Més roca de València i Alacant

Continuem amb el nostre tour valencià. Aquesta vegada l’Ernesto ens regalarà amb una visita a Peñalba.  Una paret elegant , taronjosa i vertical amb vies d’entre 3 o 4 llargs. Entre ell i el Juan Carlos han estat recuperant vies oblidades i obrint vies noves . Han fet molta i molt bona feina,i  ha quedat una bona muralles amb vies de grau mig, per gaudir d’un bon dia d’escalada entre una agradable barreja d’esportiva i via llarga.

     La roca és molt bona i ofereix una escalada tècnia de regletes i plaques verticals , en general bastant tècnic, tot i que hi ha alguna línia clàssica que ressegueix uns diedres preciosos.

    Aquí deixo les ressenyes que ens ha fet arribar l'Ernesto, tan ell com el Juan Carlos estan encantats de compartir aquesta paret, hi han posat moltes hores i molta il·lusió equipant i re-equipant .

    Ha quedat molt maco!!!

       Es troba situada a la vora del poble de Barx, cal anar fins a la Urbanització Font Nova i el camí és el PR que va al cim , en aquest cas quan arribem al coll ens desviarem  cap peu de via.Tot està força ben indicat i és evident.

Un entorn espectacular

El trencall amb la paret al fons no té pèrdua

La paret està al sol tot el dia

Ernesto apretant i el Quim....


Ernesto






Un detall dels noms a peu de via


Via Appia


Foto artística del Quim...està bé no?


Cim!! Brutal!!

Tafanejant i deixant la piulada

Merci Ernesto!!!

       I després de Peñalba, amb la Lucía vam compartir corda i moments fanàtics a sectors d’esportiva com el Bovedos, Bovedín, Pinet... Hi ha un un munt d'escoles petites però força interessants.

Com sempre amunt!!!

i després de tant apretar ...

Aquest va ser un viatge  no només de retrobada amb parets sinó amb bons amics que coneixem de fa molts molts anys i últimament no havíem coincidit, però la relació continua tan càlida i bona com abans

 Com sempre l’Ernesto i la Lucia i les nenes (que per cert, Iris i Sara  estan grans i guapíssimes!) ens obriran les portes de casa seva per compartir uns bons sopars i uns bons riures. També vam  baixarafins a Elda per veure a Monica i Moises, i com no el Pablo que està molt gran i la Martina molt molt divertida. Tots són un encant!!!

això sí que és una autèntica paella valenciana!!

 Continuem escalant, anem a una via que ja via fent fa molts anys però la recordàvem tan divertida i curiosa que la vam repetir.

     És la via “El Dorado” al Racó del Corb a Mascarat. De fet no és una gran via llarga, ni està en un entorn solitari i salvatge ,ni una gran aventura. . Està just a sota uns chalets, l'aprox són 10 ' entre cases. Però és preciosa i molt peculiar. Escalar vora el mar, la bona roca, travessies, fissura la fan molt especial i recomanable.

    Amb tanta explotació i construcció l’accés que vam fer fa uns anys ja no és el mateix, vam anar seguint els senyals “Pueblo de Mascarat i vam aparacar en una mena de passeig marítim des d’on es veu la paret, d’allà caminar entre els chalets fins a un carrer sense sortida a on hi ha un pas per baixar cap a la platja. 

   Vam estar regalats, tranquils, el mar a la nostra esquena i la via un joia per gaudir i passar-ho bé. Una travessia  preciosa per colocar-se al peu d’una fissura amb generositat de cantos i un placa de sortida. Uns  llargs màgnífics ! Totalment equipada , baixem pels rapels del costat amb una corda de 80m.  Veiem un parell de línies que deuen ser vies noves, tenen bona pinta, queden pendent!

    Molt recomanable , diferent, i curiosa. Val la pena, la via i el racó.

Una vegada has deixat els chalets i les cases el paissatge és brutal

 
el topo de http://www.senderosdealicante.com





    Una altra via de la n’havíem sentit  a parlar molt i molt bé és la TAULA  al Peñon del Divino, Sella. La fissura d’Alicant.

     Realment sí ,és tracta d’una línia excepcional 100 m de roca bona, placa fisurada i regletes. El 2000 va ser re-equipada amb parabolts i ara és pot fer només en cintes i alguns aliens per si de cas.

     Ens va agradar , però no la vam gaudir gaire per una meteo poc amistosa.  Vam fer la placa del primer llarg amb un sol molt agaradable i en arrribar a la primer reunió aparexien uns  núvols i d’un vent gèlid que ens va acompanyar tota l’ascensió.  Fins i tot el Quim que té una increible tolèrancia al fred escalava amb el plomes. Però bé ..ja que estàvem allà vam acabar la via. A dalt va sortir un sol espaterrant (hauria pogut arribar abans !!) i vam  poder contemplar unes vistes precioses. Vam deixar el material al final de la via i vam remuntar fins al cim , val la pena. El descens el vam fer per l’evident canal que parteix la muralla, fins retrobar el camí de pujada. No és gens complicada.

