Esalant per Asturies

Des de Santiago varem tornar amb bus a Oviedo, la nostra furgo encara seguia en el mateix lloc a on la varem aparcar.

A fer kms per trobar roca.Tornem a lligar-nos les cordes, els nostres plans són fer una ruta per algunes zones d’escalada esportiva d’Asturies.

Comencem per Teverga, un racó preciós en una Astúries rural i autèntica. El poble de referència per arribar a la zona és San Martin de. a on en el pàrking a on comença la senda del Oso s’hi pot estar amb la furgo i hi ha el bar “la Parra”a on hi trobarem els croquis dels sectors. A més a més en aquest bar coincidirem amb uns quants escaladors locals, molt bona gent que no ens omplen d’informació i recomanacions de tota mena. En aquest bar es respira bona ambient i la “dueña” és una senyora de bon caràcter que cuina que no vegis, a més és coneix la majoria de sector vies i encadenes.

Varem escalar a diversos sectors, Las Bovedas amb vies de xorrera que rondaven el 7º grau, a la “Bóveda de Gradura”,una .bona cova amb poques vies i dures però de gran qualitat, també va anar a l Pingalagua, .vies curtes i explosives i algun que altra picat, un altre secotr va ser ....

Per acabar la nostra estada a Teverga varem pedalar per la senda del Oso, una antiga via que ara està habilitada per anar en bici o caminar...preciós i divertit. El camí és pla i va per dins un atapeïts boscos.

Sobre l’escalada a Teverga,la veritat, no ens va entusiasmar gaire, ens van agradar el sector “las Bovedasi” i “Gradura” . Potser era perquè ens va ploure i perquè no anàvem molt motivats però no ens va semblar res de l’altre mon.

las bovedas

pared Negra una mica passada per aigua...

La següent zona que varem visitar va ser Cueva Deboyu, jo només vaig fer una via i el Quim dues, no ens va agradar gens. “Contra gustos no hay nada escrito” per mi (amb tots els respectes) era una cova de calcari amb picats i sicats i vies dures i apretades i sobades.

El següent sector que varem visitar: Cuevas, un poblet a prop de Felechosa. Hi varem arribar un dia a la tarda i plovia, les parets es veuen lluny i tenen bona pinta. L’endemà després d’una bona pujada arribàrem a un dels murs..no recordo el nom..vam fer dues vies i vam marxar.....semblava que havia de tornar a ploure...o realment les vies no ens van entusiasmar, tampoc no hi havia ningú i era diumenge, ens agraden el llocs tranquils però “tant”? EL sector era un mur gris, amb placa i xorrera però d’aspecte brut i poc agradable.

Just en el “merendero” hi ha un altre petit sector, aquí si que hi escalàrem les vies són millor, plaques tècniques amb forats i regletes. Coincidim amb escaladors locals, el Mariano i l’Ara ens conviden a la festa d’un poble ( no recordo el nom) en una petita vall . Hi ha una fira i un mercat de productes asturians, i sobretot molta sidra (haig de reconèixer que no hi estic acostumada i l’endemà vaig notar els efectes). Però bé,va estar molt bé conèixer a aquesta parella, potser l’escalada a Astúries no ens ha fascinat però en canvi la seva gent ens han deixat un molt bons records.

La única companyia que vam tenir en el sector de Cuevas

L’endemà escalem a Poo de Cabrales, hi ha algunes vies que estan bé. El millor són les vistes que hi ha del Picu Urriellu des del sector. Les ressenyes estan en un bar del poble d’Arenas de Cabrales.

Anem fent kms. passem Santander i parem un dia al Desfiladero de la Hermida, (Cantabria) hi ha diferents sectors, anem al ..... no recordo el nom, petit, està bé. Però està al costat d’uns cables elèctric i li treu encant .Decidim marxar i fer kms. direcció Catalunya.

el Picu des de Po de Cabrales