A quarts de 9 arribem a la oficina del peregrino, per anar a buscar la credencial (el diploma ), ja hi ha cua, sempre hi ha cua, cada dia arribem una bona pila de peregrins a buscar la credencial.
Crec que va ser el dia de la nostra vida que més hores hem passat a dins una església, per què? Doncs el matí varem anar a la popular missa del peregrí (..sense comentaris...) i de casualitat ens van “xivar” que a la missa del vespre, farien funcionar el botafumeiro i doncs la veritat és que ens feia gràcia veure el ritual. I és que el botafumeiro no el treuen a cada missa sinó que en diades molt puntuals ( com Sant Jaume o Nadal) o si algú paga el mòdic preu de 200€ ( també sense comentaris...).Es diu que el motiu original pel que es feia volar el Botafumeiro amb incens era per tapar la pudor del peregrins que arribaven després de dies i dies de caminar i sense passar per aigua. Doncs bé aquella tarda havia arribat un grup de “japos” que estudiaven filologia o historia (no és que fessin pudor) i havien fet el Camino i ells havien pagat per treure el botafumeiro. Va ser....”una experiència religiosa” va valer la pena veure-ho, la musica l’olor els homes tibant les cordes i el botafumeiro gronxant-se i gairebé tocant el sostre és un espectacle digne de veure. Per que li faci gracia l`any que ve és Jacobeo i diuen que el trauran cada dia.
I despés de voltar una mica pel casa antic i fer una canya amb unes tapes ens quedem a dormir a Santiago a l’Alberg Acuario no ens va molar gaire....massa gent i mooolts roncs!!
l'entrada de l'oficina amb la pertinent cua
oficina del Peregrino ....el siguienteeeee!
Els carrers de Santiago
per fí la catedral...realment impressionant!
l'altar i l'apòstol St.Jaume, també molt senzillet...
el kit del peregri
és ell!!!
haig de reconèixer que em va impressionar, el fum l'olor la música...
Santiago-Fisterra 95 kms
Decdim acabar la pedalada ben be al final i anem cap a Fisterrra. L’etapa no és entusiasmant perqué fem algunes pujades enganxoses per carretera, però el més interessant és l’arribada a Fisterra. Tenim mala sort i una espessa boira no ens deixa veure la posta de sol...oh! aquest era un del motius pel que havíem pedalat Ens varem acontentar en veure la llum del far entre la boira, contemplar l’estatueta de la bota i veure els raconets de cendra a on els peregrins cremen algun objecte o “prenda” que els hagi acompanyat tot el camí.
La última nit la vam passar a l’alberg municipal, aquí ja no hi arriba tanta i era força tranquil, la majoria eren guiris
L’endemà varem tornar a Santiago en el cotxe d’un noi que es dedica a portar gent que arriben a Fisterra ja sigui i a peu o en bici.
El noi del cotxe ens va explicar que si anàvem al Parador de Santiago amb una fotocòpia de
primeres claror a Santiago, marxant cap a Fisterra
vistes de la Catedrel a primera hora del matí
i com no, una Tarta de Santiago...este es mi King!!
correeee!!!
una mica de vida social amb els locals
paradeta
la foto no és al Quim és a les bicis que les acabàbem de rentar
el clàssic llibre de registre i moment en que ens marquen la credencial a Fisterra
els carrers de Fisterra
per fi la fita que posava O kms!
com hem de veure la posta de sol amb aquesta boira!
la bota
l'àpat del peregrino i gratis!!
el port de nit
I aixi acaben els nostres dies de pedal pel camí de Santiago, ha estat una bona experiència diferent i ens n’ha quedat un bon record..i...” buen camino!”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada