L'ètica de la zona, evidentment es basa en l'escalada tradicional, els únics punts d'expansió es col·loquen en les reunions, o en algunes plaques impossibles d'assegurar amb peces móbils.
Per escalar aquestes impressionants vies, a part d'una bona técnica d'escalar en fisura, encastant mans, punys, peus, cintura i el que sigui!, farà falta un bon assortit de friends i en alguns casos tascons.
paradeta per organitzar el material
Recuperant la "ristra" de friends
Ens hem trobat amb vies de 30m o més en les que ens pot fer falta 10 peces de la mateixa mida, uf! I el principi aquests era un dels condicionants a l'hora d'escollir les vies a escalar, perque tot i que anem bastant ben servits de ferralla a vegades mai n'hi ha prou. El que se sól fer, si hi ha més gent en el sector, és demanar o deixar friends i de moment no ens hem trobat mai que ens diguessin que no , al contrari! I pel fet de ser estrangers, sempre ens podem ajuntar amb algun grupet i fer intercanvi de material per anar provant vies.
I a part del material ens farà falta una bona caixa per aguantar aquest tipus d'escalada, a diferència de l'escalada en placa o desplom a les que estem acostumats, en fisura es treballa molt més la musculatura grossa com bíceps, deltoides, dorsal, abdominals i si és un Offwitdh cuixes, cames...de tot!! A part no és el mateix xapar un parabolt que col·locar un friend!
Hi ha dies que amb poques vies et quedes ben servit.
A més a més hi ha la part que en podríem dir, "dolorosa", sobretot els primers dies, de tant encastar i regirar i refregar, les mans i els peus queden ben adolorits, però passats aquests primers contactes el cos s'acostuma i el dolor disminueix. Es fan servir guants, abans ens els feiem d'esparadrap i és el que fan la majoria, però hem descobert uns guants de goma que ens van perfecte sobretot en fisures amples.
El Cesar i l'Ester en el ritual diari d'envenar-se les mans
A vegades sembla que tot siguin "penúries i dolors" en l'escalada en fisura, però tot i el patiment, poder pujar per línies tant perfectes i estètiques produeix una satisfacció tan gran que en baixar d'una via ja estem buscant una altra línia per enfilar-nos. Diuen que la segregació d'endorfines produeix l'addició...serà el cas de les fisures?
Indian Creek és immens i encara queden kms. i kms. de paret per obrir, hi ha molta cosa inexplorada principalment perqué les aproximacions són realment dolentes, molta pista de sorra a on és vital tenir 4x4.
Ens hem trobat amb una cosa que no esperàvem, tres sectors tancats per nidificació i són tres dels més bons, són el Cat Wall, el Reservoir Wall i el SlugWall. Sincerament, per nosaltres ha estat una mala passada, perque aquests són dels millors sectors d'Indian i algunes vies entraven dins els nostres plans. Però bé si alguna cosa hem aprés en aquest viatge, és que en primavera ens podem trobar amb sectors o part de sectors tancats. Ja ens va passar a Colorado, volíem anar a una zona anomenada South Plate però justament l'agulla que volíem fer també estava regulada. I també al Dorado Canyon ( a Boulder) hi havien alguns trams de parets tancats. Res, si es vol viatjar i escalar en primavera cal informar-se bé de les zone permeses per no endur-se un "xasco".
Kiosk informatiu
Un dels consells..divertit no?
Però bé, "no hay mal que por bien no venga" hem estat parlant amb escaladors locals i ens han donat una bona llista de sector i vies que podem fer, potser no seran sectors mega-clàssics però ténen vies de 5 estrelles.
Vivint en el desert:
Escalar a Indian Creek implica viure en el desert, personalment m'encanta.
Pel que fa a l'allotjament hi ha dues opcions diferenciades. Una és trobar allotjament a Moab (que està a uns 70 kms de la paret) o al poblet de Monticello (a uns 25 kms).
La segona opció, que és la nostra, és instal·lar-se per les zones d'acampada que hi ha a prop de les parets. Són espais habilitats, molt bàsics però, sense aigua, només amb WC químics, són de franc,
amb una mica de sort es pot trobar algun lloc amb ombra, i és una manera d'estar amb més gent, poder fer foc i instal·larse tranquil·lament.
Aigua: pel que fa aquest tema, anem amb una quantitat de garrafes, per poder estar 4 o 5 dies sense mouren's de lloc.
L'aigua la podem trobar a diversos llocs: a la rest Area que hi ha anant cap a Moab, a l'entrada d'una de les parts de PN Canyonlands, o a Moab en les benzineres, cal ser discret, i el millor lloc és a una botiga de material esportiu que té una aixeta d'aigua potable i deixen omplir gratuïtament tota l'aigua que es necessiti. la botiga es diu Gear Head.
Un cop hem carregat aigua i menjar per alguns dies fem camp base en qualsevol del campaments de la zona. Freqüentem més el Pasture Creek i el Super Bowl perque les pistes d'accés són més bones per la nostra Harriet.
Algunes de les zones d'acampada:
Sopant a Super Bowl amb la Carol de Colombia i el Fran de Portugal
El Super Bowl a primera hora del matí...bé acabats de llevar guapo el lloc!
Matí fresquet al Pasture Creek
Muntatges en el Pasture Creek
Primers ratjos de sol en el Cotonwood, esmorzant amb el Cesar i l'Ester de Madrid.
En el Cotonwood, amb l'Ester apalancades mirant pelis en el portàtil
i així estem després d'uns dies de desert!!
