25/4/18

Com viatjar a Datça

Hem conegut aquesta península de Datça per pura casualitat , tal com passa moltes vegades , quan menys t' ho esperes tens agradables sorpreses i així va  ser amb Datça.
Tot va començar quan vam contactar amb el Santi per demanar-li informació sobre Rumania (a on finalment no hi hem anat tot i que pinta bé), i em va comentar que tenien preparat un viatge a Datça , un península al sud-oest de Turquia on  comencen a bullir sectors d'escalada esportiva. Per curiositat vaig remenar una mica per la xarxa i ens va semblar que hi havia  sectors força interessants, platja i un territori bastant autèntic. Vam demanar al Santi si ens podíem apuntar a la "expe" de catalans a Datça i cap problema, finalment ens vem congregar 11 escalador@s per conèixer aquesta banda del territori turc.
Aquest tros de terra envoltada de mar és una clàssica destinació de turisme turc, tot i això ens ha semblar molt autèntic. Es un petit poble amb els seus apartaments, hotels, pensions ...Però tot a petita escala, res de grans complexos turístics o comercials. Pels carrers trobarem , bars, xiringuitos, restaurants i  petits supers on hi ha de tot  i sempre amb un ambient molt local.
Ens  han agradat la terra, la seva gent sempre amable i correcte , ens hi hem trobat molt a gust i per arrodonir-ho hem apretat moltíssim !!!


El grup d'expedicionaris 

Peró abans d'entrar en  materia sobre roca , sectors i vies que són espectaculars deixo quatre ratlles sobre informació pràctica del viatge.



La nostra visita a Datça ha sigut del 3 al 18 d' abril, temporada baixa i tot molt tranquil i agradable. Però pel que fa a temperatures per escalar una mica al límit de calor, crec que deuen ser més suas cap al març. I el millor moment segurament tardor , ja que la roca és ben seca i l' aigua de la platja ideal  per banyar-se.  Per fer platgeta abril està bé  peró per apretar ja s'ajusta una mica. Tot i així es pot jugar amb orientacions entre ombra i sol dels sectors.
Per arribar a Datça vam agafar un vol fins la ciutat de Dalaman , amb Turkish Airlines. 
Per entrar  al país cal tramitar un visat  (pagar 25 € per una estampa al passaport). També es pot fer previament  per internet però nosaltres ho cam fer en arribar a Istanbul.
El canvi de moneda vam canviar alguns euros al aeroport (que sempre és més car) per tirar abans d' arribar a Datça. I en el poble vam canviar en el banc , en  mateix caixer automàtic mateix  a hi vam introduir els euros i ens va fer el canvi en lliures turques La  veritat és que encara no coneixíem aquesta opció dels caixers automàtics i és ben pràctica.

Descanviant moneda en el caixer automàtic... No ho havíem fet mai

Per mouren's ho vam fer en cotxes de lloguer en aquesta ocasió 3 cotxes ja que erem una "manada " d' onze.  Els cotxes els vam recollir a l 'aeroport de Dalaman .
Abunden les empreses locals , i tot és com bastant ..Informal...No hi ja oficines sinó un "meeting point" a l' exterior de l'aeropot on els cotxes  o els propietaris llueixen el nom de l'empresa.

Dos del cotxes llogats  de camí cap als sectors

El mateix  dia que vam arribar vam fer Dalaman a Datça, hi ha uns 150 quilòmetres  i  que vam trigar unes 2 h 30' amb parada per sopar inclosa

Parada a sopar, bar nacional i menjar del país.

Una altra opció per moure's és anar en autobus de Dalaman a Datça i allà
llogar una moto. De fet, com que el Quim i jo ens vam quedar més dies vam llogar una moto a  el preu eren 50 lliures (10€ ) per dia i si feiem una setmana ens ho deixava per 35 lliures al dia, bon preu.


Tal com diu el Quim...Amb la moto vas a on vols!


Targeta del establiment a on vam llogar la moto

Pel que fa a l' allotjament vam escollir Citi hotel, i n'hem quedat satisfets. Preu mig, ni car ni barat,  sortia uns 25 € x habitació doble (la nostra tenia dues sales, dormitori i cuina menjador) amb esmorzar inclós que era ben generós i variat. 
Ens haviem mirat Yavuz ,  que també ens va donar molt bona impressió i  ens l' havia recomant uns escaladors del grup de fb de Datça, aquí sortia un pel més econòmic però l'esmorzar no està inclòs. 
També ens havien parlat d un càmping a prop dels sectors, peró està tancat . Hi ha totes les instalacions però no funciona.
De fet Datça és un poblet de costa amb  una àmplia oferta d'allotjament i suposo que una bona varietat de preus.


El carrer on hi ha Citi Hotel

Terrassa on esmorźaven "copiosament"
Qualsevol va a escalar amb la panxa tan plena!

La Yasmine i el " Dimitri" que portaven  l' hotel, sempre amables i atents.



        Quant a àpats i l' alimentació a Datça  pots quedar ben servit per quatre duros. Les millors, variades  i més econòmiques opcions les trobarem a l' hora de dinar. Per una banda els establiments més populars  que ofereixen  durums , pizzes turques o plats cuinats amb arrós ,musaka, verdures a on per un 3 o 4 € menjarem . Després hi ha uns locals amb menu tancat per uns 10 € on et serveixen el peix pescat el mateix dia, pica pica , amanida , postres i beguda, molt complert. I com es normal els restaurants turístics a primera linia de mar  on sopar surt per uns 20€ però no ens va semblar la millor opció. Pels amants de la birra es troba en els supers o en alguns restaurants o bars. No en tots.
Per comprar  fruita o pica-pica per escalar en trobarem a qualsevol dels petits supermercats del poble, on s' hi ven de tot.
El sopar és el nostre plat fort ja que som fidels seguidors de la dieta escaladora basada en un bon esmorzar, picar quatre ganyips per passar el dia i atipar-se a rebentar el vespre.  A   Datça la majoria d' establiments "no turístics" a les 9 baixen persianes, per tant millor no encantar-se fent  últjms "pegues "si volem sopar bé.
Sobre preus: en general són molt més baixos que a casa, el menjar , la roba...Però les begudes alcohòliques i la benzina tenen preu europeu.

Escollint el dinar en un local ben turc.
Aquest és el dinar més popular i econòmic de Datça...i bo! 



Just davant l' hotel  sopar de pizza turca, amanides, 
arrós..Menjar popular i barat

I com van disfrutar fotent-se un cap de bè! A mi no em feia cap gràcia...Al contrari....
I com que sempre anàvem tard vam acabar en una hamburgueseria celebrant l'aniversari del Sergi



Típic bareto de platja aquí sí tenien birra i un te amb fruita i menta boníssim!!!


I aquí deixo algunes cosetes per fer o veure els dies que no estàvem  de cara a la paret.

Passejar pel poble de  Datça i el mercat setmanalque munten cada dissabte. És increïble la qualitat de les fruites i les verdures, que gustoses són!

La Mesquita i el seu minaret d' on per megafonia els càntics corresponents convoquen 5 cops al dia a l'oració


Els carrers peatonals

I ara cap  al mercat...



I







Un altre raconada curiosa és  la punta oest de la península. Allà s' hi troben les runes de la ciurat grega Knidos, no hi vam poder entrar quan vam arribar estava tancat. No s precisament espectacular, però pot estar bé anar- hi per acabar el dia contemplant la posta del sol. Nosaltres vam arribar al far i just allà va caure una tempesta d'aquelles que posa els pèls de punta, curta però intensa. Malgrat la mullena el cel es va obrir i vam gaudir d'una preciosa posta.


El far, allà havíem d'anar per contemplar la posta de sol... Ja és preveia una mica d'aigua..I vam "pillar"

Aguantant  el xàfec,  que va durar poc però va ser bastant sonat


I finalment aquesta postal




Una altra activitat eren  les e

scapades matinals a la platja, de fet les platges són més aviat discretes però vam descobrir-ne un parell a on s' hi està tranquil i podíem remullar-nos per descontracturar la musculatura fatigada de tant desplom. També vam anar un parell de vegades a la platja que estava al costat d'una bassa, era tot curiós.

Prenent  vitamina solar abans d 'anar a escalar



A 30 quilòmetres  a l' oest de Datça és troba Aktur un racó curiós , hi vam anar a parar per una foto que vam veure i està bé.  Un part de costa amb terra que s'endinsa a l'aigua. Cal accedir-hi seguint els senyal del càmping i arribarem a la costa. Per tenir unes bones vistes vam pujar pel turó i val la pena


La costa a última hora de la tarda

Un altre dia vam anar a la banda nord, on hi ha el port que surten els ferris cap a Boodrum . Un raconet tranquil, senzill, on en aquells moments la gent estava fent una posta a punt de les embarcacions de cara a l' estiu.  També ens va semblar un racó curiós.

Un dels molins antics de Datça
El port d' on surten la majoria de ferris 

De fet els racons de Datça no ens oferiran paisatges grandiosos i espectaculars,  són senzills, quotidians però amb molt d'encant i amb una atmosfera molt especial.

I acabo aquest post introductori sobre Datça,  en el proper ... L'ESCALADA i en majúscules perquè s' ho mereix...ja ho veureu



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada