17/8/23

Viatge al Regne Unit. Arribada, informació pràctica i una mica d'escalada (UK1)

    Durant els mesos de maigjuny i mig juliol vam viatjar pel Regne Unit, va ser un viatge llarg i fantàstic. Vam gaudir d'una meteorologia anormalment càlida i primaveral, fet que ens va permetre escalar i pedalar bastant. Que no vam parar, vaja.

    Intentaré compartir el que vam anar fent , sense entrar en gaires detalls (ja que vam tenir la sort de fer moooltes coses ) i donar una idea general del que ens va agradar o no, 
dels llocs que vam escalar, indrets per on vam pedalar i que vam visitar. No espereu gaires visites a grans ciutats, no són el que més ens agrada tot i que vam visitar-ne algunes. El que si ens atrau és perdre'ns per poblets on la gent és més propera i l'atmosfera més tranquil·la.

    Vam recórrer l'Illa de Sud a Nord fins arribar a les Illes Orkney amb una furgoneta càmper, escalant i pedalant per racons fantàstics. I el que més ens va encantar d' aquest viatge va ser l'amabilitat de la gent, la seva simpatia i un tarannà molt tranquil i respectuós.


Visió general del  itinerari










                                                

   

 Pel que fa al dia a dia, el menjar el compràvem al supermercat, en general tot  està una mica més car, però hi ha una amplia varietat de supers i de preus.  El dièsel, concretamant, sí que ens va semblar que tenia un preu més disparat que a casa. Per benzineres barates ens van recomanar les dels Supermercats Tesco.

    Per dormir amb la furgo, consultàvem sovint   l'aplicació Park4Night.  Cada vegada tenim més clar l'augment de prohibicions i regulacions   amb el tema d'autocaravanes i furgonetes. Tot plegat no és fàcil, hem d'entendre la visió dels locals i sobretot en pobles, on de cop i volta se'ls  omplen els voltants de furgons i autos. I no sempre tothom és respectuós amb l'entorn. Nosaltres sempre intentem anar a  racons aïllats, per dues raons; una per no molestar i l'altra  per estar tranquils.

    Així doncs, espero que el que vagi publicant sigui d'utilitat i ajudi a preparar un viatge a qui desitgi conèixer aquesta illa tan meravellosa amb racons i persones tan increïbles. Tot han estat bones experiènciesi ens ha quedat un molt bon record de tot el que hem viscut.  

        Marxem diumenge vespre 7 de maig. Fem una tirada fins Valdegobia. En el País Basc fem uns pocs quilòmetres d'autopista de peatge (AP68). Però poca estona, anem per autovia i nacional. No hi ha ni una ànima. Arribem a quarts de dues a Valdegobia.

    El matí escalem per Valdegobia i migdia marxem cap a Santander. No agafem peatges i passem per carreteres i colls molt macos com el Coll de la Horca i Puerto de la Sia. Apuntats a la llista dels pendents per pedalar.

        Arribem al port de Santander i embarquem per anar cap a Plymouth. La companyia :
    Quan vam organitzar el viatge vam decidir pujar en ferri fins al Sud del Regne Unit i la tornada fer-la per carretera baixant per França.
    El ferri van ser unes 24 h de trajecte, vam sortir a les 18:00 de Santander i l'arribada a les 17:00, hora britànica de l'endemà (dia 8 de maig).
    El trajecte va ser perfecte. Tranquil i relaxat.. Estem ben entretinguts amb les activitats d'entreteniment que ofereixen en la sala de festes...

            Mapa del ferri on es veu el recorregut que vam fer

    I arribem a Plymouth, la temperatura és fresca, plou i fa sol...
    Ciutat gran però maca.  Cases baixes, xemeneies quadrades, botiguetes petites de tota la vida. M'encanta aquesta barreja d'antic i una mica modern. Em recorda Austràlia i els EUA.

    Just arribar ens posem a buscar ressenyes, prèviament vaig intentar comprar-ne des de casa,  algunes editorials (Rock Fax ,per exemple) em van comentar que no podien enviar a Europa. Total,  ja a casa havíem fet una mica de recerca i teníem una  bona llista de la compra.  Una llista que no va ser fàcil confeccionar, ja que pel que fa a ressenyes d'escalada sobre el Regne Unit,  és una bogeria. N'hi ha moltíssimes i de diferents editorials, i hi ha molta fullaraca ressenyada.Per tant a l'hora d'escollir va ser bastant confús i ferregós per massa material i que no es s'entreveia gaire útil. Finalment, durant el viatge vam anar comprant ressenyes en funció del que ens semblava més interssant o dón volíem anar, però d'algunes no se'n podia aprofitar gran cosa.

    Trobarem guies de Rock Fax, Wired i  petits llibres locals. Per nosaltres la millor opció era les de Rock Fax, tot i que són les menys locals, però són molt aclaridores i per viatjar són pràctiques.         En vam comprar varies de Wired però ens van semblar més justes pel que fa a explicacions i vies ressenyades que a vegades en faltàven. 

    A banda dels llibres de tota la vida, ens vam donar d'alta per uns mesos a l'aplicació de   ROCKFAX  i ens va ser molt util. Surt tot, i tot és tot...Qualsvol pedrot que hi hagi pujat algú està ressenyat.  

    A Plymouth, després de voltar entre bookstores i mountain shops, acabem en un rocòdrom on venen la ressenya de la zona. I ens recomanen algun sector.

   

      Vam comprar aquesta, que abarca la costa Oest del Sud de la Illa: 




 Plymouth:




                                   




      Un cop amb la guia a les mans i una mica més ubicats 
decidim anar a fer esportiva a Torbryan ja que  sembla que plourà. Una mica d'info de Torbyran:

(https://www.ukclimbing.com/logbook/crags/torbryan_quarry-365/)  

    Teníem clar que UK és territori d'escalada tradicional i no era la nostra intenció fer gaire esportiva però en dies de meteo dubtosa era la millor alternativa si es vol escalar. I al llarg del viatge vam anar a parar en alguns  murs d'esportiva força interessants. Res a veure amb els de casa però  ens van agradar. Ja els  aniré  descrivint  en les properes entrades.

    Ens dirigim a Torbyran i  dormirem en el mateix pàrquing per anar a escalar. 
    Ens movem entre paisatges de postal anglesa. 
Grans extensions ondulades de tons verds,les carreteres estretes enmurallades per espessa vegetació,  poca visibilitat, i circulant per l'esquerra!! Però es condueix amb tranquilitat, aquí la gent és molt cívica, educada  i prudent. 


 

    

                        Carreteretes amb made in England


   Pel que fa al sector, és petit, però amb vies xules. Escalem fins al migdia. No plou, de tant en tant cau alguna gota, però es pot escalar. Vies molt peculiars, calcari taronja, marró, fa algunes xorrerretes, regletes i bidits. Alguna via molla.

    Evidentment no és un sector de visita obligada, però veient que venia una mica de pluja i ens quedava a prop ens va semblar una bona opció per aprofitar el dia. I les vies eren ben maques.
                                          L'aproximació

                                            Les vies
                           Les vistes que teníem des del sector.
      En acabar d'escalar anem a visitar el poble de Totnes. Poblet amb cases antigues i ben cuidades botiguetes locals amb regust de passat, el riu Dart, i un castell. Encantador. Són les 6 de la tarda i tot tancat, no hi ha una ànima pel carrer. Molt bé, ja ens hem adonat que si volem veure una mica de vida pels pobles, haurem de plegar d'escalar ben d'hora.
                            Algunes imatges del carrers i racons de Totnes:
                


        La següent parada serà per anar al sector Anstey's Cove. Anem a dormir a Torquay, una part de la costa amb pobles d'estiueig. No ens agrada gens. Rebentat de cases i edificis. Dormim en una esplanada arran de mar. 
     Baixem al sector i quin rostoll!! No ens ho esperàvem. Hem picat! Segons les fotos de la ressenya i les explicacions sembla un sector ben interessant, però res de res. Ens pensàvem que seria millor que el d'ahir. L'única muralla una mica atractiva estava xopa. Però encara que estigués seca  no cal anar-hi!!  Però... Ja que hi som escalarem en unes vies en una  placa, roca descomposta i poc atractives. I quan tenim dues vies muntades es posa a ploure a bots i barrals, marxem.
                        Abans de baixar cap al sector
La muralla ben xopa, semablava xula però res de l'altre món

        Plaques al sol moments abans de la tempesta, que va durar 10 '...
    El dia és llarg, es fa fosc tard i per tant hi ha moltes hores per fer coses. Així que  a les tardes sempre intentàvem visitar algun lloc (pobles, platges...)
    Per acabar el dia baixem a Bigbury on Sea, una curiosa platja  quan la marea baixa es pot arribar caminant a la illa de Burgh  que hi ha davant. Un indret de costa  molt curiós, prou tranquil i  que ens va agradar força.
    Hi anem  l'hora en que la mare està baixa i creuem a Burgh, on fem una deliciosa caminadeta   fins al punt més alt.  En tornar passegem per la platja, entre rocs i pedres que amb poca aigua queden al descobert i fan una postal preciosa. 

La llengua de sorra ara al descobert que ens porta a la Illa de Burgh

Vistes de la Illa cap a la platja


Penya-segats al fons..Però no ...aquí no hi vam escalar

Tornant a la costa per un laberint rocós


La platja i les roques:




    Fem uns quilòmetres més i arribem a  PN de Damoort . Terra de valls, turons arrodonits, prats i ponis!  Bucòlic nivell top.  Fem un tomb pel llac, quanta natura i que verda. Dormim en un raconet molt  que ens han recomanat uns ciclistes amb qui vam estar xerrant una estona. Postals de Damoort a última hora del dia;

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada