ILLES EOLIES: Petits racons però grans moments.

Quan vam començar a buscar informació sobre Sicília i vam llegir sobre les Eolies, no se perquè vam pensar que era un lloc a on havíem d'anar, una mena de pressentiment.... I si senyor! La visita

a aquest arxipèlag volcànic en el Mar Tirrè, va ser un regal de sensacions, moments i imatges que queden per sempre gravats en la ment per la seva intensitat i bellesa.

Com ho vam fer:

Vam anar al poble de Milazzo , des d'on surten les embarcacions cap a les illes. Hi ha dos tipus d'embarcacions circulant; el traghetto que són els vaixells grans a on es pot embarcar vehicles i l' aliscafo , els ràpids, els que sembla avancin sense tocar l'aigua. Embarcarem la furgo cap a l'illa de Lípari, la més gran i que també serveix de punt de partida cap a les altres illetes. El preu van ser 75€ anar nosaltres dos i la furgo.

Durant l'espera a que surtís el Traghetto vam tenir temps d'anar a la punta nord de Milazzo, un altra paratge de somni, una caleta rocosa amb piscinetes naturals i una aigua cristal·lina de tonalitats blaves mmmm!!, vam dinar acompanyats per la agradable companyia i conversa d'un pescador local, si ja dic jo que dic que una de les coses que ens va robar el cor a Sicília és la seva gent.

baixant cap a la cala,vam tenir aquestes fantàstiques vistes de l'Etna

xulo eh?! 

A quarts de 7 de la tarda sortim de Milazzo i en un parell d'hores ens plantem a Lípari. Vam instal·lar-nos en un pàrquing a pocs quilòmetres del port, allà vam deixar la furgo els 3 dies, només hi anàvem a dormir ja que tot el que vam fer va se en bici.

port de Milazzo

panoràmiques vistes que vam gaudir durant el trajecte

STROMBOLI:

Primer de tot, vam informar-nos dels horaris per anar i tornar de les illes i organitzar-nos les sortides. Hi ha una bona connexió entre illes i no cal patir

Agafem l'aliscafo a les 7 del matí , ens enduem les bicis, però en teoria no es podien embarcar, i ens van fer fer una mica el paperet. El mariner ens va dir que si ens deixava fer-ho havia de ser sota el consentiment del “comandante” i ja ens veus cridant al comandant que estava a la cabina si ens donava permís , fa veure que s'ho pensa i endavant!, com ells deien  era “cortesia” de la companyia. Moltes gràcies!!! El trajecte de Lípari a Stromboli són dues hores i val 15 € per persona. I per la bici vam pagar 3 € com a equipatge extra.

Aquest petita illa que tans sols té una extensió de 12 km quadrats, ens va oferir grans moments.

Vam creuar el poble en bici, per arran de costa “el lungomare”, un laberint de casetes blanques i carrerons estrets. Ens plantem a l'Observatorio ( on també hi ha un restaurant) punt a on deixarem les bicis i comencem el camí per pujar al volcà. Una camí preciós, evident , entre roques i sorra volcànica.

A dalt vam gaudir d'un repertori d'erupcions que posava els pèls de punta, vam estar unes hores contemplant els seus 3 cràters com bramàvem i escopien lava vermellosa . Uns espetecs molt potents que fins i tot feien trontollar el terra. Des del cim s'ha format una depressió per la cara nord-oest per on baixen fins al mar els blocs de lava i foc, espectacular! Només de recordar-ho se m'accelera el cor. Va ser un dia fantàstic!!!

tot i està a una bona distància dels cràters, hi trobarem aquestes  cabanes metàl·liques de protecció

ens vam "apalancar" dalt , càmera a punt i :

acabem en una de les peculiars platges de la illa

tornant cap a Lípari a última hora del dia 

Lípari 

VULCANO:

Agafem el primer aliscafo del matí , es torna a repetir la situació de demanar permís al “comandante” per pujar les bicis que ho acaba consentint. El trajecte són 20 minuts.

acostant-nos a Vulcano, 

Tal com vam arribar, vam pedalar fins al peu del volcà “Gran Cratere” o Vulcano della Fossa i pujada al cràter. Espatarrant!! Quines imatges!! Vam viure la seva activitat volcànica, de fumaroles, vapors blanquinosos i explosions, i ens vam embadalir amb els contrastos dels fangs sulfurosos , la roca volcànica i el mar com a teló de fons. Una altre moment per emmarcar.

fum fum fum!!

mar ,muntanya, sofre, fumaroles...

Després vam estar pedalant per la illa fins arribar a Capo Grillo i vam acabar la jornada en els banys de fang sulfurós, una activitat, podríem dir més turística però ben divertida.

A mitja tarda vam tornar a Lípari , vam aprofitar per recórrer el poble a última hora, una relaxant passejada contemplat la vida d'aquesta vila pescadora abans de pondre's el sol.

L'endemà vam tornar cap a Milazzo

vistes des d'un dels miradors de Lípari

el Castello  coronant el poble, també hi van fer una visita

última hora 

Com ja he dit, els dies que vam estar a les Eolies, van ser molt especials, va ser un constant descobriment de paisatges i sensacions, en una paraula: felicitat!!