TORNA EL CAMPUS D'ESCALADA AL CENTRE MUNTANYENC DE SANT LLORENÇ

   Ja s'acosta l'estiu i des del   Centre Muntanyenc de Sant LLorenç estem posant en marxa el Campus d'Escalada per aquest mes de juliol.
Ja s'han obert les inscripcions i per més informació  podeu trucar al 93.783 2163 dimarts i dijous de 19:00 a 21:00  o bé contactar amb nosaltres per mail a : campusescaladacmsll@gmail.com

   

          Aquí us deixo una breu descripció :

           Adreçat  nens i nenes d' entre 4 i 14 anys , el campus d’escalada és un espai de vacances i serà també una eina de millora en el desenvolupament de la seva personalitat i en la seva relació amb l’entorn. Les activitats  desenvoluparàn en el rocòdrom del Centre Muntanyenc Sant Llorenç,  que  també compta amb pistes exteriors i sala per efectuar activitats complementàries. 

           Es durà a terme a com activitat federativa de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya.

           Es practicarà l'escalada i serà el fil conductor de les altres activitats, través d’ ella es faran tallers de manualitats i tallers de jocs amb els que treballarem aspectes motrius com equilibri o coordinació.

            Un dia a la setmana es realitzarà una sortida a la piscina.

            El campus està coordinat i conduït per personal titulat com a Tècnic/a d’ escalada i com a Director/a d' Activitats d'educació en el Lleure.

            Per la seva dimensió vertical i diferent al espai de moviment al que estem acostumats, les experiències i sensacions que s’obtenen escalant són molt intenses i motivants per als nens.

            A través d’un forma lúdica l’escalada ens obrirà les portes a una nova manera de formar la personalitat de la canalla a diferents nivells: cognitiu, motriu i emocional.

           A nivell cognitiu els nens i les nenes adquiriran nou vocabulari relacionat amb l’escalada (material, maniobres..) i el seu medi.

          A nivell motriu podem veure com l’aprenentatge de la progressió escalant i la manipulació del material, està incidint de forma positiva en la millora de la seva psicomotricitat (equilibri, coordinació,auto-percepció).

En el camp emocional i efectiu, l’escalada ajuda a tenir confiança en ell mateix, en el company o instructor i en el material. De la mateixa manera que influirà fortament en l’autocontrol i la consciència de risc.

        Es realitzaran tallers de manualitats, jocs d'aigua, activitats físiques.

El material d'escalada: cordes, arnesos infantils i adults, cintes expres, mosquetons de rosca , aparells asseguradors, i manualitats va inclòs en el campus.

     

De randonnée per la zona dels Ecrins

El que feiem els dies que no escalàvem depenia una mica de la meteo. Si plovia voltàvem pels supermercats que hi  ha als afores de Briançon...comprant menjar, xafardejant...i si no (per si no en teniem prou amb les aproximacions a les parets) anàvem a caminar   i descobrir racons...interessantíssims...

Com sempre sense gaire planificació, anàvem a l'oficina d'informació deBriançon que per cert ens van atendre molt bé i també ens vam comprar un llibre de “randonnés” que ens va tenir ben entretinguts els dies que no trepàvem. De l'editorial Fournel.

el llibre de caminades comprat en una botiga d'esports..no recordo el nom davant el Carrefour 

Que vam veure? Doncs:

Col d'Isouard, un port de muntanya   famós en el “mundillo” del ciclisme. Hi vam anar a  petar de casualitat, estant a Briançon vam veure els indicadors que hi portaven, ho vam ubicar en el mapa i cap allà. Una carretera tortuosa ens porta al dalt el coll. Ens va semblar una mena de quadre geològic, formacions rocoses de colors ocres i sorra seca que contrasta amb el paisatge verd i bosco que envolta aquestes roques. Vam veure que també és punt de partida d'algunes excursions que semblaven força interessants. Queda pendent.

                     

carretera que puja de Briançon, ara entenc perquè és un port del Tour de Categoria Especial

un paisatge ben curiós i ari en una regió Alpina

Aquell dia vam acabar la jornda al poble de Briançon a on van organitzar una mena de competició d'escalada urbana. Chapeau! Com s'ho munten. Van  dissenyar recorreguts pels carrers del poble i els escaladors voltaven amb els crash-pads enfilant-se sota les encuriosides  mirades de veïns i turistes. Al vespre actuacions variades, concerts i barra de bar a la plaça del poble.

