L'objectiu del viatge de la tardor del 2020 era fer una bona estada per les Dolomites però durant el trajecte vam parar a més llocs dels previstos (Cuneo, Bormio..) i hi vam invertir més temps del que teníem pensat.
Total, que hi vam arribar a finals de tardor i la meteo no va ser gaire simpática, així que només vam escalar a la zona de Brenta.
Aquí les tenim...
Vam anar a Vallesinella per la banda sud de Brenta , a dos racons que no hi havíem estat mai: a la Vall d'Ambiez i al Castelleto Inferiore.
Pel que fa a llibres de ressenyes vam trobar informació en aquestes:
La visita a Ambiez ens va deixar amb molt bon gust de boca ens va semblar un indret espectacular (com tot Dolomites) i encara bastant solitari i salvatge, tot i que grups a fer ferrades en van pasar uns quants.
En aquesta vall escalem dues vies “Diedre Armani" Torre de Ambiez i la “Via dell Soddisfazione” a la Cima de Ambiez. Totes dues de caràcter molt clàssic, equipament molt antic (pitons ,cordinos) i escàs. Línies que segueixen la lògica de la paret, buscant els seus punts més febles i evidents, i en general la roca és de gran qualitat
Ens van semblar dues ascensions precioses, per tot, per la paret, la línia i per paratge sempre tan màgic.
Tota la informació detallada la trobareu a la web de Vaude on hi vaig fer una crònica:
https://vaude.es/2020/11/17/escalada-en-ambiez-dolomitas-de-brenta/
Aproximació cap a Ambiez
Això és el que ens espera...
Imatges de l'escalada a la Torre d'Ambiez:
Escalant la Cima d'Ambiez:
Navegant per la paret i entre la boira
El Cim de la Cima d'Ambiez
VALLESINELLA : CASTELLETTO INFERIORE via "KIENE" 250m V
Vam anar a parar a aquesta paret perquè venia el mal temps, i remenant per la xarxa i la gran col·lecció de guies de Dolomites que hem recopilat al llarg del temps, vam pensar que podia ser una activitat ràpida, poc compromesa i un lloc nou a conèixer.
Vam sortir de l'aparcament de Vallesinella tot i que també hi ha la opció d'aparcar a Madonna di Campiglio i agafar el bus.
Per arribar a la paret hem d'anar fins al Refugi de Tucket . EL camí que ens hi porta és evident i està perfectament senyalitzat. De Vallesinella prendrem el sender 317 fins al refugi de Casine d'allà seguirem els indicadors fins al Tucket que es troba als peus del Castelletto.
Un caminet evident puja cap al peu de paret on facilment podrem identificar la fissura del primer llarg.
Recorregut molt lògic, i elegant. El llarg de fissura inicial una mica sobat, pero la resta és un seguit de diedres i placa de roca excepcional amb presa molt generosa. El millor, l últim llarg, vertical , amb "canto" bo i amb molt d' ambient. Es una via de poca dificultat, les reunions equipades i ràpida de fer. Per disfrutar.
Era diumenge, hi havia bastant moviment de caminadors i escaladors, però només vam coincidir amb una cordada a la via.
Eren un guia i el client molt simpàtics amb els que vam acabar baixant junts. Ens va anar de perles perquè vam anar molt per feina en el descens i vam poder fer una altra via. La baixada és per la cara oposda a la que hem escalat, el cim anem cap a l'est on trobarem alguns rapels que ens portaran per una tartera al cami que torna cap al refugi.
El Castelletto
1
1º llarg
Roca immillorable....
Dalt del Castelletto
I baixant, vam pasasar per sota les parets del Torreone de Vallesineslla, una gran "mole" El guia ens va recomanar que fessim una fissura , que no he pogut trobat el nom de la via. Es tracta d'una fissura negra inicial molt evident . Fessura Nera ens deia el noi. I va estar bé. Una via més dificil que la Kiene de 6 o 7 llargs i amb algun parabolt de tant en tant. Una bona línia per trepitjar un altre cim d'aquesta encantadora vall. Va valer la pena fer cas a les recomanacions del local. Els descens és caminant per una pedrera que va a buscar el camí de baixa del Castelleto i aquest camí ens porta al refugi de Tucket i avall.
Material per les dues vies: Corda de 60 m, un joc d'aliens i camalots fins al 2 .Si les vies no són gaire compromeses i es pot baixar caminant anem amb una corda i portem l'Escaper de la Beal
La paret del Torreone de Vallesinella:
Tornant cap al aparcament
Al final va ser una jornada complerta: dues vies, una zona que no conèixiem i el temps es va aguantar. A més a més també ens van recomanar un parell de zones d'esportiva per dies de meteo incerta, hi vam anar i ens van agradar . Però ja ho compartiré en el proper post.
Una excel.lent crònica com sempre. Es veu un lloc preciós. Uns abraçada
ResponEliminaGràcies! La veritat és que si, Dolomites és preciós i infinit..Cada vegada que hi anem descobrim un racó nou!
Elimina