! Gent de tota mena; alguns equipats per fer alta  muntanya, altres com si anessin a passejar al centre comerical.... Ens vam quedar de pedra! No ens ho esperàvem. Són 21 qms i aquí s’hi apunta tot déu. Per flipar!! Però bé allà també estem camintant.   El camí és preciós, paissatge  volcànic i pedregós, amb uns colors marronosos i negres molt intensos. Els primers quilòmetres són plans fins arribar a Red Crater; una impressionant esplanada vermellosa punt des d’on el terreny comença a  agafar desnivell.           Pugem fins al coll i malgrat la boira i la casi nul·la visibilitat  decidim desviar-nos per pujar el cim de Tongariro. Fa molt vent i amb la boira no veiem res, és tot el que podem dir d’aquest volcà. Retornem al coll i ens plantem als llacs  Emeralda i Blue. ( una de les imtages més clàssiques d’aquesta zona que tampoc no podrem  contamplar) I ja d’aquí baixada i baisca per uns revolts interminables fins a Ketetahi. Un descens una mica monòton però amb unes vistes espectaculars del llac Taupo. I a quarts de dues  arribem a la gran esplanda del pàrquing on ja hi ha els busos de les diferents companyies esperant per  retornar l’ onada de “trekkers”  al pàrquing corresponent. Que podem dir d’aquesta activiat? La zona és increiblement preciosa però és un dels  indrets a on hem vist mès humanitat congregada en la muntanya i això li treu molt d’encant. Si ara hi tornessim no faríem la combinació de bus, deixaríem el cotxe a l’inici (Mangatepopola) i   sortiríem ben d’hora abans que tota la multidude, arribaríem  als llacs i tornaríem  per on hem vingut. La baixada és poc atractiva i pesada , l’únic que ofereix  són les vistes del Taupos. I  així també et pots estalviar els  30 $ que val cada bitllet de bus.

El super trèkking;

zona volcànica 

casi que estem  sols!!





Red Crater


Cim del Tongariro








La vista dels llacs atenuada per la boira






Moments dels descens

Baixada i el Taupo al fons:






Bosc final


I s'ha acabat!!!

L’endemà la meteo continúa antipàtica i anem  direcció Rotoura . Un indret  molt peculiar i  únic  per la seva activitat geotèrmica.  És adir, fenòmens com surgències, aigües sulfuroses, aigües calentes ....

Tot el que té d’especial ho té d’explotat i massificat, però és un lloc molt peculiar i especial  que es mereix una visita. Davant l’extensa oferta de tours i visites a diferents  llocs vam escollir anar a Wai- o -Tapu una zona termal  per on t’hi pots passejar i contemplar aquest curiosos fenòmens. Recomanable.  

Arribem al poble de Rotoura.Té algun racons i edicis molt bonics  però no gaire autèntica. Allà  es pot visitar el “Whakerawera" on et porten a fer un tour per una zona d’aigues termals i una visita a un poble maorí.  El tour més barat eren 65$ per persona ens va semblar bastant desorbitat  per anar amb un grup de turistes a veure tot aquest muntatge. 

Acabem la tarda fent un tomb pel parc de “Kuirau Parc” poular per les seves surgènica , la veritat  són prefabricades amb ciment i ens van semblar bastant...senzill ...però sobre gustos… Total,  la zona de Rotoura és molt especial i única però també està tan explotada que  ens va decebre una mica.

 Rotoura:

 


L’endemà anem a   Waitomo Cave. Cova famosa per les seves cuques de llum blaves que habiten en  l’interior. També una interessant curiositat  curitositat  i a la vegada un gran muntatge. Et porten a caminar i en barca per dins la cova . Malgrat tot, ho volíem fer ja que les fotos que havéim vist dels cuquets semblava un fet molt curiós i divertit. . Però resulta que la nit anterio havia plgut molt i no es podia fer al tram de barca per què l’aigua de la cova havia pujat de nivell. Només es podia fer el tram a peu i no era el més maco.. Doncs res, mitja volta! Crec que ens vam estalviar els  70 $ que et cobraven per l’excursió. I sort! Per què tafanejant  per internet  vam descobrir que exisita una cova similar amb les mateixes cuques,  de franc i més autèntica i tranquil·la. Situada mès al nord, ja ho explicaré, però anticipo que val la pena! 

 

Aquell mateix dia vam anar a visitar la península de Coromandel.  Allà vam anar a  Water Hot Beach, una platja molt peculiar.   Si fas un forat a la sorra surt aigua calenta, va ser molt divertit  la combinació d’aigua freda del mar i la calenta  de la sorra. Hi havia lloguer de pales, però ja es troben forats fets o quan algú marxa normalment  et cedeix el lloc.  Hi havia gent però res  agoibant. No és un indret espectacular  però si molt  curiós amb aquesta  aigua calenta de sota  la sorra . Un lloc diferent, ens va agradar.







Tot i que mig plovia vam estar la mar de bé!

A pocs quilòmtres s’ hi troba Cathedral Cove una platja amb formacions rocoses i un tunel que va a parar al mar . Cal fer una caminadeta d’uns 40 ‘ per una baixada que arriba a la platja. Cal anar-hi quan la marea està baixa i així es pot entrar a la cova . Una raconada  molt bonica , val la pena veure-la.

  I ja des d’aquí farem una bona tirada de quilòmetres dirección Nord , doncs volem arribar a dalt de tot i visitar la zona de Far North. Us ho explicarem en el proper post.

Parades tècniques . I és que tot està molt preparadet per fer ruta .Fins i tot els aneguets ens venien a saludar...