Escalant i voltant per terres valencianes.

      Un dia ben sopat xerrant amb el Sergi apareix el tema de les parets de Llevant, que si tal via ,que si tal sector…uf quanta cosa per fer! Ens venia de gust tornar per allà baix, hi va haver uns anys que sempre ens hi deixàvem caure un cop l’any. Hi havíem escalat bastant , i a més a més, hi tenim molts bons amics, aquella mena d’amics que que coneixes i que encara que els anys passin quan en retrobes tot és com sempre; la relació,les conyes, els comentaris… I per acabar-ho d’adobar, a Margalef coincidíem amb en Roberto un bon coneixedor de sectors i vies alacantines.En el seu blog http://saltatela.blogspot.com.es s’hi pot trobar info detallada de la roca de llevantina. I així , sense haver-ho planificat gaire ens vam animar per passar uns dies per la costa i les parets del País Valencià. 

I durant el mes de març vam estar uns dies combinant  via llarga amb escalada esportiva, retornant a parets que fa anys havíem escalat i descobrint muralles i sectors nous. I ens han quedat moltes ganes de tornar-hi

De baixada vam fer nit a Tortosa en una àrea per AC. Utlimanemt consultem  bastatn aplicaeion d’aquestes que et marquen llocs per dormir i realment funciona . La que utilitzem sovint és la park4night.

dde La primera parada la vam fer a Parc Natural d’Irta  tocant a Penyíscola, va ser de casualitat, per dinar, però vam anar a l’oficina d'informació  del Parc i vam pensar que valia la pena una caminadeta per aquells paratges. Es tracta de una petita franja  de costa protegida.I és cert , no té res a veure amb l’explotada costa que la segueix. Per tant encara bastant autèntica, platges solitaries, vegetació, penya-segats i pocs edifics. Vam fer un tram de pista que la ressegueix i ens vam trobar amb un indreta realment bonic, la parada va valer la pena.

platja d'Irta, coberta de petxines blanques

la torre Badum

I acabem la jornada pujant a l'ermita de Sta .LLucia des d'on gaudirem d'uns vistes magnífiques de Castelló.

Al vespre ens arribem a Concentaina a  Alacant, per escalar al sector de Mas de la Penya que ens n’han parlat força bé. Les ressenyes les vam treure de http://el-centre.blogspot.com.es/p/croquis-mas-de-la-penya.htm

 Es tracta d’un bon “muret” de calcari, predominen els tacos, cantos plans i vies mooooolt llargues, pila pura. Grau mig i agradable.   La roca en algun tram sembla fràgil però en general a les vies tot és ben sólid.  Va estar bé coneixe-ho. 

el peculiar mur de Concentaina

La següent  visita va ser a “Piratas del Caribe” un sector molt marítim a Toix. Paret arran de mar a on s’hi accedeix rapelant a través d’un curiós  i enorme forat . La info de les ressenyes i aproximación la vam treure de: http://theorangehouse.co.uk/rock-climbing-areas/pirates-sea-cliffs

       Pel que fa a  les vies doncs estàn prou bé ! Vam fer   Plan Walk 6b+ per escalfar , un 7b que no ens va entussiasmar gaire i “Perla Negra”7a + molt molt bona! I per sortir cal fer la “Parle”  una viade 3 llargs  (es fan en dos) preciosa. Tambés es pot sortir "jumarejant" per una corda que s'ha d'haver fixat abans de baixar.  Es tracta d’un sector peculiar, diferent que val la pena conèixer i escalar-hi.  Sol tot el dia, cal evitar dies calurosos, nosaltres  hi vam estar força bé, tot i i que en el pàrquing bufava una forta ventolera, al sector vam estar regalats.

A punt de rapelar pel forat

avall!

escalfant

brutal!

accés a la banda dreta del sector, cap a la Perla Negra

"Perla Negra"7a +...joia!

   Per acabar el dia vam anar al Mirador de Foix i allà ens vam quedar a dormir. Quin gran descobriment, hi vam anar més d'una nit.

I amb aquestes vistes vam sopar

Següent parada al gran classic Penyal d’Ifach. Anem a la via “Mare Nostrum” una ruta de caire esportiu , molt bonica.   Ens va semblar una molt bona via, totalment equipada i un “disfrute”. En general trobarem generositat de preses, de  desplom , de “seguros” i amb alguna travessia divertida.  Roca excel·lent, tot molt evident  i vam gaudir de  molt  bones condicion, ni calor ni humitat. Va ser una ascensió perfecta. Vam trigar unes 4h. De material cintes expres i corda de 60, recomanable portar vagues llargues pels flanquejos. Com ha he dit ens va agradar molt, molt recomanable.

topo tret de: http://albertganxets.blogspot.com.es

primer llarg 7a + el més difícil de la via , et fa activar de cop!

Ambient del bo!

però quin llarg!!

Vespre ens instalem al pàrquing del Ponoig per escalar-hi l’endemà.

La via escollida és la “Ojo de Pez”  , interessant ruta i exigent , semi-equipda  en la que t’has d’aplicar a cada llarg. Ens va semblar una bona via, però una mica enrevessada ara creua una, ara creua una altra i en algun llarg vam dubtar. 

la furgo...el millor hotel amb les millors vistes...

     A les 9 comencem la via, ens espera un dia caluròs, però bé, res exagerat. Els dos primers 6cs ( el de l’entrada una mica expo) es poden empalamar.Va ser en el 7º llarg que no ho teníem motl clar i el Quim surt recte per uns bolts que eren un antic Ae de burils.Arribem a la vira que la passem amb vambes, tampoc no es veu molt clar  fins que trobem un cordino i una fletxa que se suposa que és el llarg de 6b+ (ho vam llegir en el blog del Pijo) i queden les dues tirades estrelles de la ruta, el 6b+ i el 6c desplomats a dalt de tot amb molt ,molt ambient. Anirem trobant ponts de roca que ens marcaran l’itinerari.  I després una trepada fins el final. 

   Pel que fa al descens, no cal anar fins dalt el cim, sortint de la via pujar amunt pel llom uns 10’ i es troba una canal a mà dreta , hi ha alguna fita. Sense baixar creuar la canal i a l’altra banda hi trobarem una instal·lació (bolts i anelles) 40 m. de rapel  que ens deixarà a la tartera i avall fins que trobarem el camí a mà esquerra (alguna fletxa blanca). Si anem recte anirem a trobar la ferrada  però no val la pena,el camí fins trobar dos ràpels (25 i 30m) , la instal·lació és una U i anirem a parar al camí que ens durà al pàrquing (marques grogues).         Una bona via, predomina la placa, regleta presa petita i els llargs són tots bastant contundents.  El que ens ha semblat que creua moltes rutes o comparteix llargs i és una mica embolic. Ha sigut una bona activitat. Horari 6h i 1/2 , mateiral  aliens del negre al groc, i camalots del 0’5 al 2  i una corda de 80. Els topos els vam treure del blog de l'Albert (ganxets) i de matxinklimb.com/

comencem amb aquesta compacta i contundent  placa

quin " portentu"d 'ombra!!

fantàstica travessia  i grans vistes (d'aquí el nom "Ojo de Pez)

tela amb el diedre i ole com s'ho va currar el Quim!!

placa de regletes picantones!!

i continuem amb un paissatge immens...

 senyals que vam seguir per sortir de la vira

un dels llargs que li dóna fama a la via; desplom de 6c amb protegit amb ponts de roca

el cim i la panoràmica

oh!!

       La seguent pararda va ser a l’escola esportiva de L’Ocaive un raconet  amb algunes vies bones. La info la vam treure del llibre de Rock Fax (el que tots critriquem però a vegades és “resulton”…) i allà està tot perfectament ressenyat.  Ens va molar, està a l’ombra fins migdia i les vies que vam fer esn van semblar ben bones. Com a destacable el Quim és va endur el 8a “La cultura del miedo” una molt bona via. I  també vam fer alguns setens molt i molt bons . Ens sembla un sectoret petit però interessant que val la pena conèixer i hi vam estar molt tranquils. També vam poder dormir al pàrquing. 

xorrera i forat ..bon canto i un bon desplom

el Quim a "La Cultura del Miedo" 

I fins aquí la primera entrada , encara vam estar més dies i vam conèixer més llocs, parets i vies…a la propera més.