Roca de Cuneo

Ja fa un parell d'anys vam conèixer una parella d'escaladors a Itàlia, la Mónica i el Claude, eren de Cuneo. Al cap d'uns mesos vam coincidir a Montsant i vam escalar junts a Siurana. Total, que d'aquestes esporàdiques i casuals trobades n'ha nascut una bona amistat. 

Ara fa poc (bé potser ja un parell de mesos) en el nostre tour pels Alps Marítims vam fer una parada a les escoles dels voltants de Cuneo, la Mónica i el Claude ens van acollir a casa seva amb una hospitalitat increïble i ens van portar a les millors zones d'escalada esportiva de la frontera entre França i Itàlia.

El poble a on viuen és a  Borgo San Dalmazzo  a pocs km de Cuneo, viuen rodejats  de muntanyes i una meteo poc favorable. Tot i així tenen bons sectors a on poder escalar i alguns d'ells molt bons.

Com sempre, primer de tot ens vam fer amb la ressenya  de la zona “  Andonno e Cuneese”   de l'escalador Severino Scassa i editorial Versante Sud.  També hi havia info en la ressenya francesa que teníem, però com que som aficionats a col·leccionar topos anem comprant!

les dues guies de les zones dels Alps Marítims

Sectors:

Castillon:  Correspon a la part Francesa.  Aquí no hi vam escalar perquè és un sector absolutament d'hivern però vam anar fins peu de via i tenia molt bona pinta. Creiem que valdria la pena una escalar-hi, però en època hivernal

te bon aspecte no?

Andonno: La zona històrica d'Itàlia, però tampoc no hi vam poder escalar perquè estava tot ben xop. Com ja he dit la meteo a Cuno no és gaire benevolent pels escaladadors. Mític sector a on es va encadenar el primer  8c+  italià, es veu una escalada exigent, entre tècnica i física. Tal com ens va dir el Claude, hi ha moltes vies però val la pena que et facin algunes recomanacions de què provar. Va quedar pendent.

vistes de les parets

Una zona que ens va deixar impressionats va ser la Brigue. Aquest és un poble francès d'aquests  tan cucos i que està  al peus d'unes parets de calcari a on hi trobarem algun sector esportiu com     

“La grand Face” amb vies molt i molt bones. Un lloc molt recomanable i fanátic, Desplom, xorreres, forat mmm boníssim!!

Per trobar ressenyes:     http://www.nice-climb.com/pagesphotos/topos/labrigue.pdf

panoràmiques del sector:

la Mònica i el Claude els nostres guies

bones vies i molt bona companyia

vistes del poble de la Brigue des  les parets

 A la banda Francesa vam anar a un altra zona , La Bergerie,  la veritat és que ens va decebre una mica, després d'haver fet una hora de pista i plantar-nos  a peu de via ens vam trobar un petit muret vies curtes de xorrera. Estava tot ben xop, per tan inescalable, potser la mullena va fer que el veiessim pitjor del que era. Això sí el raconet enmig de prats i colors verds era ben ben bucòlic. Per trobar info: http://www.nice-climb.com/categories.htm 

I un altre muret que es veia guapo però no el vam poder tastar perquès estava ben xop és Arimoda és petit però la Mònica ens va comentar que tenia  vies molt bones. També va quedar pendent...

Per mi els dies que vam estar a Cuneo van ser genials i tot gràcies al Claude i la Mónica, ens van ensenyar els seus millors racons i els hi estem molt i molt agraïts. I el millor acabar el dia amb el plats italinas que ens preparava la Mónica després d'una bona jornada d'escalada.

 I 

I pel que fa  l'escalada, tot plegat ens va semblar molt recomanable, l'entorn muntanyós i sectors de bona qualitat que més podíem demanar?....que no plogués tant!