Tornar a l'ambient desèrtic, a la màgia de les roques i les torres enmig del no res. i a la perfecció de les fisures d'Indian Creek.
Ens trobem a Utah conegut com l'estat dels mormons. Fem una parada a la ciutat de Moab, a on hi trobarem tot el que necessitem per la nostra estada. Un visitor center amb informació sobre els Parcs Nacionals, la meteo.... Supermercats, botigues de material de muntanya i una gran oferte d'empreses d'esports d'aventura que ofereixen activitats com bici, rafting, rutes en 4x4... Ens trobem en un poble amb bastant moviment de "turisme actiu".
MOAB ens saluda!
Moab
El dia és assoleiat però fa vent, i a mida que ens acostem a Indian el vent guanya força i aixeca grans cortines de sorra, el desert ens ofereix una benvinguda molt especial.
Carretera 211 que va a Indian Crek.
Aquest color de la foto és la sorra que el vent aixecava
Davant el temps dubtem una mica, però anem massa fanàtics com per no anar a escalar, i mitja tarda anem al "Supercrak butress" un dels sectors més clàssics que alberga algunes de les vies més clàssiques del lloc. S'ha de caminar poc, i amb una meteo dubtosa és una bona opció. Doncs a part del vent i la sorra comencen a caure alguens gotes d'aigua acompanyades de fang!
Comencem per "Twin Cracks" un 5.9 curtet i ens va bé per escalfar, després ens posem a la "3AM Crack" 5.10, una fisura de mans amples amb alguna panxeta...ja comencem a tenir les sensacions tan peculiars de l'escalada en fisura...encastar tot alló que puguis!! De sobte la temperatura comença a baixar i la pluja es transforma en neu...olé!! Ara ja tenim la via equipada, el Quim s'ho ha currat entre pluja de fang i volves de neu! I fem un parell de pujadetes fanàtiques, total, en aquestes fisures tan amples no es fan servira gaire els dits, per tant el fred no és un obstacle per escalar.
El Quim baixant de la 3 AM Crack, no s'aprecia però estava nevant.
a punt per pujar...malgrat el fred estava morta de ganes d'enfilar-me per la fisura!
pleguem veles, la cosa es posa seriosa!
la Harriet darrera la neu, vista des del sector
la baixada...
flora del desert
tot ben blanc
Acabem el dia amb un paisatge fen enfarinat, potser no és l'ideal per escalar però de moments i llocs com aquests no en podem gaudir cada dia. Estem contents només pel fet d'estar aquí, de contemplar tot el que ens envolta...el desert és salvatge, hostil, però té alguna cosa que ens atrau i ens hi fa sentir a gust.
vistes d'última hora de la tarda...una mica enfarinat i preciós!
Però la veritat és que aquest fred només va ser uns dies puntuals ara ja portem uns dies per Indian i la veritat que hem de fugir del sol...però ja en farem 5 cèntims en el pròxim post.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada