ESCALADES A CALANQUES

      Som a la primera quinzena de març, ens posem en marxa. Hem planejat un viatge cap a Europa tenim diversos països a la llista i moltes opcions . Anant amb la furgoneta ho tenim clar, que si un lloc ens agrada i ens hi trobem bé podem allargar la visita o al revés, per tant, pot ser que arribem a visitar tot el que tenim llistat o que ens quedem a mig camí per allà on passem ens  hi trobem bé o descobrim llocs nous que ens cridin l'atenció.

        La primera parada la farem a la zona de les Calanques, aquest fantàstic tros de costa francesa entre Marsella i Cassis.
    Ja fa uns quants anys hi vam passar uns dies i vam poder fer força vies i totes ben bones i molt peculiars com és l'escalada arran de mar.
    Aquí deixo l'enllaç de les vies que vam fer aquells dies del 2016 i un altre enllaç al blog de Vaude on hi trobareu una altra crònica.

http://laliquim.blogspot.com/2016/07/calanques-un-mar-de-roques.html

https://vaude.es/2016/07/18/calanques-by-lali-quim/

        Comparant l'actual visita amb l'anterior, ho hem trobat tot bastant més "massificat" i, per tant, amb prohibicions i restriccions, i plaques per tot arreu d'allo que  NO (sobretot NO) es pot fer... Cada vegada ho tinc més clar uns prohibeixen i els altres obeeixen. 

        Una prohibició que ens va semblar bastant radical i que és un gran filtre per accedir a la costa és el tancament de la pista que va al pàrquing de La Gardiole. Si s'hi vol arribar a peu des de la carretera cal fer  uns 4 quilòmetres extres caminant per pista. Per això algunes de les escalades que s'hi accedien per aquí s'hauran de buscar altres alternatives per no menjar-se un avorrit "pateo".

        Aquesta vegada hi hem estat quatre dies, dos per la banda de Cassis i dos i part de La Ciotat.

    Quan a informació pràctica: 

    Hi hem estat la primera quinzena de març i amb la furgoneta. La nostra intenció era instal·lar-nos en una àrea per autocaravanes a Marsella i moure'ns amb la moto, però ja no existeix com a tal, ja que ha passat ser garatge per autocaravanes. 

        Per altra banda, els càmpings de Cassis i La Ciotat encara no han obert, crec que engeguen a finals d' abril. Total que buscant al Park4night trobem un pàrquing a Cassis, anomenat Les Gorguetes  I allà s'hi pot estar. Però ull! És bastant tronat, no es pot pernoctar a dins al pàrquin
g mateix sinó que s'ha de fer a fora les barreres al costat de la carretera. I ho sé del cert perquè nosaltres estàvem dins i un vespre,"els gendarmes", a totes les autos que allà estàvem, ens van fer anar a la banda de fora l'aparcament. De fet, a nosaltres ens hauria agradat dormir i deixar el camper en l'aparcament d' on se surt per anar a escalar, però amb la fama de ser llocs on peten cotxes no ens arrisquem, dormirem i deixarem el camper a Cassis fent servir la nostra estimada moto que, per cert, es diu Marguerita. Així es com hem trobat el tema  dormir amb furgo o autocaravana a principis de març.
    Quant a ressenyes vam anar amb una bona càrrega:
    Els dos llibres del Mussato, una nova adquisició de l'editorial Genat on han publicat un recull de vies sobre el mar per països d'Europa i la guia de Clotat i la de Calanques.

    Vam escalar cada dia, però molt condicionats pel mestral que ens va fer buscar parts arrecerades i al sol, ja que el termòmetre es va quedar basant curt.
    I aquí van les escalades que per no allargar-me gaire,  deixo  va el que vam fer els dos primers dies la resta en el proper post.

    "Dents de la Mer" 140 m 6b+  a Castelvieil. 

    Orientació Sud-oest

    Hi vam accedir des de  Calanque de Port Miou,  la caminada és llarga (de fet, vam caminar més que escalar) però ens permet passar per racons ben macos com Port Pi i Calanques de Vau
    Des de la Calanque de Vau prendre un senderó que puja ben dret direcció al Plateau de Castelvieil. En arribar a la muralla somital  passarem de llarg el forat per rapelar a la Ramond i una mica més endavant  toparem amb una petita muralla que té alguns parabolts,  cal trepar una curta tirada  llarg de 5° per accedir al Plateau. En arribar a dalt la visió d'aquesta costa escarpada i muntanyosa  impressiona moltíssim, quanta roca!
    Caminem pel Plateau fins a arribar quasi a la punta, una mica abans d'arribar-hi trobarem un gran pi  aïllat  i uns metre abans en una rampa de roca hi trobarem el ràpel, amb el nom de la via "Dents...". Doncs vinga avall!
    Encara que porti  mitja vida movent-me per parets entre escalades i ràpels, rapelar amb la mar als peus m'impressiona moltíssim, però  a la vegada m'encanta aquest terreny.  A mida que vas baixant  t'acostumes a aquest particular ambient i a la sensació de  buit,  i un cop totes les sensacions es posen en ordre ja només queda concentrar-se en escalar i gaudir del paisatge.
    Pel que fa a la via, preciosa, roca perfecta molt sòlida, grau moderat i equipada. Per mi una bona via per "aclimatar-se" a escalar arran de mar. Al Quim se li va fer curta, ja que havíem caminat tant... La línia va per unes muralles blanques, plaques tècniques i pot semblar estrany, però tot i la proximitat del mar el tacte és boníssim. Vam escalar al solet del migdiai vam estar "regalats". Anàvem amb dues cordes de 60 pels ràpels. . Material vam utilitzar exprés i reunions. Totalment equipada. La tornada el mateix camí d'anada. Vau- Calanque de Port- Pin i Calanque de Port Miou.

Vista de la Calanque de Vau

Ja hem arribat al Plateau

Aqui!! Aquí hi ha el ràpel

Avall!!

Mentres rapelem podem contmplar la preciosa roca que ens espera

                                           

Comencem la via

Anem enfilant una placa darrera l'altra, ben bones!!

Roca més que compacte i adherent, un "disfrute"

De tornada cap a  Port  Miou

    L'endemà el Mestral va fer acte de presència amb contundència i vam anar a una cara est. L'escollida va ser la via:

     "Traversée du lézard hypnòtique" 6a+ 130m a la Falaise du Renard, Calanque du Renard. Oberta per X. Legendre i T VIgan el 2002.

    Via discreta, però que ens va agradar, totalment en travessia, i al resguard del mestral.
    Deixem la moto a Port de la Calanque  de Morgiu, que tela amb la baixada i els revolts,  bonics, però recargolats. 

     Del port, prenem el sender marcat en negre, i una mica abans que s'enfili cap al Col du Renard ens desviem amunt pel típic caminet desdibuixat que porta a peu de paret. Arribem a la part esquerra de la paret, i allà comencem a escalar de costat, un recorregut molt ben trobat de dificultat moderada i els passos més difícils ben protegits. Roca molt bona i evidentment un paisatge espectacular.Via totalment equipada, vam anar amb cintes exprés i una corda de 60. A la sortida es passa per Col du Renard, racó molt panoràmic on val la pena una paradeta i gaudir del panorama, i d'allí ja avall cap al sender de color negre per on havíem fet l'aprox.
    Via curiosa i recomanable, sobretot per poder escalar els dies ventats. Aquesta serviria com a aclimatació per escalades en travessia.

Sortint de Port de Morgiu

Primers llargs de la via

                    Col de Renard    

    Vam acabar d'hora i vam aprofitar la tarda per baixar a Morgiu. Quina raconada més autèntica, a més a més hi vam arribar a última hora de la tarda i s'hi respirava una atmòstera molt tranquila. 

    I a última hora a gaudir de la tranquilitat i la bellesa de les Calanques 

    I   fins aquí dos dies d'escalada "calanquera", com sempre ens han quedat cosetes per escalar i tenim clar que hi tornarem