ja us vaig dir que vam passar quatre dies per dalt el Galayar i que vam quedar al·lucinats amb tanta torre, fissura i granit salvatge.
Després d'aquests quatre dies, vam baixar. Vam voltar una mica fent esportiva (a veure si faig una altra crònica amb els sectors d'esportiva de Gredos i voltants),vam visitar la zona i finalment vam decidir tornar cap al Galayar. Aquesta vegada a fer algunes vies en el dia, que si vas per feina, es fan prou bé.
El primer dia vàrem triar Las Berroqueras i l'endemà la Peña del Águila. Dues torres situades en la part més sud de la cadena d'agulles, per tant, es troben més properes al pàrquing del Nogal del Barranco i són més idònies per fer-les en el dia.
Las Berroqueras "Via de las Tormentas" Vº 300m
Una clàssica preciosa de poca dificultat, però d'una gran bellesa, amb un aire molt alpí que ens farà escalar entre diedres i plaques desequipades.
Ens aproximem seguint el carril de Galayos i una mica abans de l' Apretura , a sota la paret de Berroqueras ens desviem amunt grimprant per una canal que ens porta al peu de via.
Comença amb un parell de llargs de 4º grau que es fan ben de pressa i ens permeten activar-nos. Segueixen uns díedres maquíssims que s'autoprotegeixen còmodament, i acabarem amb uns llargs fàcils en els quals cal navegar i buscar l'itinerari. I a dalt quines vistes ens esperen! El cim ens regalarà una preciosa estampa de l'Espaldar i de la Peña del Águila.
"Els Galayos" mai deceben, ens ha tornat a semblar una via boníssima en un entorn de postal.
Las Berroqueras "Via de las Tormentas" Vº 300m
Una clàssica preciosa de poca dificultat, però d'una gran bellesa, amb un aire molt alpí que ens farà escalar entre diedres i plaques desequipades.
Ens aproximem seguint el carril de Galayos i una mica abans de l' Apretura , a sota la paret de Berroqueras ens desviem amunt grimprant per una canal que ens porta al peu de via.
Comença amb un parell de llargs de 4º grau que es fan ben de pressa i ens permeten activar-nos. Segueixen uns díedres maquíssims que s'autoprotegeixen còmodament, i acabarem amb uns llargs fàcils en els quals cal navegar i buscar l'itinerari. I a dalt quines vistes ens esperen! El cim ens regalarà una preciosa estampa de l'Espaldar i de la Peña del Águila.
"Els Galayos" mai deceben, ens ha tornat a semblar una via boníssima en un entorn de postal.
Aquest cop hem gaudit d'una panoràmica diferent dels dies que vam escalar a les agulles més properes al refugi.
De material duíem cordes de 60 m, dos jocs aliens, dos de camalots fins al dos i un tres. .
Per baixar de las Berroqueras el més curt o normal és pels ràpels de la canal entre Berroquera i Peña Águila que et porten al carril de Galayos. Però vam triar una altra opció. Vam tornar camimant per L'Espaldar dirigint-nos cap al Collado del Yelmo, una mica abans del coll trobarem un caminet que ens porta al Carril de Galayos ja a prop de l'aparcament. Vam fer una bona caminada, però va valer la pena ja que l'endemà hi volíem passar per aproximar-nos a la Peña del Águila.
De material duíem cordes de 60 m, dos jocs aliens, dos de camalots fins al dos i un tres. .
Per baixar de las Berroqueras el més curt o normal és pels ràpels de la canal entre Berroquera i Peña Águila que et porten al carril de Galayos. Però vam triar una altra opció. Vam tornar camimant per L'Espaldar dirigint-nos cap al Collado del Yelmo, una mica abans del coll trobarem un caminet que ens porta al Carril de Galayos ja a prop de l'aparcament. Vam fer una bona caminada, però va valer la pena ja que l'endemà hi volíem passar per aproximar-nos a la Peña del Águila.
Díedres interminables i divertidíssims
Les plaques dels llargs finals
La Peña del Aguila a l'esquena del Quim
Vistes de l'Espaldar, una altra persepectica de Galayos
Baixant pel vessant de l'Espaldar
Peña del Águila
Després del Torreón crec que aquesta és la torre més estètica del Galayar i també la que ofereix les millors fissures del massís.
Pel que fa a l'aproximació ens van explicar dues opcions possibles. Una seria seguir el carril de Galayos i una vegada passada la font del "Tío Macareno", pujar com si ens enfiléssim per la canal de las Berroqueres enfilar-se amunt amb tendència a l'esquerra direcció Peña del Aguila, al final hi ha una grimpada per uns sòcols delicats. Com que ja ens van deixar clar que aquestes trepades eren una mica expostes i incòmodes vam decidir acostar-nos a la Peña pel l vessant de l'Espaldar, que seria l'altra opció,
Sortim també de Nogal del Barranco . Per anar cap al collado del Yelmo seguim el Carril fins a trobar un trencall a mà dreta que va cap al coll. Arribant al coll al coll ens desviem a mà esquerra direcció l'Espaldar i seguint unes fites que ens porten al coll on trobarem el rapel que ens deixarà a la repisa del vi-vac al peu de la Peña. Estem ja a l'inici de la Tiempos Modernos. Vam escollir aquesta aproximació, que tot i que és més llarga és més segura i ja ens l'havíem mirat ahir tornant de Berroqueras.
Després del Torreón crec que aquesta és la torre més estètica del Galayar i també la que ofereix les millors fissures del massís.
Pel que fa a l'aproximació ens van explicar dues opcions possibles. Una seria seguir el carril de Galayos i una vegada passada la font del "Tío Macareno", pujar com si ens enfiléssim per la canal de las Berroqueres enfilar-se amunt amb tendència a l'esquerra direcció Peña del Aguila, al final hi ha una grimpada per uns sòcols delicats. Com que ja ens van deixar clar que aquestes trepades eren una mica expostes i incòmodes vam decidir acostar-nos a la Peña pel l vessant de l'Espaldar, que seria l'altra opció,
Sortim també de Nogal del Barranco . Per anar cap al collado del Yelmo seguim el Carril fins a trobar un trencall a mà dreta que va cap al coll. Arribant al coll al coll ens desviem a mà esquerra direcció l'Espaldar i seguint unes fites que ens porten al coll on trobarem el rapel que ens deixarà a la repisa del vi-vac al peu de la Peña. Estem ja a l'inici de la Tiempos Modernos. Vam escollir aquesta aproximació, que tot i que és més llarga és més segura i ja ens l'havíem mirat ahir tornant de Berroqueras.
Aproximant-nos pel Collado del Yelmo
Anem fent per l' Espaldar
Via "TIempos Modernos o Lynyrd Skynyrd" 150m 7a+
Una via excepcional, fissura de la bona i ben ampla, una gamma alta "galayera". Abans, però si voleu saber perquè la via té dos noms i quin és el que li correspon aquí deixo un parell d'enllaços on podreu llegir la història que és força interessant. http://a5lunnis.blogspot.com/2008/12/va-lynnyrd-skynnyrd-pea-del-guila-1983.htm
Una via excepcional, fissura de la bona i ben ampla, una gamma alta "galayera". Abans, però si voleu saber perquè la via té dos noms i quin és el que li correspon aquí deixo un parell d'enllaços on podreu llegir la història que és força interessant. http://a5lunnis.blogspot.com/2008/12/va-lynnyrd-skynnyrd-pea-del-guila-1983.htm
https://www.desnivel.com/escalada-roca/liner-skiner-la-historia-original-de-la-via-mas-emblematica-de-galayos/
Ens plantem al peu de la via, el primer llarg de lluny sembla fàcil, però com sempre en les fissures , la mida importa. Estem davant d'una fissura ampla, de puny gran i avantbraç, entraria un 4, però no el portem. Aquesta és la mida que a mi m'incomoda per la seva amplada generosa, en canvi al Quim li va més bé i ho arregla fent unes bones apretades per arribar a un clau salvador deixant l'últim camalot bastant, bastan lluny. Així doncs, que si voleu fer el llarg amb certa comoditat psicològica, no deixeu el camalot del 4 a la furgo com vam fer nosaltres. El 3º llarg és el flanqueig de placa, protegit amb alguns parabolts que va a buscar una petita i picantona fissura. Continuem amb una magnífica tirada que ressegueix una bona fissura formada per una llastra adossada a la paret. En acabar el tercer llarg rapelem, faltaria un llarg per arribar a dalt, però ja anirem el cim en la següent via la Sulayr. Doncs avall i tornen a la repisa per dirigir-nos a la següent destinació.
Ens plantem al peu de la via, el primer llarg de lluny sembla fàcil, però com sempre en les fissures , la mida importa. Estem davant d'una fissura ampla, de puny gran i avantbraç, entraria un 4, però no el portem. Aquesta és la mida que a mi m'incomoda per la seva amplada generosa, en canvi al Quim li va més bé i ho arregla fent unes bones apretades per arribar a un clau salvador deixant l'últim camalot bastant, bastan lluny. Així doncs, que si voleu fer el llarg amb certa comoditat psicològica, no deixeu el camalot del 4 a la furgo com vam fer nosaltres. El 3º llarg és el flanqueig de placa, protegit amb alguns parabolts que va a buscar una petita i picantona fissura. Continuem amb una magnífica tirada que ressegueix una bona fissura formada per una llastra adossada a la paret. En acabar el tercer llarg rapelem, faltaria un llarg per arribar a dalt, però ja anirem el cim en la següent via la Sulayr. Doncs avall i tornen a la repisa per dirigir-nos a la següent destinació.
A punt d'entrar a la fissura del primer llar
Encastament del bons i ample
El flanqueig que empalma amb l'altre sistema de fissures
Bavaresa del 3º llar
Rapel i boira
Sulayr 170m 6b+
Una altra pedra preciosa del Galayar . El segon llarg és la fissura de les que a mi m'agrada una línia perfecta per ma petita i bons peus. Vaig empalmar el 1º i el 2º, però no val la pena . Se'm va acabar el material i em va tocar muntar a pocs metres del final. Que, per cert, l'entrada a reunió té uns passos de regleta que et descol·loquen totalment venint de tanta fissura.
L'últim llarg surt per un offwitdh si portes un friend del 6 o per una variant cap a l'esquerra . No duem els friends gran i sortim per l'esquerra. No sé si val la pena fer la variant, la travessia és per uns blocs delicats i cal sortir per una xemeneia mol molt estreta, em va costar moltíssim.
El Quim veient el panorama, en lloc d'anar per xemeneia passa pel forat de fora i també déu n'hi do com s'arrossega. No ho puc dir amb certesa, però potser hauria estat millor dur el 6 i sortir per offwidht, la variant de xemeneia és bastant agònica. Acabem amb un últim llarg que facilet i arribem còmodament al cim.
Va ser un dia ben potent de fissures i encastaments variats. I, per donar-li un toc més intens, la boira ens va fer companyia deixant-nos una postal molt màgica. I que dir de poder trepitjar el cim d'una agulla tan estètica. No té preu.
La baixada la vam fer pel que seria la primera opció de l'aproximació i va ser ràpid. Del cim vam descendir entre típics "destrepes galayeros" fins al coll de la Peña amb Berroqueras. Rapel a la base de la Peña, continuem rapelant els sòcols fins a arribar al camí que va a parar al Carril. . En menys d'una hora arribem a l'aparcament.
Pel que fa al material dúiem dos jocs de camalots fins al 3 i un 3,5 i dos jocs d' aliens. Però com ja he dit, pel primer llarg de la TIempos Modernos o Lynyrd Skynyrd cal un 4 (o fer un cop de gas dels bons tipus Quim) i per la Surlay potser val la pena carretejar el 6 per sortir per l' offwidth (potser...).
Flipant amb el que m'espera...Quina fissura més maca!!
Sort que només cal seguir la fissura perquè no es veu res
Fissureta!!
I aquestes van ser les nostres últimes vies al Galayos, no ens hem pogut acomiadar d'aquestes torres d'una manera millor.
Feia molts anys que teníem Galayos a la llista de llocs per escalar, i ara la tenim a la llista de llocs a repetir.
I per acabar amb més alegria, una mica abans d'arribar a la furgoneta ens vam encantar mirant un gripau, i així va ser que contemplant-lo i seguint-lo vam trobar un bon grapat de rovellons! Ja tenim sopar!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada