Per fi, la roca!

Ja estem instl·lats a Red River Gorge. Red com en diuen els locals podríem dir que és la meca de l'escalada esportiva a Estats Units.
Situada a l'estat de Kentucky (costa est) una hora la ciutat de Lexington .
Kentucky és un estat peculiar, amb una manera d'interpretar la realitat una mica conservadora, bé només cal dir que costa trobar acohol, només es dispensa en tendes anomenades "licoreries".
L'escalada...uf...boníssima!
És una gran zona amb un gran nombre de sectors. Predomina l'escalada en desplom (bastant desplom!) en forats, plans i regltes. La roca és gres, d'aparença fràgil però realment és bona i sólida.
Té un bon repertori de vies "tradicionals", vies que cal equipar, i solen ser fissures o diedres, donant un cop d'ull al llibre hi ha algun sector que té bona pinta...ja hi anirem ja!

Vam arribar a la zona el dissabte dia 7 de març justament el dia que en que Miguel's Pizza el camping de la zona i una gran pizzeria! torna a obrir per iniciar la temporada. A part de començar la temporada la meteo del finde va ser molt bona i el camping era un formiguer d'escaladors i fanàtics.

"Miguel's pizza" camping, bar i punt de trobada de tota la fauna "trepa-roques"

• El diumenge a la tarda escalem a Military Wall.

Un petit sectorr situat al nord amb vies de d'uns 15-20m totes força bones. Predominen el forats plans i les vies una mica desplomades. Un von lloc per fer de 6º i 7º grau. Recomanable. A més a més vam comprovar que si plou no et mulles, mentres estàvem escalant va caure un xàfec impressionant i no vam haver de parar.

• Ahir vam escalar a Bob Marley

Un clàssic de la zona i uns espectaculars desploms amb presa relativament bona però que et deixen l'esquena rebregada! Bó, molt bó. Vies de 7è grau cap amunt, Molt recomanable.

Un parell d'imatges del sector Bob Marley...tela amb el desplomet!!

Ja tenim cotxe!!

Harriet és el nom del monovolum que ens hem comprat, i no ha estat pas fàcil.

Harriet, jo i toota la paperassa!!

Vam marxar de New York amb un cotxe de lloguer cap a Lousiville (Kentucky), 12 hores del tirón (això si que és un "enkadene"del bons). Una ciutat propera a Red River Gorge i que sembla prou gran per poder buscar un cotxe.
Dissabte matí comença la recerca..uf! ens desanimem una mica per que tots el dealers (venedors) a on anem són concessionaris de marques i tots els vehicles són seminous i molt cars.
Finalment en un dealer petitó trobem el tipus de cotxe que busquem i dins d'un preu acceptable, el provem i decidim comprar-lo, la noia comença a fer els paper però ups! hi ha un moment que demanen la maleïda "social security card" i no en tenim perque no som americans!! el mateix obstacle que a NY, però bé la noia diu que ens preguntarà si el nostre visat ja val. Però fins dilluns no ho podrem saber perque som dissabte a la tarda i ja tanquen...apa! a mossegar-nos les ungles fins dilluns!
Agobiats decidim desconnectar i passar el diumenge escalant a Red River..bona decisió. La noia que treballa a la pizzeria del camping es ven una monovolum velleta i a bon preu. Ens diu que per fer el canvi de nom no és tan difícil.
Dilluns matí anem a veure-la, ens agrada. Comencem els tramits, fem el canvi de nom en un edifici oficial del poble ...no recordo el nom...canvi de nom fet i tot legal. Ara el cotxe és nostre i l'hem de registrar. Per registrar-lo cal presentar l'assegurança (en aquest cas de Kentucky) que la vam fer per internet el moment que vam decidir comprar el cotxe, i cal presentar també un document firmat pel sherif del poble que verifica que el cotxe que comprem i registrem és el que és i no un altre. Aquest pas va ser divertit, nosaltres dos amb el sherif del poble (com els de les pelis), buscant el numero de bastidor de cotxe mirant que coincidís amb el del documents. Va haver-hi un moment de tensió per que no savia veure el numero del carnet de conduir i també ens van tornar a demanar la social security card, vam ensenyar una tarja del seguro de la feina del Quim, va fer ...ok ...i ens va registrar el cotxe, siii!! tot en regla, seguro i cotxe registrat.

un dels moments més emotius...posar les plaques al nostre cotxe!

A més a més et donen un document el TITLE (títol) que en prinicipi és a on vam firmar el canvi de nom amb a propietària i a ara ens enviaran un TITLE nou a una adreça.
IMPORTANT cal conèixer algú de la zona que et cedeixi la seva adreça i allà és on enviaraniar els papers del seguro i el TITLE. Aquest title és imprescindible per poder vendre el cotxe altre cop.
Sé que és un bon rotllo però si mai algú vol comprar i el podem ajudar millor. Ara ja no és tan fàcil, des del 11s qualsevol acció per part de gent estrangera està molt controlada.


I apa ja tenim cotxe i l'hem "tunejat"

New York, New York!

Dilluns tarda (hora new yorquina) després de 18 hores d'avions i aeroports, aterrem a New York. TOT ESTÀ BLANC!! I és que just poques hores abans havia caigut una nevada històrica a la ciutat. I quin fred més gèlid ! Recollim el cotxe que havíem encarregat per internet i cap al hostel que el jet lag ja comença a fer efecte. El hostel és una enorme casa de varies plantes situada a Manhattan. www.hinewyork.org/directions.shtml N'estem molt contents, hem estat tranquils.

Misión Imposible :Així podem definir poder adquirir un cotxe de 2ª mà a N.Y. El dimarts i el dimecres vam estar voltant pels dealers (venedors) de la zona i tot i que van intentar fer les mil i una, fins i tot buscar-nos un State ID (una mena de DNI de NY) no ha estat possible. Per adquirir un cotxe a N.Y. cal tenir una llicència de conduir nord-americana, i no hi ha manera de saltar-s'ho. És un cop dur, ara haurem de canviar d'estat i intentar-ho de nou...
Per acabar el dia fem un tomb pes Chinatown (el barri xinés), tota una experiència, els olors, els colors, una forma de vida.

Bé, de moment avui hem fet un extens recorregut per Manhatan. De sud a nord.
Abrigats com mai, doble pantaló, doble mitjó,plomes...ni trepant anem amb tantes capes!
A les 9 del matí agafem el Ferry cap a Liberty Island, visita a la senyora de la torxa.. "me la imaxinava més gran!"

Després un tomb per districte financer : wall street, la borsa..
Continuem cap amunt arribem al imponent Empire State ,pugem al mirador. Han valgut la pena els 20 $ que ens han cobrat a cada un. Les vistes de la ciutat són impressionants.
Malgrat tot ser rascacels i pisos les formes tenen un cert encant... Els colors torrats dels totxots, els acabats artítstics del edificis...

Això puja fins el pis 86!

New York, New York!

Entrem a l 'Edifici Rockefeler la planta baixa farcida de botigues selectes. Un lloc molt sobri.
Ens encantarem passejant per la famosa 5ª Avinguda, una part de la qual encara manté botigues de grans marques i dissenyadors, però una altra part és un seguit de botiguetes de souvenirs barats.

alguns edificis de la 5ª avinguda

Acabrem el dia fent una bona caminada per Central Park, encara amb neu però amb força gent
practicant esport a última hora...

Es pot escalar a Central Park?!

llums d'última hora a Central Park

ESGOTATS!! però contents ha estat un bon dia.
Demà marxem cap a Kentucky.Ja tenim ànsia de roques!!

Tot a punt

Ja ho tenim tot empaquetat...quina feinada. Ho hem reduit tot amb 3 "bultos" de 23 kg cada un, això és el que embarcarem. En els vols a USA, British Airways, que és la companyia amb la que volem, permet dos paquets de 23 kg. per persona, i un parell de bosses de mà. Aquesta vegada no patirem per sobrepes...cosa que sempre ens fa anar de bólit a l'hora de fer paquets. I és que sempre anem amunt i avall amb kilos i kilos de material!

Organitzant el material

Quanta ferralla!!

I no només tenim el material a punt, nosaltres ja estem motivadissíms pel viatge.
El nostre projecte: "Creuar Estats Units d'est a oest". Visitant zones d'escalada i parcs naturals.
Arribarem a New York ,la intenció és comprar un cotxe de segona mà i comença el recorregut i...ja anirem explicant!

Hem estat entrenant fort, com que ha sigut un hivern bastant fred hem decidit deixar-nos la pell i les forces en el plafó. I quines fustigades! L'Oriol i el Xavi ens han encomanat el seu fanatisme per l'entrenament i anar sempre a tope! Gràcies nois!!

I per anar a USA cal anar molt bé en el tema de les fisures, doncs per aquesta banda hem pogut fer encastaments de tota mena a les fisures de la Panxa del Bou...increïbles però molt doloroses!

El Quim en l'encastament de punys de la Panxa del Bou





Fent acrobàcies sobre els dits en el campus de Trenkdits (Cervelló)

Si...tot a punt per agafar l'avió cap a New York el diluns que vé!

