Siracusa, un resum de sectorets.

A la província de Siracusa, que ens va deixar encantats amb els seus pobles i indrets (penso que es mereix un post sobre turisme, i ja vindrà) hi vam passar uns dies escalant en alguns sectorets prou interessants.

Per nosaltres el millor per escalar a la illa és la zona de San Vito lo Capo, però si es té temps i es vol combinar escalada i turisme val molt la pena parar uns dies en aquesta zona.

Sobre els sectors que a on varem escalar doncs:

Contrada Alfano : Situat en un lloc espectacular al nord de l'altiplà de Canicattini Bagni en un laberint de barrancs i engorjats. En aquesta zona vam escalar en alguns  sectors que ens van molar bastant. “Contralfano” : Un petit muret amb 25 vies entre 15 i 25 m . lleugerament desplomat “xorreres” i forats, Ombra per la tarda. Hi vam estar un parell de dies, val la pena. Un altra paret és la de “Nome e Cognome” aquest sector va ser una agradable sorpresa , està just a sota la carretera, vam anar-hi un dia per veure si molava i al final vam fer-hi un parell de visites més. Ens van motivar  les seves vies curtes i explosives . Grota de Lucertola és un boveda que no ens va molar gaire, la roca no ens va semblar gaire bona i les línies no ens motivaven, recordo que era un dia que molta calor i per tant la temperatura no acompanyava gaire, però no ens va semblar un sector de visita obligada. Hi havia unes plaques a la dreta de la cova que tenien bona pinta però a ple sol eren impracticables, vam fer un parell de vies que no ens van molar i vam marxar.

sector Nome e Cognome:

Cavadona: Un bona coveta, amb vies de dificultat. Prou bó. El primer dia ens va semblar una mica tenebrós però poc a poc li vam anar trobar el “que” i vam anar-hi uns quants dies. Al ser una cova es pot jugar amb les orientacions i s'hi pot estar tot el dia. Vam fer vies bones, i fanàtiques. Una escalada atlètica entre xorreres desplomades (per variar). El millor d'aquí era el pàrquing, que també era a on estàvem instal·lats, s'hi arribava per una solitària pista i era un solitari i tranquil racó. Per nosaltres un altra lloc a recomanar.

I aquests són les parets que vam visitar per Siracusa i que ens semblen que valen la pena. A la guia “Di Roca di sole” n'hi surten un bon grapat més , en vam visitar algun però no es veien gens atractius, no cal ni anar-hi.

deliciòs pàrquing i "apalanque"

MODICA és un poblet encantador que es troba a la província de RAGUSA (un altre indret que també ens va enamorar). Doncs bé a Módica val la pena fer una matinal al sector “Ambiguità  “ i acabar el dia voltat pel poble i comprant una deliciosa rajola de xocolata artesanal.

 

pàrquing del sector Ambiguità. Darrera, segons diuen, l'aqüeducte més llarg d'Europa

un bon muret per passar l'estona

L'Etna, una aventura amb regust de lava.

Quan vaig  arribar al coll del Refugi del Filòsof, sentia al Quim que deia: Manjare, manjare!! mentre els components de l'equip de rescat ens feia pujar al seu jeep per portar-nos avall.

Així és com va acabar el nostre intent acostar-nos o pujar el cràter de l'Etna, tornant a tota pastilla amb un jeep lluny del  d'aquest bellísim volcà perquè no ens caigues un bloc de lava al cap. No vam fer el cim, però va ser un gran dia , divertit i diferent.

Tot va anar així:

Una de les nostres fites del viatge era pujar al volcà Etna , o ascendir el màxim pugeussim en aquesta muntanya de foc.

Cal dir que és un indret molt turístic, i tot està preparadíssim per que tothom arribi ben amunt.

Per situar-nos una mica, l'Etna de 3343m. és el volcà actiu més alt d' Europa i es troba a la costa est de Sicília.

Quant a l'ascensió al cràter,  tècnicament no te complicació, caminar i prou, tot depèn de l'estat d'ànim del volcà, de si està en una erupció o no .

La logística d'accés (parlo en "plan" turístic ) és un funicular que surt del Refugi de Sapienza (zona de pàrquing," xiringuitos" etc.) que es planta a 2500 m a on hi trobarem la típica estació amb restaurant, lloguer de material, souvenirs i una bona col·lecció d' impressionants fotos de l'activitat volcànica de la zona.

Des d'aquest punt en una mena de busos 4x4 fan arribar al refugi Torre del Filòsof (que del refu no en queda res) a la cota 2.900, de d' on es poden tenir unes grandioses vistes de l'Etna i la seva activitat. I, depenent de l'activitat del volcà es podrà pujar o no cap als cràters somitals.

Nosaltres vam optar per la opció caminant, vam sortir del Sapienza, aquest tram no te gaire atractiu perquè es camina per sota les torres del funicular. Però és curiòs, recorre una forta pendent sobre pedra negra  volcànica i  polsegosa

comencem a caminar, llàstima de les "torretes"...

Des de l'estació del funivia vam continuar caminant, en un entorn volcànic i “gàlactic” trepitjant lava i creuant clapes de neu. Tot això acompanyant per uns impressionant espetecs, fumaroles i llançament de lava rogent. Un espectacle vaja. A nosaltres ens va semblar que un volcà era normal que estigués fent tot el que feia l'Etna. Teníem clar que no faríem el cim però ens volíem acostar el més amunt possible per estar una estona contemplant aquella meravella.

un dels pocs trams varem  seguir  la pista excavada en el gel pels busos

fortor de gassos

Però va ser justa arribar al coll del Refugi Torre del Filòsof,que ja ens esperava quatre components de l'equip de rescat o de muntanya en un jeep i amb molta pressa ens porta van cap a l'interior del vehicle, estaven accelaradíssims, no paraven de repetir que si el vent canviava ens podien caure lava, foc, i pedres!! I aquí va ser quan el Quim els hi deia que un moment, que es volia menjar l'entrapà tot mirant l'Etna, però res res res, els col·legues anaven més encesos que el volcà i no ens van donar ni un segon de relax. Avall gas a “fondo” fins a l'estació superior del funivia.

Doncs resulta que l'Etna estava en  una erupció que feia molts anys  que no es veia, i nosaltres ni idea. De fet ja vam flipar amb els fortíssims espetecs que sentíem des del cotxe durant la nit,però ens va semblar que era un fet normal. També haig de dir que no vam trobar ni un cartell indicador sobre l'estat del volcà i fins el punt a on era permés arribar, cosa que vaig dir als de rescat (que tot i que eren molt trempats i es van preocupar per nosaltres )  em van respondre que havíem matinat massa, que potser havia d'haver pujat amb el funivia. Ups!! 

 L'endemà de tot això, però, la muntanya estava ben tranquil·la, ni un soroll, ni una mica de fum, aquesta devia ser la situació normal.

El que si ens va cridar l'atenció quan vam baixar cap al pobles del voltatn era la gent escombrant  estores de lava que s'havien format en les carreteres, carrers i teulades....és ben cert els que ens deien els rescatadors, devia ser una forta erupció!!

el Quim ressignat...que hi farem no?!

I després d'aquesta tallada de rotllo vam quedar-nos caminant pel peus del Etna. Em falten paraules per descriure el paisatge que vam trepitjar, obscur, volcànic, lunar. Vam enfilar-nos per algun crater i baixar per tarteres de lava. Quin dia!  Ens va impressionar tot, l'activitat, l'entorn, els paisatges....i tal  com ja vaig dir en altres posts tots el racons de Sicília ens va enamorar.

ja ens han deixar i ara que fem?!

caminem pe aquí , això és guapissím!!

cràter Silvestri, una mica concorregut

estirant als peus de l'Etna que més podem demanar!?

final del dia ha hem trobat el nostre raconet per relaxar-nos

A nivell pràctic i informatiu, vam atacar per la vessant sud, sortir a les 6 de Sapienza   a on vam fer nit a la furgo en una hora i mitja (més o menys) ens vam plantar a l'estació superior del Funivia. I en un parell d'hores (fent fotos i parant) vam arribar al punt de Refugi del Filòsof a 2.900. I en 5' ens van retornar 2500!!

MÉS INDRETS A VISITAR : AGRIGENTO ,SEGESTA, CALTA GIRONE

Ara que miro enrere, veig que vam estar gairebé 3 setmanes a la zona de San Vito! I és que el lloc ens va molar, i això és és el que fem si un lloc ens agrada i ens hi sentim bé allà ens quedem....sempre sobre la marxa...Ens va agradar l'escalada, i ens hem deixat vies llargues per fer i sector d'esportiva per visitar. Ensva agradar el paisatge, el mar i amb la furgo hem dormit a racons de somni i que ni el millor hotels ens podria oferir. Recomanen molt aquest racó de mon, senzill encara bastant verge i amb una gent local excepcional.

Marxem i ara toca treure la guia turística. Sicília és una illa amb molta història , s'hi han barrejat cultures i civilitzacions al llarg dels segles, això li ha donat una gran riquesa i varietat arquitectònica; ruïnes, catedrals, pobles medievals...Tots els dies que no vam escalar vam estar visitant racons de la illa i , tot el que vam veure ens va semblar d' una al·lucinant barreja de espectacularitat, bellesa i senzillesa.

els dies de ruta aprofitàvem per comprar verdures als pagesos que posaven la paradeta a peu de carretera.  Deliciós! tan les verdures com l'estona que passàvem amb el pagès ; que si d'on erem que ens explicaven com cuinaven ...!! Aquell dia vam comprar 25 carxofes!

Segesta unes de les ruïnes més fascinants de la illa, situada entre turons i muntanyes, un teatre encara en ús i un temple dòric ens va semblar una títanica construcció, tot plegat testimoni de molts segles d'història .

i que bé que estem...

Agrigento : Vall dels temples, racó de temples grecs amb 2500 anys d'antiguitat. Una miraculosa conservació i unes panoràmiques de les ruïnes amb el mar de fons en fan una visita inexcusable.

                Recorrent la vall i els seus temples; típiques  foto de turistes...però  xules no?!

Caltagirone: Ciutat barroca de la vall de Noto, coneguda per la seva ceràmica. El punt més famós és la seva la “Scala di Santa Maria del Monte” de 142 graons recoberts de mosaic que pugen a l'antiga. catedral de la ciutat.

entrada al poble, tots tenen   un aire d'abandó de deixades,  però els hi dóna cert encant...no sé si els sicilians deuen pensar el mateix o preferirien menys encant i tot més ben preservat....

els artístics graons que pugen a la catedral