26/6/09

Últims dies a Indian

  • Donnelly Canyon

una vista de la paret de Donnelly Canyon


Una tarda vam decidir visitar aquest clàssic sector, que és dels pocs que queda a l'ombra desprès del migidia. Ja hi havièm estat en la nostra primera visita a Indian i volíem tornar a repetir algunes de les vies que taaaant ens van far patir, aquesta vegada amb la nostra "depurada tècnica en fisura" no agonitzarem tant...bé les vam disfrutar molt!
Comencem per la "Chocolate Corner" 5.9 per mi una de les millors línies ...(casi del món!!!) de la zona, com diu el nom és un diedre de color de xocolata amb una fisura perfecta de mans, facileta, roca bona i molt estètica.



el diedre de "xocolata"

Acabem el dia a la "Generic Crack". Quan estàs pujant penses "és que això no s'acaba?!" són
35 m. de fissura per mans amples, camalots de 2 i del 3toooota l'estona igual, 35 m. d'encastaments gairebé cíclics, esgotdora però boníssima, evidentment una megaclàssica molt repetida, val molt la pena.



la infinita fisura "Generic Crak"



una mostra de l'amplada de "Generic Crack"

Altres vies que vam fer en aquest sector i que ens van semblar altament recomanables són la "Binomiuous crak" 5.9, "Elephant heard"5.10 i "Dos hermanos" 5.11+.



no sé el nom d'aquesta ruta..era un 5.10 una mica "rarillo"

Com sempre un "sectorazo"! vies bones i ombreta per la tarda...no cal matinar!
Estem a finals d'abril i no ens quedarem gaire més, la calor apreta massa per poder escalar degust, i també ja ens donem per satisfets de tot el que hem conegut i escalat a Utah.
L´últim sector que vam visitar és:

  • Power Wall

Power Wall

Un petit muret que no ens havia cridat l'atenció però la Carol i el Fran ens el van recomanar perquè hi ha un bon grapat de bones fisures i està a l'ombra fins al migdia.
Escalfem en un 5.8 sense nom que tal com diu la guia, és una de les millors en aquest grau i ..potser si! Fem "Power Play" i "Power Paw" dos 5.11 que comparteixen reunió, dos diedres boníssims.



el 5.8 sense nom...preciòs



escalant la "Power Play" i la "Power Paw" al costat



el Quim a la "Power Paw"



El Quim monta la "Power Line" 5.12, dura, dura però bonica, bonica!! Fisura petitíssima que en alguns trams casi que ni entren els dits, d'aquesta mida en diuen "tips" que vol dir "iemes".
Acabem en la "Bateries not includes" 5.9 que tela! fisura ampla que no et deixa ni un segon de repòs, bona via però.



"Bateries not includes" 5.9, última dia a Indian


I aquesta va ser la nostra última escalada a Indian, hi hem estat uns 20 i encara ens han quedat coses per fer i ganes de tornar!
Si tornem però serà una tardor, temperatura més fresca i menys sectors tancats. Crec que és millor que primavera, tot i que la primavera també és una bona època.
Per nosaltres seran uns dies difícils d'oblidar sobretot perquè hem fet bons amics amb els que hem compartit molt bones estones i bones escalades.
Hem sabut trobar-li l'encant i la màgia del desert...i ens ha enganxat!!

qui no se sent atret per aquests paisatges?






per tots aquells que sentit el cuquet de visitar Indian Creek...feu-ho! no us empenedireu

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada