ESCALADA A MORATA DE JALÓN, TRASOBARES Y CALCENA . (VIATGE CAP A LA ZONA CENTRO, 1º PART )

    Amb aquesta entrada deixo la 1º crònica de la visita que vam fer per la Zona Centro d' Espanya la tardor del 2021.

    Començo per l'inici, evidentment és el principi del viatge i encara no parlaré de "Zona centro". De fet vam fer diverses parades abans d'arribar al nostre destí que era Galayos, Pedriza i la Cabrera.
    Així doncs, aniré deixant informació pràctica, sensacions i opinions del que vam fer i veure durant la nostra ruta cap al centre de la península. Espero que us serveixi si mai feu un "tour" semblant.

    Estem a principis de setembre, sortim direcció Aragó, cap a la Zona del Moncayo.

    Pel que fa a ressenyes vam utilitzar aquestes dues, que són bastant antigues però ja ens van servir per arribar als sectors i situar-nos:

     

    
         La primera parada la fem a Morata de Jalón que no hi hem escalat mai.

        Sector antic i clàssic d'Aragó. La paret principal hi toca el sol a partir del migdia, arribem tard i anem cap al sector Puente de Roca que està a l'ombra. El Puente de Roca ens va oferir vies entre 6a i 7b, de forats i regletes, estan bé, però un pèl "sobades". No vam escalar a l'altra cara on també hi havia vies, es veia tot molt "relliscós" (sobat, vaja ) i no ens va motivar.
        

Passant pel poble de Morata de Jalon

Paisatge aragonès

Les plaques de Morata

Cap al Puente de Roca

I aquí estem ..

    Ja hem conegut Morata, molaria tornar amb més temperatures més fresques i escalar a les plaques, tenien bona pinta.

    Fem uns quilòmteres més i la següent parada és a Trasobares un poble a la cara Sud del Moncayo amb alguns sectors d'escalada esportiva. La informació l'hem tret d'una antiga guia: "La cara Oculta del Moncayo" i bastant obsoleta, però ens va servir per arribar-hi.
    De fet ens costa una mica trobar l'aparcament, cal deixar el cotxe abans del "merendero" que és a la font de la Piojosa.
    Anem al Sector de Las Choperas un muralla amb vies de 6c cap amunt, però sincerament, a primera cop d'ull no es veuen gaire maques. Fem unes quantes vies entre 6c i 7b+... Home.. No estan malament però no ens van semblar res de l'altre món. És una roca que patina i té mal tacte per la proximitat al riu. Acabem la tarda escalant a l'altra banda del riu amb en uns 6cs i 7as normalets. No vam escalar a un dels sectors que sembla més bò, el Bombo, hi arriba l'ombra a la tarda. El vam anar a  a veure i les vies tenien molt bona pinta, però ja marxàvem , pensem que aquest si val la pena. Bé, si  vingués  de passada en algun altre viatge, potser hi escalarem.
    Que ens ha semblat Trasobares? Un lloc curiós i bonic per l'entorn. I pel que fa a l'escalada, no pensem que sigui visita obligada, però si passes per davant no descartis invertir  un dia per tastar aquesta roca que ens ofereix una escalada peculiar entre plaques, foradets i regletes.
    Per dormir ho vam fer a l'aparcament del Salto del Batán, al costat de la carretera, però ben tranquil perquè no hi passa ni una ànima. Des d'aquest punt també s'accedeix a uns gorgs on val la pena anar a refrescar-s'hi. En el poble hi ha un petit càmping on també es pot pernoctar.

    Els gorgs del Salto del Batán, molt recomanables per acabar la jornada

    

    L'únic inconvenient que vam trobar per aquesta zona i que és molt empipador, és la mosca negra, que fot unes picades molt fortes provocant grans inflamacions. Així que ja ho sabeu si hi aneu, maniga llarga i pantaló llarg.
    Pròxima destinació: Calcena. Vam arribar-hi de tarda vespre i vam recórrer la zona amb la furgoneta . Un racó preciós, territori de roques, amb bones parets  a banda i banda de la carretera, ben peculiar . I tirant i tiranr vam anar a fer nit en un coll molt solitari amb unes vistes precioses al Moncayo. Vinga que deixo les coordenades d'aquest raconet tan xulo: 41.621036, 1.716588

    Calcena ens va agradar, és un lloc diferent, rocós, amb un paisatge molt particular i molt tranquil.
    Pel que fa a l'escalada, va estar bé per fer-hi una parada, el lloc i les vies ens van semblar bonics.              

    Un lloc interessant per escalar rutes de baixa i mitja dificultat, escalada més aviat tècnica entre calcari i conglomerat.
     Vam escalar al Sector "Tercer Puente" on hi ha vies molt llargues de conglomerat entre 6a i 7b com a màxim. Totes ens va agradar força. Hi toca el sol al matí, però estava núvol i vam escalar sense rostir-nos.

    També  vam pujar al sector  "Pasillo" a l'altra banda de la carretera. Tal com el seu nom indica és un passadís estret, en una banda hi ha vies de 6a molt estètiques i a l'altra 6c-7b. El lloc és curiós, les vies estan bé i s'hi està fresquet.

A la "antigua usanza" amb el llibre de ressenyes

    Les plaques de conglomerat del sector " Tercer Puente"

                 Més conglomerat "plaquero"

A la fresca del sector el Pasillo

     A Calcena hi vam estar un parell de dies, també ens van recomanar alguns altres sectors com La Torre de la Iglesia y la Aguja del Diablo, però els vam anar a veure i no ens van semblar gaire atractius. Crec però, que l'escalada en aquests sectors està regulada i prohibida fins al 15 de setembre. i no hi vam escalar. El racó on estan és ben maco, però les vies no ens ho van semblar gaire.

Fent un tomb per anar a veure sectors

    I fins aquí la nostra visita a les zones de la cara Oculta del Moncayo, el territori ens va semblar interessant, sec, solitari. Un "secarral"  però amb encant. Com a conclusió podríem dir que pel que fa  a l' escalada no són destins de visita exclusiva i obligada, però si vé  de passada està bé una paradeta per fer vies en roca variada  i conèixer racons nous.
    A part de l'escalada vem  poder conèixer més extensament el territori a sobre de la bici, però això en el proper post.