     Pel que fa la via, és una placa fissurada, fissura petita (no espereu encastaments tipus Indian Creck) combinada amb regleta . Una escalata basatant tècnica , exigent i bonica. De material portavem cintes , alguns aliens i una corda de 80 m.

Via recomanable, una clàssica.



Ressenya que la web http://www.senderosdealicante.com/

Això té molt bona pinta!

Molt molt ambient!

Comença a bufar el vent...

Ens espera una bona línia!!  Però perquè el Quim vagi així és que feia FRED!

última tirada 

Bestials les vistes! El Puigcampana i la vall de Sella

    La última via que vam fer va ser al Penyal d’Ifach , bé va ser una línia que teníem pendent i era fer esl primers llargs de la Costa Blanca i acabar per la Puto paseo Ecològico. I és que fa anys ho vam fer el revès, perquè  ens vam confondre a l’entrada ,vam començar perl PPE i vam acabar per la CB. 

   Aquest cop fem els 3 primer llargs de la CB, més aviat tècnics , sobreot en primer que té unes regletes que et posen els dits a to. Ens situem a sobre el torreó i d’allà un flanqueig fins accedir a la placa de la dreta a on ens espera un 6b+  increïble i acabarem amb un 

6c+ un pèl rarillo a l’entrada i un diedre fins al cim . Una ascensió molt maca i divertida. Tota equipada.Cintes i una corda de 80m  Cim i caminadeta  de retorn.

els primers llargs de la CB

la punta del Torreó

Travessia per anar a la PPE


Roca "peñonera"



Uns valencians a la  "Valencianos"


Foto "cimera"

Calpe, vam descobrir aquest carrer on hi havia unes quantes AC i allà ens vam instal·lar

I per acabar la tarda vam fer un tomb amb bici pel passeig de Calpe

I així finalitzen els nostre dies per terres Valencianes...repetirem!!

Escalant i voltant per terres valencianes.

      Un dia ben sopat xerrant amb el Sergi apareix el tema de les parets de Llevant, que si tal via ,que si tal sector…uf quanta cosa per fer! Ens venia de gust tornar per allà baix, hi va haver uns anys que sempre ens hi deixàvem caure un cop l’any. Hi havíem escalat bastant , i a més a més, hi tenim molts bons amics, aquella mena d’amics que que coneixes i que encara que els anys passin quan en retrobes tot és com sempre; la relació,les conyes, els comentaris… I per acabar-ho d’adobar, a Margalef coincidíem amb en Roberto un bon coneixedor de sectors i vies alacantines.En el seu blog http://saltatela.blogspot.com.es s’hi pot trobar info detallada de la roca de llevantina. I així , sense haver-ho planificat gaire ens vam animar per passar uns dies per la costa i les parets del País Valencià. 

I durant el mes de març vam estar uns dies combinant  via llarga amb escalada esportiva, retornant a parets que fa anys havíem escalat i descobrint muralles i sectors nous. I ens han quedat moltes ganes de tornar-hi

De baixada vam fer nit a Tortosa en una àrea per AC. Utlimanemt consultem  bastatn aplicaeion d’aquestes que et marquen llocs per dormir i realment funciona . La que utilitzem sovint és la park4night.

dde La primera parada la vam fer a Parc Natural d’Irta  tocant a Penyíscola, va ser de casualitat, per dinar, però vam anar a l’oficina d'informació  del Parc i vam pensar que valia la pena una caminadeta per aquells paratges. Es tracta de una petita franja  de costa protegida.I és cert , no té res a veure amb l’explotada costa que la segueix. Per tant encara bastant autèntica, platges solitaries, vegetació, penya-segats i pocs edifics. Vam fer un tram de pista que la ressegueix i ens vam trobar amb un indreta realment bonic, la parada va valer la pena.

platja d'Irta, coberta de petxines blanques

la torre Badum

I acabem la jornada pujant a l'ermita de Sta .LLucia des d'on gaudirem d'uns vistes magnífiques de Castelló.

Al vespre ens arribem a Concentaina a  Alacant, per escalar al sector de Mas de la Penya que ens n’han parlat força bé. Les ressenyes les vam treure de http://el-centre.blogspot.com.es/p/croquis-mas-de-la-penya.htm

 Es tracta d’un bon “muret” de calcari, predominen els tacos, cantos plans i vies mooooolt llargues, pila pura. Grau mig i agradable.   La roca en algun tram sembla fràgil però en general a les vies tot és ben sólid.  Va estar bé coneixe-ho. 

el peculiar mur de Concentaina

La següent  visita va ser a “Piratas del Caribe” un sector molt marítim a Toix. Paret arran de mar a on s’hi accedeix rapelant a través d’un curiós  i enorme forat . La info de les ressenyes i aproximación la vam treure de: http://theorangehouse.co.uk/rock-climbing-areas/pirates-sea-cliffs

       Pel que fa a  les vies doncs estàn prou bé ! Vam fer   Plan Walk 6b+ per escalfar , un 7b que no ens va entussiasmar gaire i “Perla Negra”7a + molt molt bona! I per sortir cal fer la “Parle”  una viade 3 llargs  (es fan en dos) preciosa. Tambés es pot sortir "jumarejant" per una corda que s'ha d'haver fixat abans de baixar.  Es tracta d’un sector peculiar, diferent que val la pena conèixer i escalar-hi.  Sol tot el dia, cal evitar dies calurosos, nosaltres  hi vam estar força bé, tot i i que en el pàrquing bufava una forta ventolera, al sector vam estar regalats.

A punt de rapelar pel forat

avall!

escalfant

brutal!

accés a la banda dreta del sector, cap a la Perla Negra

"Perla Negra"7a +...joia!

   Per acabar el dia vam anar al Mirador de Foix i allà ens vam quedar a dormir. Quin gran descobriment, hi vam anar més d'una nit.

I amb aquestes vistes vam sopar

Següent parada al gran classic Penyal d’Ifach. Anem a la via “Mare Nostrum” una ruta de caire esportiu , molt bonica.   Ens va semblar una molt bona via, totalment equipada i un “disfrute”. En general trobarem generositat de preses, de  desplom , de “seguros” i amb alguna travessia divertida.  Roca excel·lent, tot molt evident  i vam gaudir de  molt  bones condicion, ni calor ni humitat. Va ser una ascensió perfecta. Vam trigar unes 4h. De material cintes expres i corda de 60, recomanable portar vagues llargues pels flanquejos. Com ha he dit ens va agradar molt, molt recomanable.

topo tret de: http://albertganxets.blogspot.com.es

primer llarg 7a + el més difícil de la via , et fa activar de cop!

Ambient del bo!

però quin llarg!!

Vespre ens instalem al pàrquing del Ponoig per escalar-hi l’endemà.

La via escollida és la “Ojo de Pez”  , interessant ruta i exigent , semi-equipda  en la que t’has d’aplicar a cada llarg. Ens va semblar una bona via, però una mica enrevessada ara creua una, ara creua una altra i en algun llarg vam dubtar. 

la furgo...el millor hotel amb les millors vistes...

     A les 9 comencem la via, ens espera un dia caluròs, però bé, res exagerat. Els dos primers 6cs ( el de l’entrada una mica expo) es poden empalamar.Va ser en el 7º llarg que no ho teníem motl clar i el Quim surt recte per uns bolts que eren un antic Ae de burils.Arribem a la vira que la passem amb vambes, tampoc no es veu molt clar  fins que trobem un cordino i una fletxa que se suposa que és el llarg de 6b+ (ho vam llegir en el blog del Pijo) i queden les dues tirades estrelles de la ruta, el 6b+ i el 6c desplomats a dalt de tot amb molt ,molt ambient. Anirem trobant ponts de roca que ens marcaran l’itinerari.  I després una trepada fins el final. 

   Pel que fa al descens, no cal anar fins dalt el cim, sortint de la via pujar amunt pel llom uns 10’ i es troba una canal a mà dreta , hi ha alguna fita. Sense baixar creuar la canal i a l’altra banda hi trobarem una instal·lació (bolts i anelles) 40 m. de rapel  que ens deixarà a la tartera i avall fins que trobarem el camí a mà esquerra (alguna fletxa blanca). Si anem recte anirem a trobar la ferrada  però no val la pena,el camí fins trobar dos ràpels (25 i 30m) , la instal·lació és una U i anirem a parar al camí que ens durà al pàrquing (marques grogues).         Una bona via, predomina la placa, regleta presa petita i els llargs són tots bastant contundents.  El que ens ha semblat que creua moltes rutes o comparteix llargs i és una mica embolic. Ha sigut una bona activitat. Horari 6h i 1/2 , mateiral  aliens del negre al groc, i camalots del 0’5 al 2  i una corda de 80. Els topos els vam treure del blog de l'Albert (ganxets) i de matxinklimb.com/

comencem amb aquesta compacta i contundent  placa

quin " portentu"d 'ombra!!

fantàstica travessia  i grans vistes (d'aquí el nom "Ojo de Pez)

tela amb el diedre i ole com s'ho va currar el Quim!!

placa de regletes picantones!!

i continuem amb un paissatge immens...

 senyals que vam seguir per sortir de la vira

un dels llargs que li dóna fama a la via; desplom de 6c amb protegit amb ponts de roca

el cim i la panoràmica

oh!!

       La seguent pararda va ser a l’escola esportiva de L’Ocaive un raconet  amb algunes vies bones. La info la vam treure del llibre de Rock Fax (el que tots critriquem però a vegades és “resulton”…) i allà està tot perfectament ressenyat.  Ens va molar, està a l’ombra fins migdia i les vies que vam fer esn van semblar ben bones. Com a destacable el Quim és va endur el 8a “La cultura del miedo” una molt bona via. I  també vam fer alguns setens molt i molt bons . Ens sembla un sectoret petit però interessant que val la pena conèixer i hi vam estar molt tranquils. També vam poder dormir al pàrquing. 

xorrera i forat ..bon canto i un bon desplom

el Quim a "La Cultura del Miedo" 

I fins aquí la primera entrada , encara vam estar més dies i vam conèixer més llocs, parets i vies…a la propera més.