16/11/15

Recorriendo el Mar Adriático

Per versió en català clica aquí

     Esta es parte de la ruta recorrida de Grecia a Barcelona   durante la primavera de 2015, passando por Albània i Montenegro.
      La primera jornada fue  un agradable día de conducción. Nuestro objetivo era llegar lo antes posible a Croácia para conocer sus parques y sus paredes de escalada. Al pasar Albánia nos dió la sensación de recorrer un país que está cambiando muy rápido en algunos aspectos pero aún va a un ritmo lento en otros. Depende de cómo nos daba la sensación de haber regresado unas décadas en el tiempo.En los núcleos urbanos se mezclan altos edificios con casas de planta baja con aspecto de barracas.  También pudimos contemplar todo tipo de vehículos, es decir, flamantes coches de lo más modernos y lujosos pasando por el lado de un rústico carro tirado por un asno. Parece ser que hace pocas décadas que han llegado los autos en el país , y los que tienen coche, suelen tener buenas máquinas, que son un preciado tesoro. Lo cuidan, lo lavan, lo miman...En qualquier lugar encontraremos "chiringuitos" de lavado de coches. A destacar su conducción que es bastantesimprevisible, accelerando, paran do, girando y siempre sin ningún tipolo de aviso. Habíamos leído que l'associació carretera estaban en pésimas condiciones, estrechas y con baches, pero nos pareció  estaban tan mal. Las ciudades son  un caos circulatorio ,atascos, clàxon...

recorrido realitzado el día que fuimos de Grécia a Montenegro

Pintoresca imagen justo al lado de la autovía

el paisaje albanés

De Albània entramos a Montenegro,ç. En la aduana ningún problema, nos piden documento de la furgoneta y poca cosa más.
     Al entrar al país notamos cierta diferencia con respecto Albània, todo se veía más limpio y el estado de las carreteras mejora notablemente. 
    Vamos resiguiendo la costa y aquí ya se deja ver un aire más turístico y más explotado, pisos y apartamentos a primera línea de mar.  








La parada  y pernocta de la jornada fue al  fiordo de Kotor, un fiordo formado por bahías más estrechas que conectan entre sí.Una formación preciosa de la que resulta un paisaje. Antes de que anocheciera nos paseamos por el conjunto medieval del pueblo de Kotor, justo en la entrada del pueblo 
se encuentra la oficina de turismo donde conseguimos un mapa. El lugar nos sorprendió gratamente, és un paraje único y peculiar en la costa Adriática. El pueblo es muy bonito y las vistas a la costa son impresionantes. A demás encontramos un rinconcito de ensueño para pasar la noche en la carretera que sube hacia el interior donde tuvimos unas vistas panorámicas de postal.. A més a més vam trobar un raconet  per dormir  en la una diminuta carretera que s’enfilava cap a l’interio  d’on vam tenir unes vistes de postal.




pueblo  de Kotor

el fiordo


"hotel" donde pasamos la noche


 
    Al día siguiente entramos a Croàcia,  lucía un sol radiante y el día era muyt nítido, todo nos pareció tan impecable, limpio y clar. Nosotros recorrimos la parte de la costa Dálmata , que nos pareció un territorio precioso y agradable para recorrer con la camper. 
Visita  a Dubrovnik,  una ciudad encantadora  y aunque  está abarrotada de turistas , se respirava un aire  muy relajado. . El primer contacto con la ciudad fueron estas vistas de de la carretera por donde llegamo....Fantásticas!!




Evidentemente no nos metimos en el pueblo con la furgoneta y aparcamos al al lado de la carretera en la parte alta. Nos cargamos con el kit de turismo : cámara, botellin, mochilla ...Y andando!
Una ciudad monumental con mucha vida y bien restaurada. Pocas huellas quedan del asedio y bombardeos que sufrió hace unas décadas.
Empezamos por las colosales murallas que rodean la ciudad con sus dos quilómetros de longitud y sus 25 m. de altura.  Aquí  tuvimos una situación cómica culpa de nuestra ignoráncia. Al pagar la entrada el vendedor nos dice : son 200. Ups! Nos pareció caríssimo y le digo 200€??? y  el "tio"contesta : yes , yes ...y finalmente dice riendo : nooo 200 kunas. I es que resulta que aún conviven el Euro con el Kuna , su moneda naciona.  Aunque se puede pagar con Euros,vale la pena cambiar Kunas ya que sale más barato  .
La visita a la muralla fue larga pero valió la pena, después nos dejamos perder por su callejuelas,  plazas y el puerto hasta acabar el día
     
els empinats carrers


contemplant el Dubrovnik des de les muralles:









          

      
       La siguiente visita fue a la Isla d’HVAR,  aquel pedazo de tierra nos enamoró . La visitamos un día en bici.  Aparcamos en  Jelsa,  un  pueblecito  muy “cuco” , calles de piedra, y un puerto muy tranquilo .De allí salimos pedaleando atravesando un paisaje muy pintoresco , una gran planície de olivos, antiguos muros de piedra y caminos de tierra.  Llegamos a Stari Grad (creo que hicimos uns 15 quilómetros) . Otro pueblo de postal marinera. Bares con pescado fresco, calles laberínticas, casas de piedra y todo impecable.
llegada a la Isla


hacia  Stari Grad

pueblo  de Stari Grad:


 

     
       A la hora de comer nos fuimos al pueblo de  Hvar,  nos instalamos a comer en una playa muy agradable con unas preciosasa vistas y acabamos la jornada paseando por el pueblo que también nos pareció espectacular. 
     Com ya hes dicho antes la isla de  Hvar nos pareció fat¡ntática, tranquila y auténtica. 

el restaurante donde comimos 


HVAR:


     

       Des del pueblo de Stari Grad nos dirigimos en barco a  Split,  la segunda ciudad más grande del país. Una población muy peculiar construida dentro del Palacio Diocleciano , en que recorrer sus calles es como hacer un viaje en el tiempo. Tuvimos  mala pata con la meteo, ya que nos llovió 3 días seguidos y poca cosa podíamos hacer.

el centro de Split:






Grgur Ninski (Estatua de St. Gregori0), dicen que si le tocas el dedo el pie pensando un deseo se cumple.





playa donde passamos más de una noche cuando estábamos en Split

El último lugar que visitamos fue el Parque de KRK. También nos pareció un paraje espectacular. El parque alberga el río KRK y sus cascadas. Un territorio con mucha vida , aguas trasparentes de colores turquesas , azules y verdes preciosos.  
         Empezamos por el lado de  Roski Slub pero no es la parte más interesante, se puede evitar. 
        Después bajamos por el lado Oestes hasta el poble de Skradin y de allí salen los barcos (que van incluidos en la entrada al parque )  hacia la zona de Skradinsdi Buk. Una vez desembarcamos nos quedamos alucinados con la gran cantidad de agua, sus colores, los panorámicos mirados ...Y también con la multitud de turistas, a pesar de la masificación vale mucho la pena
Y esta fue la última visita a Croácia. Nos han quedado gans de volver y poder conocer el interior del país que parece ser tiene unos espacios naturlales preciosos. Queda pendiente!
    

cola para embarcar

y este es el motivo de tan larga cola;











27/10/15

ESCALANT A CROÀCIA


Desprès de Grècia i de camí cap a casa vam estar uns dies  a Croàcia. 
Aquest post va sobre  les zones d’escalada on vam parar i que ens van semblar, pel  turisme i visites ho deixo per la propera entrada.
Hi ha una guia de tot Croàcia  l’havíem vist per Internet i vam decidir comprar-la allà mateix.  Ho vam intentar a la ciutat de Split però res de res no la vam trobar ni a llibreries ni a  la única botiga de muntanya que hi ha . Doncs res a tirar d’interntet i vam trobar varies  webs amb  la informació necessària.
     Remenant vam veure que una de les zones més populars era al poble de Omis, tenia bona pinta ,  doncs cap allà! I va estar bé , és un petit poble de pescadors molt autèntic,  a la vora d’un riu i envoltat de muntanyes per la banda interior. No teníem molt clar si està permès dormir “por ahí” (es veu que no ) amb la furgo i per uns dies vam quedar-nos en un càmping en el mateix poble, senzill i econòmic.
 Pel que fa als sectors, aquí ens vam descarregar la ressenya : http://www.climbingomis.com  Hi ha una mica de tot,  nosaltres vam escalar al Visoke Pole  petit però amb algunes vies bones i al final hi vam estar un parell de dies. No és que fos descomunal però ens agradava combinar una matí d’escalada (que era quan la paret estava a l’ombra ) amb la platgeta i l’ambient tranquil del poble .


interessant...


els voltants de Omis

Omis

En aquest sector vam coincidir amb uns escaladors locals  que ens van fer algunes recomanacions força interessants, la Illa d’HVAR i alguns sectors a prop de Split.
HVAR ens va encantar , evidentment l’escalada no era  un “sectoràs”però a  Vela Stiniva  vam trobar un bon muret desplomat amb " xorreres "que ens va tenir entretinguts  un parell de dies. I es que Stiniva es un poble (bé 4 cases) arran de mar. Vam aparcar la furgo just  a la platja i d’allà sortíem caminant per anar  escalar, i la tarda a gaudir d’aquells paratges… una combinació gairebé idíl·lica.Per arribar a  Hvar vam embarcar a Makarska i en 45’ ja estàvem a la illa. Només té un carretera que la creua d’est a oest  i  es va bifurcant en carreterestes que arriben a la costa . Les ressenyes les vam trobar a: http://www.hvarclimbing.com/cragstopos/vela-stiniva/

en el vaixell cap a HVAR


el poble vist des del sector de la dreta (mirant el mar) però el sector bo era a l'altra banda


cap a escalar!!

les parets de Stiniva

les vistes que teníem al sortir de la furgo les parets just al fons

Vam marxar d’Hvar però per la punta oest amb vaixell  cap a Split.  
   Allà ens van recomanar alguns sectors i el que més ens va agradar va ser “MARKEZINA”. Una una bona muralla  enlairada que corona el poble de KLIS. Hi ha moltes vies i algunes de bones. Però no vam poder escalar gaire ja que va estar tres dies plovent a bots i barrals i havia moltes vies xopes. Però ens va semblar un bon lloc. La info a : http://dalmatiaclimbing.com/index.php/climbing-areas/sport/markezina-greda 




A la mateixa ciutat de Split hi ha un parc, Marjan, que  a part de ser un bon lloc per passejar , córrer i contempla la ciutat, també hi ha vies,  i no  va estar malament. Hi vam anar un dia que el matí va ploure i vam poder fer quatres vies. Predomina grau mig baix vam estar fent uns 6cs i 7as que ens vam semblar ben divertits . Els topos a: http://www.dalmatiaclimbing.com/index.php/climbing-areas/sport/marjan 
no ho sembla però les hi havia vies ben xules!

    I a per acabar vam arribar la popular  i famosa Paklenica, aquesta és la zona d’escalada amb més renom de Croàcia. Doncs home…no ens va impressionar pas gaire al contrari… però bé sobre gustos…
Paklenica és parc Nacionali per tant cal pagar entrada, sincerament  ens va semblar una mica abusiu el preu ja  zona no és pas gaire espectacular.  Croàcia té racons molt més meravellosos  que aquest. Vam comprar un passe per tres dies, i no ens hi vam quedar més. 
    Quant a  l’escalada esportiva, els sectors més populars són els que es troben  arran de camí, en el congost i no ens van molar gens . Ple de gent , turistes fent fotos, material escampat  per tot arreu…una mica parc d’atraccions. Però bé, és el que hi ha i allà estàvem.

escaladors a peu de camí

turistes encuriosits amb els escaladors

    Vam anar a fer un parell de vies llargues:
A ANIKA KUK vam fer la via KLEEN. Bona molt bona.
Arribem a peu de via i ja hi havia dues cordades esperant i una altra escalant  El primer llarg és comú a unes quantes vies, sortosament cap a la nostra no hi  anava ningú més.Via bonica, amb llargs molt atractius, vam estar unes 4 h i mitja, portàvem un joc de camalots però està prou equipada amb claus i i bolts. Vam fer l'escalada tota a l'ombra, el sol hi entra cap a  les 13:00



la paret 





cim amb unes vistes de postal



de camí de baixada...

L’altra via que vam fer va ser la “Beans toast” a la STUP. Una línia curteta, en una mena de torre adossada a la dreta d’Ankia Kuk.  Està bé, totalment equipada.  Aquí vam coincidir amb un munt de gent , en arribar a dalt sortien cordades com bolets….quin clàssic!





    Per acabar vam visitar dos sectors  d’esportiva, no estaven  a la base del barranc , sinó més amunt.Un  era HRM una petita cova amb un parell de vies xules, desplomades i de canto. I l'altre era  “CRLJENICA”  un mur taronjós que es veia des del pàrquing a on hi vam pujar un matí i   vam fer unes quantes vies entre 6b i 7b fins que va arribar el sol i vam plegar. 
     I aquell dia vam acabar l’estada a Paklenica amb un bon àpat a NIKO el restaurant punt de trobada d’escaladors.

sector HRM

els desploms de  CRLJENICA
les vistes des del sector

recuperant forces!!

De fet Paklenica no ens va entusiasmar, però cal dir que és un destí còmode i  agradable. Hi ha molts càmpings just a l’entrada del parc i es pot anar a escalar amb bici. I el que si ens va agradar va ser passejar per les seves platges en acabar la jornada.

raconet on estàvem instalats als afores del poble

deliciosa i relaxant posta de sol a Paklenika

    I aquestes van ser les nostres escalades per terres croates, com sempre les vam combinar amb visites a parcs, pobles i racons del país però això en el proper post. Només dir que  Croàcia  ens va  enamorar, la gent és  molt  amable , tot molt tranquil i ens hi vam trobar molt bé.
  Són una gent que van patir molt , i dóna la impressió que han fet grans esforços per reconstruir un país que va quedar molt malmès per la guerra  i  tot el que han aconsegit  ho cuiden molt  i ho valoren.