 Una molt bona organització, un aire molt festiu, popular i tranquil...molt bé!

fent cua pels crepes

 part superior slackline

Els dies que estàvem  per la zona del Coll de Lautaret i la Grave , un vespre que no sabíem a on dormir vam seguir una carretera que portava al pàrquing del llac “Pontet” . Inhumà! ens vam llevar amb unes vistes fantàstiques de la Miege i vam fer passejada matinal al llac,un altre racó panoràmic i per aquelles dates molt solitari.

un racó de postal:

el llac amb el Massís de la Meije

molt monos no ?!

i despres de tanta excursioneta ....recuperarem forces

Un altre indret que vam descobrir amb el nostre llibret dels Randonnés  és el Croix d'Aquila. Una ascensió d'un parell d'hores a una cota de 2466 metres amb sortida dels poble de les Combes. Un lloc  molt bucòlic ...

colors de tardor:

la CROIX!

Un nou descobriment: el Massís de Cerces

A banda de les vies que ressenya Mussato en el seu recull, que són de gran qualitat, aquest llibre ens ha portat a racons fantàstics, salvatges i espectaculars. Aquest és el cas de les últimes vies que vam fer per regió d'Oisans.

Hi vam anar a principis d'octubre les temperatures ja començaven ser més fresques i en aquestes parets vam agrair la companyia del sol.

Vam anar a parar al massís de Cerces, una cadena muntanyosa al nord-oest dels Ecrins , propera al coll Galibier i Briançon.

Aiguilete  de Lauzet, és una estètica torre visible des de la carretera que va del coll de Lautaret a Briançon.

La via que vam escalar és la “ Voie de l'Etoile “, una gran clàssica immersa en un escenari impressionant.

l'agulla de Lauzet

No matinem gaire, el sol arriba a mig matí a la paret i no hi ha pressa. A les 9 sortim del pàrquing (el punt de partida és Pont d'Alpe). En l'aproximació s'ha d'estar atent al trencall que deixa el camí principal i porta al peu de via, nosaltres ens el vam saltar però bé , vam haver de recular una mica entre el bosc i pendents d'herbes i caminar una mica més.

anant cap a la via:

Comencem escalant amb una mica de fred, uns llargs inicials de cinquè ens ajudaran a entrar en calor. Seguirem per uns diedre molt agradables i de roca excel·lent, deprès del llarg de 6c la línia ens ofereix un flanqueig d'aquells de foto, amb els Ecrins de fons.

Via molt recomanable, poc complicada, plaques i diedres de calcari compacte i equipada. Sobre horaris unes 5h i 1/2.

La via de l'Etoile . 

cim

un agradable descens

últimes llums a la paret...com ens va molar!!

Un altre racó de Cerces que ens va fascinar va se Le Pic de l'Aigle, una mena de piràmide calcària molt estètica.

Situada a pocs quilòmetre als nord del Coll de Galibier un indret solitari,(Plan de Lachat)on s'hi arriba per una pedregosa pista. Si la barrera és oberta l'aproximació  a peu de paret són 10' , si no, un horeta. Per sort estava oberta, hi vam arribar al capvespre i casi que vam dormir al peu de via.

 Ens vam enfilar per la via "La Princesse de Feu"És una via de caràcter modern, va buscant plaques verticals i llises.
 La roca és molt i molt compacte, gotes d'aigua i microregletes, la ressenya marca 6a+ obligat...home, ens va semblar bastant exigent.  Es preciosa però tot i que teòricament  no passa de sisè grau s'ha “apretar”.

Totalment equipada. Pel que fa horaris vam estar unes 5 h i material cintes exprés.

El lloc és idíl·lic, però enmig de la vall hi ha una mena de base militar,i aquell dia hi va haver activitat. A mig matí vam rebre la visita d' uns quant camions carregats de soldats que venien a fer pràctiques  de tir i després és fan muntar  una festeta amb barbacoa.Ens van tenir ben entretinguts mirant-los des des la nostra vertical i enlairada situació

A part d'això , és un racó tranquil i amb molt d'encant. La tornada des de dalt el cim és un agradable i panoràmic descens per la banda est, envoltats muntanyes rocoses i llacs turquesa. De postal.

Pel que fa a ressenyes per les dues vies : “Itineraires d'un grimpeur gaté” de Philipe Musato,

i “Oisans Nouvea, Oisans Sauvage” J.M. Cambon. Per cert també val la pena fer una ullada al blog del Mussato :http://mussattopo.over-blog.com/

foto de la zona que vam fer a un panell informatiu del principi de la pista

vistes de la paret del Pic de l'Aigle:

navegant entre les plaques:

les vistes...de postal!

el descens:

s'ha acabat!

La Barra dels Ecrins, solet , neu i felicitat!!

Eren finals de setembre, la previsió del temps augurava unes temperatures estiuenques, i ja que portàvem material de neu a la furgo vam decidir anar cap a la Barra dels Ecrins. Amb 4.101 metres és el punt més alt del parc nacional dels Ecrins.

Aquesta activitat la vam fer en dos dies, un per arribar al refugi dels Ecrins  i el segon per fer el cim i tornar al pàrquing.

Vam sortir del refugi de Cezanne (a on també hi ha oficina del parc, però al ser setembre estava tancada) a 1875 m. i arribem al refugi dels Ecrins a 3175m.

Una caminada preciosa i espectacular, però tristament vam poder comprovar les ansies de la humanitat en obrir camins i omplir de ferros la muntanya. S'estan passant amb la col·locació de graons, passamans i picant senders. No cal!

Com deia,la aproximació és una bona pujada que comença per terreny boscós, passa per un tram empinat en zig- zag fins arribar al refugi del Glacier Blanc, d' allà , per entre la roca arribarem al peu del Glacier Blanc. Deixem la immensa glacera a la nostra esquerra i anem guanyant alçada per un terreny pedregós. Ja tenim el refugi dels Ecrins a la vista i la Barra ens saluda amb els suaus colors de la tarda, com mola!

I per arribar al refu , situat en un ressalt rocós ens espera una forta pujada de 100m de roca descomposta i relliscosa que ens acabarà d'estovar les cames. Unes 4h i mitja, carregats amb tot : menjar, material ,estris de cuina... el refu, com gairebé tots, a partir de setembre ja no són guardats, s'hi pot dormir i cuinar però cal portar-ho tot, els sacs però no calen, hi ha mantes.

pàrquing i punt de partida refugi de Cezanne

fabuloses vistes

parada intermitja al refui Glacier Blanc

immillorables vistes de Mont Pelvoux

al inici del Glacier Blanc

ja el tenim aquí!

el torrar que queia era contundent

el refugui dels Ecrins:

gairebé sols

L'endemà a les 6 sortim, deixem les motxilles amagades entre uns rocs al costat de la glacera perquè després del cim volem baixar directes a la furgo i no caldrà fer la pujada al refugi. Val la pena!

L'ascensió comença planerament per la glacera, anem caminant tot contemplant la sortida del sol, mmmm quins grans moments!!

Poc a poc ens enfilen cap al coll , passem ràpid  la part dels sèrecs i arribem a la bretxa  entre el Dom i la Barra.  

 Comencem a escalar la barra , entre roca coberta per una mica de neu fem un parell de llargs, després anem avançant a “l'ensamble” per l'aèria cresta...és de fabula! Es passa per una altra cota o avant cim el Pic Lory de 4086 m .

Al cap d'una bona estona de caminar amb els grampons per aquest terreny més aviat rocós, ja farts de la incomoditat dels ferros trepitjant roca decidim treure'ns els i no vegis quin canvi, anem com daines per les roques de l'aresta ( de tot se n'aprèn. No?..). A pocs metres del cim veiem la creu que el corona...alegria! Fa un dia radiant, fins i tot passem calor, estem una bona estona contemplant la immensitat que ens envolta i, senzillament gaudint del moment.

Per tornar desfem la cresta fins al coll, a on hi accedim fent un rapel, Per cert un rapel ben precari, si ja dic que tant rebentar camins i no són capaços fer un rapel amb cara i ulls en un cim com aquests....

arranquem!

pujant cap al coll (Bretxa de Lory)

                         

escalant el resalt de roca per situar-nos a la cresta

crestejant:

cim!

grandioses vistes dels Alps 

rapel per retornar a la Bretxa de Lory (el coll entre el Doim i la Barra)

Rematem el dia fent el Dome de Neige (4015m.), un turó de neu catalogat recentment com a 4000, queda eclipsat per la Barra però val la pena,  no deixa de ser interessant sobretot per les vistes.

anant cap al Dom de la Neige amb la Barra a darrera

el Dom de la Neige

I ja està. Vam tenir molta sort amb la meteo, calor i un dia molt clar i a més vam estar sols, ja ens havien dit que a l'estiu hi ha cua però mira, ni una ànima! Sobre horaris vam sortir a les 6 del refu, vam arribar al cim al cap d'unes 5 h. A les 2 del migdia pujàvem al Dome de Neige i a dos quarts de 5 tornàvem a on havíem deixat les motxilles.

I cap avall. Carreguem les motxilles i una bona baixada fins a la furgo a on hi arribarem amb les últimes llums. A mi se'm va fer un a mica llarga, ho vaig fer tot amb les botes de neu i uf!! pobres peus i cames...hauria estat bé portar unes vambes per aquesta part. Vam dormir en el pàrquing mateix.

ja de baixada...uf les cames!!