El diumenge de Setmana Sta. arribem a Lyons, Colorado. Visitem al Jorge i la Yolanda, justament arriben d'un berenar. Aquí celebren l'anomenat Eastern, com nosaltres la setmana santa, el diumenge és el dia en que s'amaguen els ous de i la canalla ha de sortir a trobar-los. Divertit, però hem pogut comprovzr que els grans magatzems ofereixen una amplíssima gama de "xuxeries" i joguines per acompanyar els ous...serà la part consumista de la tradició?
Passarem un parell de dies a Lyons, visitarem el poble de Boulder, aquesta població és com una bombolla a dins dels USA. La seu dels esportistes "outdoor", esquiadors, triatletes, ciclistes, diuen que podria ser el poble amb més escaladors del país per m2. L'estètica i la cultura es basa en l'esport, el menjar sà, tot allò orgànic i bio... molt natural. No hi ha gent obesa, molts es desplacen en bici, i sigui la hora que sigui o faci el temps que faci sempre hi ha algú entrenant, corrent, en bici... Per aquí hi viuen personalitats de l'escalada com Lynn Hill, Robin Ebersfield, D. Raboutou...
Anem a escalar a El Dorado Canyon:
És un State Park, que delimita un gran barranc ample i rocòs a prop de Boulder. Té un bon repertori de vies llargues i algunes esportives. No és una gra escola però ultimament està entre els escaladors americans perque estàn intentat escalar vies equipades amb expansions de forma tradicional, o sigui només amb material móbil. En la pel·lícula Sharp End surten algunes imatges d'aquestes ascensions...posen els péls de punta!
Nosaltres ens decantem per una opció més modesta, la via "Roxi Crucifixion" a la paret anomenada Regarden Wall, Tres llargs de 6a, amb un flanqueig preciós i semi-equipada.
Nosaltres vam fer servir un joc de camalots fins al nº 3.
la paret
aquesta rampa és part de l'aproximació
el Quim i a darrera el flanqueig del 1er llarg
el flanqueig del 1er llarg...boníssim!
el primer llarg vist des de la 1era R, una bona tirada
el segon llarg, una bona placa fisurada
el Quim a la reunió...quins colors de la roca!
els grans "amics"
arribant a la segona reunió
l'últim llarg, també molt bó per disfrutar
vista de la paret des de dalt
La via ens va agradar, curta, facileta i per un matí primaveral al sol, i és que ahir estàvem plovent molt i amb un fred bastant bèstia, no teníem clar si podríem escalar.
Aquesta va ser la nostra parada i fonda a Colorado. Una abraçada pel Jorge i la Yolanda que ens van fer sentir com a casa.
Ara ens toquen unes 7 hores de cotxe per arribar a Indian Creek. Deixem Colorado passant per les Rocky Mountain, aquesta vegada el paisatge que creuem són pistes de esqui encara nevades i cims amb un bon gruix de neu.
Marxant de Colorado
Aquest viatge és el millor perquè el podem seguir en directe!!! Quines fotos més wuapes!!
ResponEliminaNo haurem d'esperar el reportatge.
Una abraçada.
Marta, Cesc, Etna i Isil