9/8/22

PICO URBIÓN I RISCO DE ZURRAQUIN. VIATGE ZONA CENTRO 6º PART

PICO URBIÓN 2.228m     

    Ens trobem a finals de setembre, i les temperatures comencen anar  avall, el dia es presenta plujós i tapat, la intenció és anar a pujar el Pico Urbión, el cim més alt de la Serralada de Los Picos de Urbión  

      Es tracta d' una excursió relativament tranquil·la-la i curta, per tant, no hi ha pressa, esperarem a veure si el sol apareix i pujar ben dinat. Mentrestant, aprofitarem el matí per conèixer el poble de Covaleda

    A la tarda veient que la meteo millora, decidim tirar amunt.
    Anem cap a Duruelo de La Sierra on agafarem la carretera fins a l'aparcament del "Refugio del Bunquer" des d'on iniciarem l'ascensió. Tot i que no és una activitat gaire  complicada, no oblidem que pujarem a 2.228 metres, per tant, cal portar roba i calçat adequats, menjar i beguda.

    Estem a la vessant Sud-oest de la muntanya. Passem pel búnquer i comencem amb una bona pujada entre pins silvestres impressionants. Ens enfilem pel costat del Duero , el territori s'obre, desapareix el bosc donant pas a un paisatge de matoll i prats. Passem pel Naixement del Río Duero, on fem una paradeta en l'escultura que ens marca aquest punt.

    Prosseguint  sempre per un evident camí  al costat del riu , arribem a un coll arrodonit i pelat on apareix gent que ve de la banda de la Laguna Negra i la pista de Covaleda. El paisatge és increïble, ja que davant nostre apareixen infinitat de roques i blocs de pedra de totes les mides. Inclús el cim, el seu punt més alt és ben bé a sobre d'unes roques. Superem l'última part de l'ascensió passant per la creu i arribem al cim. El darrer "repetxó" és dret però curt i el camí bo.

Superat el bosc el paisatge és espaiós 


Escultura indicant el naixament del Duero


Per si no teníem clar on érem..

                                              Ja tenim el cim davant

                                                                    Ja som dalt!

   Des del cim  el paisatge és infinit, el sol ha aparegut i hem pogut gaudir d'unes vistes espectaculars. Decidim baixar resseguint la carena per un caminet que baixa direcció Oest. I la veritat, és que no ens esperàvem trobar aquell paisatge tan fantàstic. Roques, agulles, torretes...totes elles molt estètiques. A més a més la roca és com un conglomerat de granit molt curiós. Just abans d'arribar al Peñas Claras tombem a mà esquerra i per un caminet més o menys evident baixem fins a anar a trobar el riu i cap a  l'inici del camí per on hem pujat.

        Des de dalt el cim vam veure aquest camí i vam decidir baixar per aquesta banda

El descens ens va semblar espectacular:






            Ens va semblar una ascensió increïble, agradable, curta i poc complicada recorrent un territori molt peculiar i  especial. Molt i molt  recomanable.

Aquí deixo l'enllaç al Wikiloc: https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/pico-urbion-84152908

Enllaç a la web Vaude on hi vaig publicar una crònica de la sortida: https://vaude.es/



        EL RISCO ZURRAQUIN  1.105 metres


    La descoberta d'aquest cim va ser fruit de la casualitat, ja que la intenció era anar a escalar, però la boira i el fred van decidir fer-nos companyia així que vam opotar per caminar. 

        Consultant el mapa (mapy.cz) veiem que del mateix aparcament comença un camí cap a un cim anomenat Zurraquin, decidim anar-hi. Sembla que podrem vorejar la Laguna des de dalt i pot ser una ruta bonica. 

    Comencem seguint un sender poc definit, amb alguna esporàdica fita de tant en tant. El paisatge és brutal la zona de bosc que passem és impressionant, quant de pi silvestre, gran i monumental.

    Superat el bosc passem una zona de matollar fins que el paisatge amb vegetació canvia a un terreny rocós i granític. El cim apareix davant nostre, però no és un cim gaire "normal". La seva morfologia és un bosc de roques. És a dir, piles infinites de rocs (fites) construïdes pels senderistes que han trepitjat el cim. És molt, molt curiós, i amb la boira que tot ho envolta  encara podrem contemplar una postal més pintoresca.


Durant el principi de la pujada, uns enormes pins silvestres  ens acompanyaran la ruta


Desapareixen els pins i apareixen les pedres


Arribant al punt més alt per un mar de roques i fites


La boira també li afegei una mica de màgia a aquesta postal de rocs



    Des del cim baixem per un camí que es dirigeix cap a l'oest agafem un primer trencall a mà esquerra i ens portarà per sobre de les paret i la Laguna Negra. Una baixada oberta, camí ample i més marcada que no pas per on hem pujat. Ens arribem al peus de les vies per donar-hi un cop d'ull però jo no escalem. Acabem la baixada anant a parar al camí que voreja la Laguna i ens portará a l'aparcament.













I així vam descobrir el Zurraquín i el seu bosc de pedres, un cim un indret que ens va semblar encantadors i únics.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada