la cara més delicada del desert

Tota la nit va estar plovent, ens vam llevar i el cel estva molt tapat. Decidim no anar a escalar, el gres és una roca molt tova i quan plou es torna molt fràgil. Per tant no és gens recomanable penjar-se a la paret després de lal pluja.
Decidim fer una caminada pel peu de la Sister i ens dedicarem a conèixer una cara més ....bonica i més delicada del desert: la seva flora, no tinc gaires coneixements de botànica però no fa falta ser un entès per apreciar aquesta bellesa tan ben amagada.
A simple vista el desert sembla tot d'un color uniforme i monòton, i tot són arbustos i cactus,però parant atenció descobrirem un bon grapat de flors de tots el colors i totes les mides. Sembla mentida com aquestes cosetes tna delicades i fràgils poden sobreviure en un entorn tan dur.
Vam estar unes quantes hores amunt i avall flipant amb les floretes i fent fotos d'aquestes pedres precioses del desert.
Unes quantes imatges :

r