Aquesta entrada és la crònica del nostre pas per la Serra de Gredos la tardor del 2021, aquí deixo que vam fer i que ens va semblar tot plegat. Ja fa uns dies d'això però millor tard que mai no?
La Sierra de Gredos és un tresor granític organitzat com un massís lineal de 140 quilòmetres que s'estira de Nord-est a Sud-Oest.
Per situar-nos una mica, a la part més occidental hi trobem el Circo de Gredos presidit per l'Almanzor que amb 2592 metres és el cim més alt de la Sierra de Gredos. A la zona central apareixen el fantàstiques agulles del Galayar i a la punta oriental algunes torres ben formoses de granit com el Torozo l 'Albujea i Villarejo.
Nosaltres hi vam estar durant els mesos de setembre i octubre del 2021 i per una meteorolgia exageradament càlida vam poder fer un bon tour i conèixer el més clàssic i popular de la Sierra de Gredos.
Pel que fa al Galayar a on vam quedar al·lucinats amb les torres, fissures i ambient aquí hi trobareu les 3 entrades informació pràctica i el que vam fer i escalar per allí:
http://laliquim.blogspot.com/2022/11/escalada-galayos-informacio-practica.html
http://laliquim.blogspot.com/2022/11/escalada-galayos.html
http://laliquim.blogspot.com/2022/12/escalada-galayos-berroqueras-i-pena-del.html
En aquesta crònica deixo una mica d'informació de l' ascensió al Almanzor i les vies que vam escalar al Torozo i Riscos de Villarejo.
Per trobar informació del que fer ( o no fer ) vam utilizar aquestes ressenyes (a banda de la recerca on line)
ESPOLÓN DE LOS LÓPEZ EN EL PICO ALMANZOR
L'Almanzor és un cim que se sol fer caminant per la ruta normal .
Nosaltres vam optar per fer el cim escalant per la via “EL ESPOLÓN DE LOS LÓPEZ “ de 180m y una dificultat de 6a+. Oberta el 1975 per L. Lopez, M. Lopez y Arturo Romero. Vam combinar la aproximació per una part de la la ruta normal y escalar la muralla final al cim
El punt de partida és la Plataforma de Gredos. Segons epoca i hora deldia s'ha de pagar l'aparcament . I en temporada alta i festius no és fàcil trobar un forat.
Sortim a les 8 del matí , pugem a La Laguna Grande i en arribar a la Portilla del Crampon deixem el camí normal per arribar al peu de via. Ens espera una bona murall de granet compacte i alguns claus ens indique l'itinerari a seguir.
Son 180 m que no superen el 6a+ acabant amb una divertida trepada que ens porta al cim. Arribem al migida i no queda ningú al diminut cim de rocaa. El podem gaudir amb absoluta tranquil·itat
La baixada la farem per la ruta normal.
De material : 1 Joc de Camalots i una corda de 60.
En va sortir una jornada llarga amb força desnivell, es pot optar per fer nit al refugi o un bivac al llac i fer-la en dos dies. Això ja depèn de cadascú.
Per informació més detallada deixo un enllaç a la Web de Vaude on hi vaig publicar una crònica de la activitat
https://vaude.es/2022/05/31/espolon-de-los-lopez-en-el-pico-almanzor/
EL TOROZO
El Torozo es un pic de granit amb 2026 m d'alçada.
El punt de partida per anar a escalar és al Puerto del Pico. Allà hi vam fer un parell de nits amb la furgo. Era cap de setmana, i el dissabte de matinada quan encara era fosc vam presenciar un allau de cotxes i gent sortint amb frontal i una mena de cabassos carregats a l'esquena, eren buscadors de bolets Quin moviment!!
Nosaltres vam sortir una mica més tard, amb el Fran i el Matias (el seu fill) que està molt ilusionat per anar a escalar i realment gaudeix escalant i ho fa molt bé...Aquest nen promet..
L'aproximació a la paret es senzilla, i no gaire llarga, del pàrguing surt un camí que arriba al refugi "De la majada del tío Manteca" ,de i allà a ma dreta es desvia un sender cap les parets.Primer ens trobarem a l'Albujea un dom de granit llis, el superem i quan arribem a un vi-vac,haurem de perdre alçada per un senderó en diagonal que ens potarà al Torozo.
El Torozo ens ofereix una escalada granítica bastant variada entre de placa ajaguda, fissures, díedresn i tot, en una roca immillorable.
El Quim i jo volíem anar a la " Guirles Campos" però hi ha gent. Cap problema hi ha moltes vies i totes es veuen ben bones. Escollim la " Golum "que també ens n'han parlat bé
Una altra clàssica d'aquesta mole granítica oberta el per G.Martinez y S. Hernández el 1984
Una via agradable , els primers llargs són facilets i ens porten a un díedre molt estètic enmig de la paret que és el llarg més díficil de la ruta, un 6a+ . Via de dificultat moderada, semiequipada, algun clau de tant en tant i reunions equipades . Nosaltres duíem dos jocs de camalots fins al #2 i un joc d'aliens.
Pel camí de tornada del cim cal anar cap a l' Oest on trobarem un rapel o "destrepe" (això ja va a gustos), buscar la canal que fa el Torozo amb "La Albujea" que ens portarà al camí per on he pujat. I cap a la furgo!
Excel·lent via en un en roca i entorn fantàstics.
Algunes imatges del Torozo i la via:
L'endemà hi tornem, tot i trobar-nos a mitjans d'octubre fa molta calor, que sobretot es nota quan estàs enganxada a la paret, així que intentem anar d'hora .
Aquesta vegada fem una parada a la Albujea on fem els primers llargs de la Via "La Verde" de 80m i Vº oberta per 1981 pels germans Rituerto, Ricardo Perez y Jesús García Ens trobem amb curisosa palca molt ajaguda on hem d'escalar amb una bona ballaruca de peus en adherencia tot i que resseguex un dels pocs díedres de la paret. Baixem rapelant.
Escalant a l'Albujea:
Contiunuem i avui si, ens posem a la "Guirles Campos" una línia de 225m i 6a+ oberta per G. Martinez i S. Hernández el 1984.on ens esperen uns primers llargs de placa compacta seguits per un dídres espectaulars. Bona via.
El Torozo ens ha agradat i no descartem repetir. Queden vies pendents que tenen molt bona pinta i que ja ens havien recomanat vies com "EL Gran diedro" "Los amigos"...Tornarem
A la Golum:
En arribar a la furgo ens posem en marxa per demà escalar al "Villarejo"
Els "Riscos de VIllarejos" son les parets mes orientala de Gredos. Nosaltres anirem a la paret sud de la Torre del Villarejo
Per arribar-hi ens hem de dirigir al Puerto de Serranillos i en trobar un revolt molt tancat a la dreta, una mica abans s'aparca. Trobarem un cartell que indica Parc Natural. El camí és fácil i evident , un agradable sender ens porta al peu de la Torre, com a molt estirar triguem uns 30 minuts.
La via és la primera que trobem a la torre. Fàcilment identificable perquè les xapes porten el nom de la via gravat. Els primers llargs són unes plaques amb preses arrodonides molt curioses. També ens trobarem amb díedres i fissures. Ens va semblar una via ben bona, sense cap llarg gaire difícil on trobarem plaques equipades i fissures a protegir.
Arribem al cim i d'allà rapelem doncs hem deixat motxilles i vambes al peu. Però potser hauria sigut més pràctic pujar-ho tot i tornar caminant a buscar el camí de l'aproximació.
De material duiem dos jocs de camalots fins al 2 i un d'aliens.
Estem a Octubre i ha fet sol bastant sol però ha sigut suportable. Via i lloc molt recomanables.
I fins aquí els nostres dies de descoberta del granit de Gredos, unes muntanyes que ens han deixat molt bon gust de boca i amb ganes de tornar-hi. Espero que si algun dia hi podeu anar aquest post us ajudi a agafar alguna idea del que escalar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada