2/2/21

Cuneo. Escalada esportiva i bici de carretera

     Després de la visita al Corno Stella (aquí podeu trobar la crònica) ,vam estar uns dies per la zona de Cuneo. La província italiana de Cueno està envoltada de molta natura i  hi trobem un bon repertori de parets, roca per escalar i un territori llaminer per pedalar.

    I a més a més sempre ens hi ha acollit molt i molt bé la Monica amb recomanacions, sopars i unes vetllades fantàstiques  Grazzie mile!!


Sopars a casa la Mònica que no hauríem acabat mai


        Doncs bé aquí deixo quatre ratlles d'un parell de zones d'escalada esportiva i una ruta en bicicleta  que vam fer pels voltants de Cuneo.


Pel que fa a info de'escalada: 

Es pot consultar aquesta web: http://www.cuneoclimbing.it

I vam utilitzar aquesta guia:




Per dormir:

En el parquing del cementiri  d' Andono hi vam estar un parell de nits i hi vam estar molt tranquils.

    

L' època que hi vam estar era  principis de setembre i feia caloreta


Escalada :

    No es la primera visita que fem per aquí , i com ja he dit ens ofereix una bona oferta de sectors i ben bons. La crònica de les nostres escalades  a Cuneo que vam fer ja fa uns anyets  la podeu trobar aquí:

http://laliquim.blogspot.com/2012/08/els-alps-de-cuneo.html


    Aquest cop vam anar a la històrica zona d 'Andonno  on es va encadar la via "Noia" el primer 8c+ Italià a mans (mai més ben dit ) de Severino Scassa.  Escalador a qui vam conèixer i ens va semblar un persontage molt tranquil i discret. L'escaladz s Andonno  té regust a "old school". Presenta un calcari compacte que requerix una escalada tècnia i de força a la vegada i té alguns picats.  Va estar bé conèixer aquesta paret, hi vam anar un dia , el sol arriba d'hora  i fa calor. Hi ha vies bones i vies no tan bones, sort que vam anar recomenats per Claude i la Mònica. 



Ens vam deixar un arnés...Doncs en farem un de fortuna no?


Una de les poques coses que fa estar al Quim quiet..La calo,r i aquells dies en feia molta


    L'altre sector a on vam escalar és a la Grotte del Bandito. un sector  petit més aviat d'inetrès  local però que  hi vam escalar algunes vies que ens van agradar força.

   Cara oposada a Andono , per tant orientació Nord i al setembre encara feia calor i s'hi podia anar.  Fa uns anys es podia aparcar just a sota la cova, ara han barrat l'accés  i s'ha de deixar el cotxe al inici del camí. 

    Vies més desplomades on predominen presa plana, vertical, i "tacos" física i tècnica a l'hora. 

 
Aprox a la Grota


    Pel que fa a la bici vam fer una ruta en aquella zona la ruta pel coll de Fauniera o Dei Morti,   aquest coll Piamontès uneix la valla de Grana i la vall de Sutra.  

    Ens va semblar dels millors recorreguts que vam fer aquest viatge. Paratges  solitaris i amb un paisaisatge espectaculars. Amb carreteretes molt estretes i tot i que en alguns trams estan una mica deteriorades , tot plegat ens va deixar impresionat. Ens van sortir uns 94 kms amb a 2.265 m de desnivell, una bona ruta per uns paratges de fantàstics.

   

    Vam sortir  passat el poble de Beguda, d' allà mateix seguint un carril bici arribem a Demonte. I comença la pujada , primer entre boscos i pobles i  a mida que pugem  apareixen grans vall amb unes bones parets al font. Tot plegat de postal.  







    Després de superar els 25 quilòmtres de pujada i curva rere curva , el primer coll que trobem serà el Valcabera, amb unes panoràmiques. espectaculars . La carretera és estreta i passa entre  roques quin ambient. I arribem al Fauniera on l'estatua del mític Pantani ens dóna la benvinguda.  Les viste de muntanyes i valls continuen sent increiclbes  Acabem passant pel coll de Valloneto i avall. 


     S'ha de baixar amb els 5 sentits la carretera està plena de forats, és molt estreta i té timba...Que salvatge!!


Avall!!

    I arribem a la Vall de Grana, també un tram preciós on la carretera va pel fons i queda ben encaixonada. La seguim fins al poble de Cargaglio on ens desviarem cap a Borgo de San Dalmazo, passarem pel poblet Rocasparvera on ens acbarem de rostir les cames amb unes últimes pujades i  cap a la furgo.



Ens va semblar una gran ruta, de les que ens agrada. Solitària, salvatge , entre muntanyes , valls i carreteres petites (a trams una mica deteriorades). 

Enllaç al wikiloc per veure els detalls de la ruta;

https://ca.wikiloc.com/rutes-bicicleta-de-carretera/fauniera-56566508

I aquí acaba la nostra estada a Cuneo, un indret on hi hem estat vàries vegades i no descartem repetir, Ens agrada el territori, la gent i l'ambient que s'hi respira.



Cap comentari:

Publica un comentari