ESCALADES A LES DOLOMITES DE BRENTA : AMBIEZ I CASTELLETTO INFERIORE

   L'objectiu del viatge de la tardor del 2020 era fer una  bona estada per  les Dolomites però durant el trajecte  vam parar a més llocs dels previstos (Cuneo, Bormio..) i hi vam invertir més temps del que teníem pensat.  

    Total,  que hi vam arribar a finals de tardor i la meteo no va ser gaire simpática, així que    només vam escalar a la zona de Brenta.

     Aquí les tenim...

    Vam anar a Vallesinella per la banda sud de Brenta , a dos racons que no hi havíem estat mai: a  la Vall d'Ambiez i al Castelleto Inferiore. 

Pel que fa a llibres de ressenyes vam trobar informació en aquestes:

     La visita a Ambiez ens va deixar amb molt bon gust de boca ens va semblar un indret espectacular  (com tot Dolomites)  i encara bastant solitari i salvatge,  tot i que grups a fer ferrades en van pasar uns quants.

    En aquesta vall  escalem dues vies “Diedre Armani" Torre de Ambiez i la “Via dell Soddisfazione”  a la Cima  de Ambiez. Totes dues de caràcter  molt clàssic, equipament molt antic (pitons ,cordinos) i escàs. Línies que segueixen la lògica de la paret, buscant els seus punts més febles i evidents,  i en general  la roca és de gran qualitat

Ens van semblar  dues ascensions precioses, per tot,  per la paret, la línia  i per paratge sempre tan màgic.

     Tota la informació detallada la trobareu a la web de Vaude on hi vaig fer una crònica:

      https://vaude.es/2020/11/17/escalada-en-ambiez-dolomitas-de-brenta/ 

Aproximació cap a Ambiez

Això és el que ens espera...

Imatges de l'escalada a la Torre d'Ambiez:

Escalant la Cima d'Ambiez:

Navegant per la paret i entre la boira

El Cim de la Cima d'Ambiez

VALLESINELLA : CASTELLETTO INFERIORE via  "KIENE" 250m V

       Vam anar a parar a aquesta paret perquè  venia el mal temps, i remenant per la xarxa i la gran col·lecció de guies de Dolomites que hem recopilat  al  llarg del temps, vam pensar que podia ser una activitat ràpida, poc compromesa i un lloc nou a conèixer.

        Vam sortir de l'aparcament de Vallesinella tot i que també hi ha la opció d'aparcar a  Madonna di Campiglio i agafar el bus. 

    Per arribar a la paret hem d'anar fins al Refugi de Tucket . EL  camí que ens hi porta   és evident i està perfectament senyalitzat. De  Vallesinella prendrem el sender 317 fins al refugi de Casine d'allà seguirem els indicadors fins al  Tucket que es troba als peus del Castelletto. 

    Un caminet evident puja cap al peu de paret on facilment podrem identificar la fissura del primer llarg. 

    Recorregut molt lògic, i elegant. El llarg de fissura inicial una mica sobat, pero la resta és un seguit de diedres i placa de roca excepcional amb presa molt generosa. El millor, l últim llarg, vertical , amb "canto"  bo   i amb molt d' ambient.  Es una via de poca dificultat, les reunions equipades i ràpida de fer. Per disfrutar. 

    Era diumenge, hi havia bastant moviment de caminadors i escaladors, però només vam coincidir amb una cordada a la via. 

    Eren un guia i el client  molt simpàtics amb els que vam  acabar baixant  junts. Ens va anar de perles perquè vam anar molt per feina en el descens i vam poder fer una altra via.  La baixada és per la cara oposda a la que hem escalat, el cim anem cap a l'est on trobarem alguns  rapels que ens portaran per una tartera al cami que torna cap al refugi.

El Castelletto

    1

                                                                   1º llarg

Roca immillorable....

  Dalt del Castelletto

    I baixant, vam pasasar per sota  les parets del Torreone de Vallesineslla, una gran "mole"  El guia ens va recomanar que fessim una fissura , que no he pogut trobat el nom de la via. Es tracta d'una fissura negra inicial molt evident . Fessura Nera ens deia el noi. I va estar bé.  Una via més dificil que la Kiene  de 6 o 7 llargs i amb algun parabolt de tant en tant.   Una bona línia per trepitjar  un altre cim d'aquesta encantadora  vall.  Va valer la pena fer cas a les recomanacions del local. Els descens és caminant per una pedrera que va a buscar el camí de baixa del Castelleto  i aquest camí ens porta al refugi de Tucket i avall.

    Material  per les dues vies: Corda  de 60 m,  un joc d'aliens i camalots fins al 2 .Si les vies no són gaire compromeses i es pot baixar caminant anem amb una corda i  portem l'Escaper de la Beal 

La paret del Torreone de Vallesinella:

El cim

    

Tornant cap al aparcament 

Al final va ser una jornada complerta: dues vies, una zona que no conèixiem  i el temps es va aguantar.  A  més a més també ens van recomanar un parell de zones d'esportiva per dies de meteo incerta, hi vam anar i ens van agradar . Però ja ho compartiré en el proper post.  

Mortirolo i Gavia, una ruta de les que no s'obliden

    Continuem   en la zona de Bormio (Itàlia), el nostre següent objectiu és la  ruta que ens portará al coronar els mítics ports  del Mortirolo i el Passo del Gavia.

    El Mortirolo o Passo della Folpa  (1852) comunica les zones de Alta Valtellina i la Alta Val Camónica.  Aquest pas s' amaga entre els colosals Gavia i Stelvio i  ens encararem amb una ascensió exigent,  no gaire llarga però  amb  dures rampes.  

        El Passo Gavia amb la seva alçada de 2.652 m es pot coronar per la vessant de Bormio o   per la vessant  sud que arranca de Ponte di Legno.  La pujada pel sud (que és la que vam fer) està classificada de 1º categoria amb uns 20 km, un desnivell de 1400m i una mitjana del 7,9% arribant a rampes del 16%.  Es tracta d'una bona pujada de fons amb un paisatge grandiós i una carretera molt salvatge.

    Veníen dies de mala meteo i vam haver de fer la ruta el dia després d'haver fer l'Stelvio, (per veure la cròncia del Stelvio clica aquí)  malgrat tenir les cames cansadetess , la motivació i la il·lusió  ens van donar la força per pedalar i gaudir aquesta viatge en bici que va resultar ser preciós i intens. 

Mortirolo i Passo del Gavia  112km 3332m desnivell

    La nostra ruta comença als afores de Bormio, baixem direcció Sud per la SP27,  al cap d'uns 20 km trobem l'indicador cap a Mortirolo i ens enfilem amunt. Ens vam enfilar per la pujada de Gosio.  Surten uns 14 km. 

      La carretera és estreta, protegida per bosc i ràpidament guanya  alçada. Ens agrada, és tranquil·la i solitària, i a dalt s'obre regalant-nos unes vistes infinites del territori que ens envolta.  Anem pujant gaudint de la pau que es respira, cap cotxe, ningú... Els últims quilòmetres són els més empinants però encara anem frescos i els gaudim moltíssim. 

    I arribem dalt, el Coll és una raconada petita i seria molt més  bucòlica sinó hi haguessin possat un wc i un carregador per  bicis elèctriques, indubtablement el temps canvien...

Amunt!

Primers quilòmetres per bosc

Anem pujant i deixant el bosc enrere, s'obre el paisatge 

Poc abans de coronar... Quin lloc!!

El petit muntatge del Coll

  Quim, que hem fet el Mortirolo!! Qui ens ho havia de dir..je je! Sempre escalant,  siguin parets o colls...

       Entrepà, fotos de rigor, i cap avall. Direcció Est prenem la carretereta que ens porta al poble de Monno, també ens espera un descens tranquil, entre revolts pronunciats i boscos que ens salven de la calor amb la seva ombra.  Arribem a la SS42, la general  que porta cap a Pratto di Legno, una carretera bastant transitada però que ràpid deixarem perquè pocs quilòmetres abans del poble de Davena,  veiem un cartell de Carril Bici que també hi va. Sense dubtar-ho ens hi posem, és més lent i més llarg ja que s'enfila molt suaument pel fons de la vall, però més tranquil i segur. 

Baixant cap a Monno. Eps! Una font  parem!!

Per la "pista ciclabile" que ens porta a Ponte di Legno

Curiostats del carril bici...Que petits que som ...

     Parem en un bar de Ponte di Legno per  omplir el dipòsit amb un entrepà de truita, encara ens queda un bon "tute" fins arribar al Gavia. Per arribar al inici de la pujada seguim els indicadors "Passo Gavia" però fan fer una mica de volta per fora el poble , hauria sigut més curt creuar el poble per l'interior en línia recta.

    Pugem gairebé sols, resulta que hi ha hagut una esllavissada de roques més amunt i hi ha màquines netejant la carretera, per tant està tancada al tràfic de vehicles.

    I vinga! Comencem la segona ascensió de la jornada, les cames  ja estan tovetes, però la felicitat d'estar pedalant per allà ens encobria el cansanci.

    Superat el poble de Santa Apollonia, ens trobem amb la part dura.  Comencem amb   una zona de bosc, carretera estreta, ferradures i algunes rampes del 16%.

Quilòmetres incials..Els primers el mes durs

    Abandonem el boscatge per endinsar-nos en paisatge d'alta muntanya. Espai obert, prats, turons i una carretera estreta que a trams no té  barana. Quin ambient! La postal que ens envolta és única.  

    A uns 3 km  per acabar, passem un túnel, totalment a les fosques i una bona pujadeta al 9%. Un moment una mica estressant, per la foscor i per les motos que venien darrera que feien un soroll terrorífic ja que resonava a dins el túnel. 

    Acabem amb unes rectes amb vistes al LLac Nero i ja deixant totes les forces que queden a  sobre els pedals (jo més que el Quim, el va molt més "suelto"!) I ja som dalt! 

Malgrat el cansament és impossible no gaudir amb aquest paisatge...

I amunt, i amunt..

     

    Ens quedem una estona a l'entrada del refugi Bonetta gaudint del solet i del moviment que hi ha per allí dalt, i ja Baixem cap  a Bormio.

        No ho sabíem i resulta que estan asfaltant  la carretera i han parat el trànsit una bona estona.  Ens espera una bona "retenció" , Doncs re,  a esperar.  Finalment en deixen passar però  uf!  Que desagradable passar per l'alquitrà cal anar a poc a  poc per no aixecar-lo  i que no s'enganxi a la bici.  

    Aquesta vessant que porta a Bormio, no és tan autèntcia ni muntanyosa com l'altra,  ens quedem amb la de Pratto de Legno. 

Paciència...

Primers quilòmetres del descens..I tot avall!

I acabem a Bormio, contentíssims per l'activitat , pel que hem pedalat i per tot el que hem pogut contemplar.  Ruta preciosa i exigent. 

Enllaç al wikiloc:

https://es.wikiloc.com/rutas-ciclismo/mortirolo-i-gavia-57330023

Bormio . Passo dello Stelvio en bicicleta.

    Bormio és un poble dels  Alps Italians que es troba en la part més alta de la Vall de Valtellina. Una vall ampla i lluminosa envoltada per muntanyes i colls que en faran un destí mític pels amants al ciclisme.   Les   ascensions   històriques  i èpiques que   han viscut les carreteres i passos muntanyosos  ho han converti en un formigueig de tota mena de bicicletes que recorren aquest abrupte territori.

     La vall s'ajunta amb 4 valls més per 4 passos:

Paso Umbrail, Paso Gavia, Paso Foscagno,Paso Stelvio

    I nosaltres, ja que vam passar tot l'estiu fent un bon grapat de quilòmetres teníem ganes de veure racons nous, i  aquest,  és una  visita obligada si t'agrada pedalar. Bé, però com tot el  que és clàssic i amb molt de renom acaba sent  excessivament popularitzat i massificat. I haig de dir, que tot i que  ens va gaudir moltíssim pedalant i pujant  aquests coll , amb tanta gent i muntatges comercials vam veure que aquest  no és l'ambient  més ens agrada. 

       Al poble de Bormio no li vam trobar cap encant.   És el camp base per fer la majoria  rutes en bicicleta i  es nota molt el moviment turístic, tot són cases, apartaments, botigues i restaurants, i molta , molta gent. Tot bastant luxós i tirant a "snob" .

     Hi vam estar uns 4 dies, 3 vam fer bici i un vam escalar. 

    En aquest post deixo una mica d'info pràctica de com vam estar per Bormio i l'ascensió al mític Passo Stelvio.

    Informació pràctica:

    ·Per dormir vam seguir l'App park4night i vam passar algunes nits al pàrquing del poliestportiu del poble  molt tranquils. També hi ha una area d'AC per buidar i carregar aigua. 

    Si no es va en furgoneta o autocaravana, hi ha un gran repertori d'hotels, apartaments però no en sabem els preus ni les condicions. 

    ·Compres i rentar roba: Sortint del poble direcció Sud-oest  hi trobarem supermercats (petits) i servei de bugadaria. Nosaltres anàvem al supermercat  Le Corti que al costat hi ha la "lava piu".

     Feines domèstiques

    La informació per fer les rutes en bici la vam aconseguir a la oficiona de Turisme del poble, (https://www.bormio.eu) on ens van proporcionar tríptics, mapes i informació  sobre els diferents itineraris per fer en bici. Ens van atendre molt bé.

    Vam fer 3 sortides en bici:

1. Stelvio

2. Torre de Fraele i Laghi di  Cancano

3. Mortirolo més Gavia

    Aquestes dues últimes ja en faré 5 cèntims en propers posts. El d'ara és per l' Stelvio

    L'`època en que hi vam estar va ser a mitjans de setembre i vam gaudir d'una meteo  perfecta, tirant a càlida. 

    Pel que fa a escalada  hi ha un parell de zones a prop de Bormio, Isolaccia i Bagni Vecchi però segons la nostra opinió no valen la pena. Bagni  Vecchi  està al costat de la carretera  que s'enfila cap  a Stelvio, ho vam anar a veure  i no vam escalar. I  a Isaolaccia  si vam escalar i no ens va agradar. La info la vam treure online i d'uns escaladors francesos que vam conèixer, però repeteixo, no creiem que valgui la anar a escalar a Bormio.

Isolaccia, no ho sembla però la roca no era bona i les línies no eren gens maques

Isolaccia

    I com a curiostitat val la pena una remullada  a les basses naturals dels afores de Bormio, la Pozza di Leonardo,  no són cap secret i la millor hora és al migdia, matí i tarda estàn bastant concorregudes. 

    

Passo  Stelvio ,105 kms 3700m desnivell

Vam fer una ruta circular que ens agrada més que pujar i baixar, el recorregut va ser:

Bormio- Passo Umbria- Sta. Maria Mustaïr- Pratto dello Stelvio- Passo Stelvio - Bormio

L'enllaç al wikiloc de la ruta:

https://es.wikiloc.com/rutas-ciclismo/passo-dello-stelvio-56804548

    El  Passo Stelvio a 2.757  és el coll de muntanya pavimentat més alt dels Alps Orientals i el segon més alt dels Alps per darrere el Col d'Iseran. La seva fama és deguda a que es considera un dels ports més durs del GIro de Itàlia, amb 24 kms de pujada i un desnivell mitjà del 7,6%

    Es diu ques la carretera al coll des de Pratto dello Stevio és una de les més espectaculars del món . Amb els seru 48 "tornanti" o revolts de ferradura i el seus paisatges alpins. 

      Sortim  per la vessant  de Bormio la menys èpica i popular, molt tranquils, hem començat d'hora i gairebé no hi ha trànsit. 

    Per arribar a  a Umbrail Pass allà girem a l'esquerra cap al el coll que uneix Itàlia amb  Suissa.

Els primers quilòmetres de la ruta

Arribant a Umbrail Pass

El Coll que ens porta a Suïssa

    En territori suís ens espera un descens preciós, entre boscos de pi negre i una carretera estreta de revolts molt pronunciats.  En arribar a Santa Maria Val de Mustair pedalem per  pla, estem enmig de la vall de Mustair, i  passant prats i casetes alpines  arribem al poble de Pratto dello Stelvio. 

La baixada cap a Val Müstair

Tram còmode, agradable i molt panoràmic  per la vall

     Bruscament tot canvia a Pratto dello Stelvio  S'ha acabat la tranquil·litat, de sobte ens veiem rodejats per cotxes descapotables, camions, motoristes, i bicis de tota mena...Pel nostre gust hi ha  massa moviment, tràfic i massificació. Però bé allà estem ...

    La pujada comença amb revolts tancats a dins el bosc i durant aquestse primers quilòmtres el trànsit és bastant molest.  A mida que guanyem alçada  l'ambient es tranquilitza i apareixen els famosos "tornanti" que donen el renom a aquesta ascensió. I la verita és que la visió de les curves que s'enfilen fins dalt és impactant.  La pujada no presenta cap rampa excessiva, va fent revolt i una petita recta, revolt i recta que fins i tot et deixa baixar algun pinyó, i així fins al coll.

Inici de la pujada, amb els tornanti esperant... Poc a poc i bona lletra

Una servidora escalant, i no parets...

Últims metres per arribar al coll

El Quim a dalt recuperant-se  i la pujada al seu darrere

    I entre un bon batibull de ciclistes arribem al passo, a la  famosa cima Copi dedicada a aquest mític ciclista. El Quim arriba abans que jo i m'espera contemplant l'epectacle de ciclistes, motoristes, turistes, autocaravanistes. ..Quina gentada!. A més a més sembla un poble de costa a ple estiu , "xiringuitos" d'entrepans i begudes, botigues de souvenirs..Quin muntatge i que massificat!  

    Fem les fotos de rigor i avall, tornem cap a Bormio per la vessant on hem pujat al matí. Aquesta cara no és la famosa i per tant és molt més tranquil·la. 

Sense comentaris...

Clàssica foto de ciclistes

Gairebé sols per la baixada cap a Bormio

    Aquesta ruta ens va deixar sensacions estranyes, per una banda vam quedar molt satisfets del recorregut i de poder pedalar per un territori tan legendari. Però per una altra banda i com sempre, ens queda clar que tot el que es converteix en mític acaba  perdent la magia. Es massifica, s'explota  i s'hi vol arribar com sigui, i aquest és el cas de la pujada al Stelvio.