27/7/21

ESCALADES A LES DOLOMITES DE BRENTA : AMBIEZ I CASTELLETTO INFERIORE


   L'objectiu del viatge de la tardor del 2020 era fer una  bona estada per  les Dolomites però durant el trajecte  vam parar a més llocs dels previstos (Cuneo, Bormio..) i hi vam invertir més temps del que teníem pensat.  

    Total,  que hi vam arribar a finals de tardor i la meteo no va ser gaire simpática, així que    només vam escalar a la zona de Brenta.


     Aquí les tenim...


    Vam anar a Vallesinella per la banda sud de Brenta , a dos racons que no hi havíem estat mai: a  la Vall d'Ambiez i al Castelleto Inferiore. 

Pel que fa a llibres de ressenyes vam trobar informació en aquestes:










     La visita a Ambiez ens va deixar amb molt bon gust de boca ens va semblar un indret espectacular  (com tot Dolomites)  i encara bastant solitari i salvatge,  tot i que grups a fer ferrades en van pasar uns quants.

    En aquesta vall  escalem dues vies “Diedre Armani" Torre de Ambiez i la “Via dell Soddisfazione”  a la Cima  de Ambiez. Totes dues de caràcter  molt clàssic, equipament molt antic (pitons ,cordinos) i escàs. Línies que segueixen la lògica de la paret, buscant els seus punts més febles i evidents,  i en general  la roca és de gran qualitat

Ens van semblar  dues ascensions precioses, per tot,  per la paret, la línia  i per paratge sempre tan màgic.

     Tota la informació detallada la trobareu a la web de Vaude on hi vaig fer una crònica:

      https://vaude.es/2020/11/17/escalada-en-ambiez-dolomitas-de-brenta/ 



Aproximació cap a Ambiez




Això és el que ens espera...


Imatges de l'escalada a la Torre d'Ambiez:










Escalant la Cima d'Ambiez:


































Navegant per la paret i entre la boira




El Cim de la Cima d'Ambiez





VALLESINELLA : CASTELLETTO INFERIORE via  "KIENE" 250m V

       Vam anar a parar a aquesta paret perquè  venia el mal temps, i remenant per la xarxa i la gran col·lecció de guies de Dolomites que hem recopilat  al  llarg del temps, vam pensar que podia ser una activitat ràpida, poc compromesa i un lloc nou a conèixer.

        Vam sortir de l'aparcament de Vallesinella tot i que també hi ha la opció d'aparcar a  Madonna di Campiglio i agafar el bus. 

    Per arribar a la paret hem d'anar fins al Refugi de Tucket . EL  camí que ens hi porta   és evident i està perfectament senyalitzat. De  Vallesinella prendrem el sender 317 fins al refugi de Casine d'allà seguirem els indicadors fins al  Tucket que es troba als peus del Castelletto. 

    Un caminet evident puja cap al peu de paret on facilment podrem identificar la fissura del primer llarg. 

    Recorregut molt lògic, i elegant. El llarg de fissura inicial una mica sobat, pero la resta és un seguit de diedres i placa de roca excepcional amb presa molt generosa. El millor, l últim llarg, vertical , amb "canto"  bo   i amb molt d' ambient.  Es una via de poca dificultat, les reunions equipades i ràpida de fer. Per disfrutar. 


    Era diumenge, hi havia bastant moviment de caminadors i escaladors, però només vam coincidir amb una cordada a la via. 

    Eren un guia i el client  molt simpàtics amb els que vam  acabar baixant  junts. Ens va anar de perles perquè vam anar molt per feina en el descens i vam poder fer una altra via.  La baixada és per la cara oposda a la que hem escalat, el cim anem cap a l'est on trobarem alguns  rapels que ens portaran per una tartera al cami que torna cap al refugi.


El Castelletto

    1















                                                                   1º llarg

Roca immillorable....

  Dalt del Castelletto

    I baixant, vam pasasar per sota  les parets del Torreone de Vallesineslla, una gran "mole"  El guia ens va recomanar que fessim una fissura , que no he pogut trobat el nom de la via. Es tracta d'una fissura negra inicial molt evident . Fessura Nera ens deia el noi. I va estar bé.  Una via més dificil que la Kiene  de 6 o 7 llargs i amb algun parabolt de tant en tant.   Una bona línia per trepitjar  un altre cim d'aquesta encantadora  vall.  Va valer la pena fer cas a les recomanacions del local. Els descens és caminant per una pedrera que va a buscar el camí de baixa del Castelleto  i aquest camí ens porta al refugi de Tucket i avall.

    Material  per les dues vies: Corda  de 60 m,  un joc d'aliens i camalots fins al 2 .Si les vies no són gaire compromeses i es pot baixar caminant anem amb una corda i  portem l'Escaper de la Beal 



La paret del Torreone de Vallesinella:

El cim




    














Tornant cap al aparcament 


Al final va ser una jornada complerta: dues vies, una zona que no conèixiem  i el temps es va aguantar.  A  més a més també ens van recomanar un parell de zones d'esportiva per dies de meteo incerta, hi vam anar i ens van agradar . Però ja ho compartiré en el proper post.  




2 comentaris:

  1. Una excel.lent crònica com sempre. Es veu un lloc preciós. Uns abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies! La veritat és que si, Dolomites és preciós i infinit..Cada vegada que hi anem descobrim un racó nou!

      Elimina