Més paperassa per anar a Estats Units

Ja hem tramitat el permís internacional de conduir.
El permís europeu permet conduir a Nova York però cal acompanyar-lo del internacional, que acreditarà que tens un permís de conduir vàlid.A quí es pot trobar la informació necessària:
http://www.nysdmv.com/license.htm#driversfromothernations
Com i a on l'hem tramitat:
Vam anar a la Campana (dirección general de tráfico Barna)
Gran Vía de les Corts Catalanes, 184
Telf. 932 986 539, Fax. 934 228 843, ptb@dgt.es
Va ser ràpid, cal portar el DNI o Passaport, el carnet de conduir , una foto de carnet i evidentment pagar uns 10€.
Pagues, emplenes un document i a la planta 1 et tramiten això:

Tecnologia punta en documents...
Té validesa per un any i sempre ha d'anar amb el permís europeu.

El visat:
Si es vol visitar Estats Units per un període de més de 90 dies es necessari sol·licitar a l'Embaixada americana http://madrid.usembassy.gov/
un visat de no immigrant. Cal fer-ho amb antelació perque s'ha d'anar a l'ambaixada (Madrid), amb hora concertada i et fan una entrevista per saber el motiu del teu viatge i també s'ha de demostrar que no t'hi quedaràs...cal portar documentació que acrediti que tens lligams
aquí : feina, propietats cotxe... Un cop fet tot això , i havent pagat uns 100$ ells decideixen si et concedeixen el visat per estar més de 90 dies. I t'ho fan saber per un missatge enviat per correu.
Nosaltres el vam solicitar el 2006 i és un visat que és vàlid per 10 anys, per tant encara el podem fer servir.

Des de fa pocs mesos qualsevol persona que vulgui viatjar a Estats Units cal que soliciti un permís anomenat ESTA, sigui quin sigui el temps d'estada.
Apa, que vulgui visitar les Amèriques que vagi movent papers!!

2ª Trobada d'escaladors a Canalda

Tot i que ja fa dies de la trobada he decidit penjar-ho per que tot i que no vam poder escalar va ser un dia genial!
Nosaltres vam arribar divendres vespre i vam dormir a la furgo, després de fer unes ratafies a la bauma amb el Paca, el Pelut, l'Ester i el Ricard.



Dissabte ens llevem...tot nevaaat!

No escalarem però és igual, passarem tot el dia arran del foc,fent vida social i viatges i viatges amb llenya. Alguns es passaran hores assegurant...



Només escalen el Paca i el Pelut ...un llarg d'artifo...chapeau!! el Pelut es passa tot el dia penjat i picant , quina paciència!!







A mitja tarda para la neu i sembla que el sol ens acompanya una estona...quines llums!!








Es fa fosc i torna a nevar.
Va arribant més gent.. tot i que la neu no para ja sóm un bon grapat de fanàtics a punt per la festeta de la nit







I quin muntatge!! el Pelut i l'Ester s'ho curren que no vegis...llums de colors, música, mini rave a Canalda!
I després del passe de fotos el Lluís Parcerisa (l'organitzador) ens sorprèn amb un ingeniós bingo fet amb noms de vies ..felicitats Lluís pel "curro".


Colla de ludòpates jugant al bingo amb frontal.

I així s'acaba la història...vam marxar dissabte el vespre darrera el lleva-neus per no quedar-nos colgats per la neu...és que no portàvem cadenes!

No vam escalar però vam riureeee mooolt...com sempre dic no tot és estar de cara a la paret.


FOTO DE FAMÍLIA....QUIN PERSONAL!!

Ja tenim bitllet!!

Doncs si, ja hem comprat el bitllet i el dia 2 de març volem cap a New York.



Objectiu: creuar Estats Units de est a oest (coast to coast) visitant zones d'escalada.
Començarem a New York i acabarem a San Francisco (costa oest. Per tant hem comprat un bitllet d'anada i tornada a New York per 450€ i un vol intern de San Francisco a N.Y. per 160 €.

AL LLORO!! Vam comprar el bitllet per internet edreams.es el de NY cap problema, però el de San Francisco vam fer una reserva i al veure que no ens enviaven els bitllets per mail hi vaig trucar i... resulta que la companyia (Alaska Air lines) no emet bitllets electrònics i s'han de comprar fisicament...total que no teníem bitllet, tampoc no me l'havien cobrat. Apa una altra vegada a buscar! sort que vaig trucar per que si ens haguessim refiat de la reserva ens hauríem quedat sense bitllet.
Ara el bitllet l'hem trobat a www.govolo.es i bastant econòmic.

MORALEJA: QUAN COMPRIS UN BITLLET PER INTERNET COMPROVA QUE T' ENVIIN EL BITLLET ELECTRÒNIC I SI NO ÉS QUE NOMÉS TENS UNA RESERVA QUE NO SERVEIX PER RES!!