El viatge per Euskal Herria que hem fet durant la tardor del 2017 ens ha deixat molt bon gust de boca . Tot el que vam fer, veure, escalar, conèixer… Ens va semblar molt intens i autèntic. Ens hem enamorat d’aquesta terra, dels seu paisatges, de la seva gent i del seu tarannà tan particular. Vam tocar una mica de tot, roca, bici , pateos.. I de totes les activitats que vam fer en guardem molt bon record.
En aquest post comparteixo les vies llargues que vàrem escalar entre Navarra i País Basc. Era tardor i vam tenir uan meteo gairebé estiuenca, molt poc normal per l’època.
Cabo Ogoño
A vegades les bones descobertes són les que arriben per casualiatat sense haver-ho planejat i sense expectatives de cap mena. Això va pasar quan ens van presentar la rocosa mole de Cabo Ogoño. Parlant amb uns escaladors locals va sorgir el nom d’aquesta paret . Una muralla que cau en picat al mar en la costa viscaina amb moltes possibiltats i on els escaladors locals ha creat línies de gran bellesa. Predomina l’escalada equipada, la paret ofereix una composcició de plaques grises i verticals amb desploms i díedres de colors ataronjats. Ens va semblar un racó molt peculiar que sens dubte val la pena conèixer. I a banda de les seves magnífiques rutes el paisatge marí que l’ envolta li otorga una ambient molt especial.
Per accedir-hi haurem arribar al recòndit poble d’ Elantxobe. Per cert un lloc molt tranquil on vam poder fer nit a la furgo en el pàrquing del cementiri i l’endemà gaudir d’una meravellosa sortida del sol.l.
Vam fer la via “Josu Gartzia” 160m 6c Una ruta totalmente equipada i molt agradable. Els primers llargs son de caràcter més tècnic on navegarem per verticals plaques mentre que la mitar superior es transforma en desploms foradats i diedres fins al cim. Material : Cintas expres, reunions i una corda de 80m . Via totalmente equipada. Abans de posar-nos a la paret cal que comprovem els mesos en que s’hi permet escalar i es pot consultar aquí: http://www.bizkaia.eus.
La información sobre vies la vam trobar on-line, en aquesta web: http://www.todoescalada.net/
Tot i ser a plena tardor va fer molta, molta calor i per completar la jornada ens vam remullar a la plajta de Laga des d’on es pot gaudir d’una preciosa vista de la paret.
Avall per arribar a peu de via
Les plaques inicials de la via
Mar i muntanya...Mai més ben dit!
Pincho de tortilla i una amanida amb bonito del Norte...que més puc demanar?
Tot i ser octubre ens va anar molt bé una banyadeta al Cantàbric i contmeplar la paret des
de la platja
Pel que fa a l’aproximació havíem llegit ressenyes, potser una mica antigues sobre un pont destartalat o un tirolina , però res d’això, ara hi ha un pont ben ferm i fiable.
Doncs bé, vam fer les dues Torres. Vam començar per la Hermana Mayor, amb la via “Gora guta Gutarrak” 6b 210m, una de les clàssiques de la paret, plaques verticals , roca bona i escalada tècnia en general. La arribada al cim és prou bonica ja que ressegueis una afilada aresta, però les vistes no són gaire encisadores. Baixem rapelant pel mig de la paret amb una corda de 80m, bastant agilment ja que són rapels rectes i molts nets. Via totalment equipada, vam dur cintes exprés i una corda de 80m . Si es va amb dues cordes de 60 es baixa molt més ràpid. Hem estat de sort, hi ha hagut núvols tot el matí, si no ens hauríem torrat bastant ja que la paret està al sol.
I continuem! Ara cap a “La vía de la Virgen “ 6b+ 180 m a la Hermana Menor. Una clàssica, i popular línia. On hi trobarem de tot una mica; desplom, bavaresa, diedres, placa… ens va agradar.
Material cintes exprés i una corda de 80 m. El descens és una agradable caminata per un bosc preciós. Ha estat bé conèxier les “ Dos hermansas” però no és dels lloc més idíl·lics on hem escalat.
Començant a escalar la Hermana Mayor
Amb l'Hermana menor al fons
Travessia en la Hermana Menor y la gran al fons...I l'autovia al mig.
Començant a escalar la Hermana Mayor
Travessia en la Hermana Menor y la gran al fons...I l'autovia al mig.
Cim de la menor
De baixada una agradable passejda per un bosc molt màgic
I continuant amb racons clàssics, vam anar a parar a l’escola biscaïna d’ Etxarte. Situada en el parc natural d’Urquiola, és un indret preciós, però les parets estan molt a la vora de les polèmiques canteres que han destruït la natura i el paisatge.
I continuant amb racons clàssics, vam anar a parar a l’escola biscaïna d’ Etxarte. Situada en el parc natural d’Urquiola, és un indret preciós, però les parets estan molt a la vora de les polèmiques canteres que han destruït la natura i el paisatge.
Vam fer la “Via de todos” 120m 6b+ agradable ruta i clàssica de la zona. El camí fins a peu de via és clar i evident. En arribar a la paret Allà hi ha un “cacao” de
línies i xapes que costa aclarir-se. Sort que el dia anterior uns escaladors ens van explicar que per trobar l’inico cal passar un parell de pont de roca amb cordinos i cap a la dreta fins un regalim negre fissurat. Bona línia, comença amb placa que a primera vista sembla llisa però van apareixen gotes d’aigua ben bones que faciliten l’ progressió. De les plques cal sortir a la dreta per anar a buscar una fissura, en aquell canvi el vent casi ens tombava! Tot i estar al sol no vam passar gens de calor de la ventolera que feia.
línies i xapes que costa aclarir-se. Sort que el dia anterior uns escaladors ens van explicar que per trobar l’inico cal passar un parell de pont de roca amb cordinos i cap a la dreta fins un regalim negre fissurat. Bona línia, comença amb placa que a primera vista sembla llisa però van apareixen gotes d’aigua ben bones que faciliten l’ progressió. De les plques cal sortir a la dreta per anar a buscar una fissura, en aquell canvi el vent casi ens tombava! Tot i estar al sol no vam passar gens de calor de la ventolera que feia.
Una linia que ens va agradar, té una mica de tot, palca diedres, roca gris, taronges, i vam “pillar “ molt molt vent!! Material cintes i una corda de 80m .
La paret
Quanta placa !!
Canvi de rasant i feia un vent que casi em tomba!
Cim i "postureo"
La paret
Quanta placa !!
Canvi de rasant i feia un vent que casi em tomba!
Cim i "postureo"
Rapel per una rampa d'herba...Curiós..
En acabar aprofitem el dia radiant que feia va per anar a caminar. Deixem la corda i el material i anem cap al Pic Alluitz 1.035 m. Increïble la caminata, molt bones viste del parc d’Urquiola amb l’Anboto, la seva cresta i els muntanyots de la zona …preciós!! I baixant vam coincidir amb una noia que ens va portar de tour pels sectors d’ Atxarte…i uf! quanta placa!! Alguns es veuen rostollet però alguns es veuen prou bons i intensos.
En acabar aprofitem el dia radiant que feia va per anar a caminar. Deixem la corda i el material i anem cap al Pic Alluitz 1.035 m. Increïble la caminata, molt bones viste del parc d’Urquiola amb l’Anboto, la seva cresta i els muntanyots de la zona …preciós!! I baixant vam coincidir amb una noia que ens va portar de tour pels sectors d’ Atxarte…i uf! quanta placa!! Alguns es veuen rostollet però alguns es veuen prou bons i intensos.
I fins aquí les vies llargues que vam fer per Euskalerria, com sempre descobrint indrets, i vies de tota mena.
A part de les referencies a Internet vam utilitzar aquests dos llibres per trobar ressenyes i
info.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada