Vam tornar de Galayos impressionats i enamorats d'aquests paratges.
Quina meravella! Les torres granítiques, les vies, les canals, "els destrepes", el refugi, les cabres... Senzillament un petit paradís per escalar agulles i enfilar-ser per fissures i plaques.
Tot marcat per un tarannà i un caràcter molt autèntic, ferros els mínims, les tornades de les vies encara hi trobarem desescalades com les que es feien abans. No són compliades però si amb molt de pati i no et pots relaxar. Vam gaudir moltíssim d'aquest santuari de fissures i granit, també vam estar de sort amb la "meteo" que va ser molt amable i ens va deixar escalar en unes condicions perfectes.
I ara us deixo una mica d'informació pràctica:
El Galayar es troba a la província d' Avila a Castilla i León. Per arribar-hi cal anar al poble de Guisando i a pocs quilòmetres trobarem Nogal del Barranco, l'aparcament. Allà hi vam dormir sense cap problema ben vigilat per la figura de la cabra montesa que marca el centre de la plataforma.
Carretera de Guisando cap a la plataforma Nogal del Barranco
La que ho controla tot
Sàvies paraules
Hi vam estar els primers dies d'octubre, pensàvem que anàvem tard, ja que és una zona que es troba al voltant dels 2000 m. Però vam tenir uns dies de sol i bones temperatures que ens van permetre acabar ben cansats de tan escalar.
La nostra estratègia va ser pujar al refugi de Victory i passar-hi uns quants dies. Si teniu dies us recomano la opció d' una estada llarga sigui al refu o amb tenda. Poder estar allí dalt i gaudir d'aquest espectacle natural no té preu. I a més a més, la majoria de les vies les tindrem a 30 minuts, com a molt .
Així doncs, vam pujar al refugi amb el material d'escalada , els trastos de cuina, menjar, dormir per quatre dies. Prèviament, havíem parlat amb el guarda i ens va comentar que ell no hi seria, però el refugi era obert per dormir-hi. Hi vam trobar una altra cordada amb qui vam estar molt bé compartint sopars i històries. El refugi és encantador, petit, senzill i acollidor. Quantes històries deuen haver sentit les seves parets...
L'aproximació és ben evident. Seguint el que anomenen "El Carril de los Galayos" un camí ben marcat i senyalitzat que ens porta cap a la vall. A partir de la Fuente del Tío Macario, on cal fer una paradeta, el camí s'empina. Hi ha dues opcions per arribar al refugi, nosaltres vam anar per las "Zetas" que potser no és tan directa i és menys dreta. Són uns i 7 km ens la vam prendre amb calma, ja que anàvem bastant carregats i volíem gaudir del lloc. L'altra opció és "L' Apretura" més directa, segur que si vas amb poc pes o per fer una via en el dia val la pena.
Cap al Refugi:
Pel que fa a l' aigua, també vam estar de sort i vam trobar un rajolí a pocs metres per sobre el refugi, si baixava aigua era perquè feia pocs dies havia plogut bastant, però si no, normalment no es troba aigua a prop del refugi.
El Victory
Les veïnes del Refugi
Les esterilles del Refugi
Estudiant que farem....
Ens vam instalar al pis de baix i vam dormir la mar de bé
Material:
Vam pujar un parell de jocs d'aliens i de camalots, un 4 i un 5, un joc de tascons (però en posem pocs) i dues cordes de 60 m
Ressenyes:
Un llibret publicat en una revista Desnivel: "Las mejores vías de Galayo" que no recordo de quin any, però és molt antic.
La guia "Sierra de Gredos, 100 vías del 4 al 6b" del Raúl Lora, ens va semblar una mica fluixa, hi vam trobar alguns errors o imprecisions en aproximacions i vies, però bé, per agafar idees va bé.
I les dues guies recopilatories com "Las 100 mejores de la zona Centro" i l' altra, "Las Clásicas de España" . Aquestes ens serveixen" per anar cap a les més clàssiques, o potser les que s'han de fer en una primera visita a un lloc.
Però, si voleu info fresca i conèixer anècdotes de Galayos, passeu per Casa Macario o Bar el Galayar a Guisando. Un restaurant històric engegat pel desaparegut Macario que havia estat guarda del refugi Victory. Actualment, el propietari és el seu fill que ha crescut entre les torres de Galayos, ha escalat, ha obert moltes vies i s'ho coneix tot a la perfecció A més a més és una gran persona i estarà encantat de compartir una bona estona de tertúlia xerrant de vies i del seu estimat Galayar.
I quan ja marxàvem, vam passar una bona estona amb un grupet d'escaladors locals que estaven muntat unest unes preses per fer una activitat en el poble. Els vam veure, vam parar, i van acabar convidant-nos a pa amb formatge, cervesa i explicant-nos "batalletes" de les seves escalades... Que macos i autèntics!! Un era en Luisfer un aperturista i escalador molt catxondo, l'altre el Dani i la resta em sap greu, però no recordo els noms...
I acabo l'entrada d' info pràctica per anar cap a Galayos. En els propers posts compartiré les torres i vies que vam escalar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada