9/2/21

Bormio . Passo dello Stelvio en bicicleta.

    Bormio és un poble dels  Alps Italians que es troba en la part més alta de la Vall de Valtellina. Una vall ampla i lluminosa envoltada per muntanyes i colls que en faran un destí mític pels amants al ciclisme.   Les   ascensions   històriques  i èpiques que   han viscut les carreteres i passos muntanyosos  ho han converti en un formigueig de tota mena de bicicletes que recorren aquest abrupte territori.

     La vall s'ajunta amb 4 valls més per 4 passos:

Paso Umbrail, Paso Gavia, Paso Foscagno,Paso Stelvio

    I nosaltres, ja que vam passar tot l'estiu fent un bon grapat de quilòmetres teníem ganes de veure racons nous, i  aquest,  és una  visita obligada si t'agrada pedalar. Bé, però com tot el  que és clàssic i amb molt de renom acaba sent  excessivament popularitzat i massificat. I haig de dir, que tot i que  ens va gaudir moltíssim pedalant i pujant  aquests coll , amb tanta gent i muntatges comercials vam veure que aquest  no és l'ambient  més ens agrada. 

       Al poble de Bormio no li vam trobar cap encant.   És el camp base per fer la majoria  rutes en bicicleta i  es nota molt el moviment turístic, tot són cases, apartaments, botigues i restaurants, i molta , molta gent. Tot bastant luxós i tirant a "snob" .

     Hi vam estar uns 4 dies, 3 vam fer bici i un vam escalar. 

    En aquest post deixo una mica d'info pràctica de com vam estar per Bormio i l'ascensió al mític Passo Stelvio.


    Informació pràctica:

    ·Per dormir vam seguir l'App park4night i vam passar algunes nits al pàrquing del poliestportiu del poble  molt tranquils. També hi ha una area d'AC per buidar i carregar aigua. 

    Si no es va en furgoneta o autocaravana, hi ha un gran repertori d'hotels, apartaments però no en sabem els preus ni les condicions. 

    ·Compres i rentar roba: Sortint del poble direcció Sud-oest  hi trobarem supermercats (petits) i servei de bugadaria. Nosaltres anàvem al supermercat  Le Corti que al costat hi ha la "lava piu".



     Feines domèstiques

    La informació per fer les rutes en bici la vam aconseguir a la oficiona de Turisme del poble, (https://www.bormio.eu) on ens van proporcionar tríptics, mapes i informació  sobre els diferents itineraris per fer en bici. Ens van atendre molt bé.

    Vam fer 3 sortides en bici:

1. Stelvio

2. Torre de Fraele i Laghi di  Cancano

3. Mortirolo més Gavia

    Aquestes dues últimes ja en faré 5 cèntims en propers posts. El d'ara és per l' Stelvio

    L'`època en que hi vam estar va ser a mitjans de setembre i vam gaudir d'una meteo  perfecta, tirant a càlida. 

    Pel que fa a escalada  hi ha un parell de zones a prop de Bormio, Isolaccia i Bagni Vecchi però segons la nostra opinió no valen la pena. Bagni  Vecchi  està al costat de la carretera  que s'enfila cap  a Stelvio, ho vam anar a veure  i no vam escalar. I  a Isaolaccia  si vam escalar i no ens va agradar. La info la vam treure online i d'uns escaladors francesos que vam conèixer, però repeteixo, no creiem que valgui la anar a escalar a Bormio.


Isolaccia, no ho sembla però la roca no era bona i les línies no eren gens maques


Isolaccia


    I com a curiostitat val la pena una remullada  a les basses naturals dels afores de Bormio, la Pozza di Leonardo,  no són cap secret i la millor hora és al migdia, matí i tarda estàn bastant concorregudes. 


    




Passo  Stelvio ,105 kms 3700m desnivell

Vam fer una ruta circular que ens agrada més que pujar i baixar, el recorregut va ser:

Bormio- Passo Umbria- Sta. Maria Mustaïr- Pratto dello Stelvio- Passo Stelvio - Bormio


L'enllaç al wikiloc de la ruta:

https://es.wikiloc.com/rutas-ciclismo/passo-dello-stelvio-56804548

    El  Passo Stelvio a 2.757  és el coll de muntanya pavimentat més alt dels Alps Orientals i el segon més alt dels Alps per darrere el Col d'Iseran. La seva fama és deguda a que es considera un dels ports més durs del GIro de Itàlia, amb 24 kms de pujada i un desnivell mitjà del 7,6%

    Es diu ques la carretera al coll des de Pratto dello Stevio és una de les més espectaculars del món . Amb els seru 48 "tornanti" o revolts de ferradura i el seus paisatges alpins. 

      Sortim  per la vessant  de Bormio la menys èpica i popular, molt tranquils, hem començat d'hora i gairebé no hi ha trànsit. 

    Per arribar a  a Umbrail Pass allà girem a l'esquerra cap al el coll que uneix Itàlia amb  Suissa.

Els primers quilòmetres de la ruta



Arribant a Umbrail Pass


El Coll que ens porta a Suïssa


    En territori suís ens espera un descens preciós, entre boscos de pi negre i una carretera estreta de revolts molt pronunciats.  En arribar a Santa Maria Val de Mustair pedalem per  pla, estem enmig de la vall de Mustair, i  passant prats i casetes alpines  arribem al poble de Pratto dello Stelvio. 


La baixada cap a Val Müstair

Tram còmode, agradable i molt panoràmic  per la vall



     Bruscament tot canvia a Pratto dello Stelvio  S'ha acabat la tranquil·litat, de sobte ens veiem rodejats per cotxes descapotables, camions, motoristes, i bicis de tota mena...Pel nostre gust hi ha  massa moviment, tràfic i massificació. Però bé allà estem ...

    La pujada comença amb revolts tancats a dins el bosc i durant aquestse primers quilòmtres el trànsit és bastant molest.  A mida que guanyem alçada  l'ambient es tranquilitza i apareixen els famosos "tornanti" que donen el renom a aquesta ascensió. I la verita és que la visió de les curves que s'enfilen fins dalt és impactant.  La pujada no presenta cap rampa excessiva, va fent revolt i una petita recta, revolt i recta que fins i tot et deixa baixar algun pinyó, i així fins al coll.


Inici de la pujada, amb els tornanti esperant... Poc a poc i bona lletra



Una servidora escalant, i no parets...


Últims metres per arribar al coll


El Quim a dalt recuperant-se  i la pujada al seu darrere


    I entre un bon batibull de ciclistes arribem al passo, a la  famosa cima Copi dedicada a aquest mític ciclista. El Quim arriba abans que jo i m'espera contemplant l'epectacle de ciclistes, motoristes, turistes, autocaravanistes. ..Quina gentada!. A més a més sembla un poble de costa a ple estiu , "xiringuitos" d'entrepans i begudes, botigues de souvenirs..Quin muntatge i que massificat!  

    Fem les fotos de rigor i avall, tornem cap a Bormio per la vessant on hem pujat al matí. Aquesta cara no és la famosa i per tant és molt més tranquil·la. 


Sense comentaris...


Clàssica foto de ciclistes



Gairebé sols per la baixada cap a Bormio


    Aquesta ruta ens va deixar sensacions estranyes, per una banda vam quedar molt satisfets del recorregut i de poder pedalar per un territori tan legendari. Però per una altra banda i com sempre, ens queda clar que tot el que es converteix en mític acaba  perdent la magia. Es massifica, s'explota  i s'hi vol arribar com sigui, i aquest és el cas de la pujada al Stelvio.    

 



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada