FISSURES A ANNOT: EL TAMANY SI QUE IMPORTA ...

Reprenent el fil de tot, tornada a casa i al blog. I aquí va un  post sobre Annot que teníem pendent del viatge de la primavera. I no me'l salto perquè vull compartir aquest un petit tresor d'escalada tradicional i fissures,que combinat amb un paisatge preciós i un entorn tranquil ens van fer passar uns dies genials.

És un poblet medieval ubicat  en la regió de PACA (Provença-Alps- Costa Blava). N'havíem sentit a parlar dels seus blocs però les fissures són el que van  fer anar-hi.

Ens vam instal·lar a l'àrea per auto-caravanes que hi ha als afores i sortíem caminant d' allà mateix. Entre aquesta comoditat i unes fissures que ens vam enamorar, ens hi vam estar dues setmanes. I casi que vam escalar cada dia, bé cada matí, perquè a partir del migdia unes fortes tempestes ens feien retornar per la Ruta del gres.  Aquesta població medieval és freqüentada per molts senderistes que fan el peculiar sender del gres, un itinerari que recorre les laberíntiques formacions del gres que coronen el poble.

area d'AC d'Annot tranquil·la i ben situada

el poble

les parets

Pel que fa a l'escalada: “acollonant”, un festival de fissures de totes les mides , un petit Indian Creek, que ens va deixar impressionats. I, malgrat que vam poder fer moltes vies ens van quedar ganes de tornar-hi.

Tal com vam arribar vam anar a comparar les ressenyes al “Café du Comerç” ven visible des de la carretera que creua el poble.

Hi ha la ressenya de tradicional:

I la d'esportiva , aquesta no val gens la pena gairebé totes les són de picats , van ser obertes ja fa uns anys per atraure a escaladors però no són gens atractives.

I pel que fa al boulder hi ha una guia online : http://abloc.org/index.php?type=2 . Nosaltres, vam  tenir la sort de coincidir amb escaladors locals , entre ells un noi desgarbat , callat però molt amable que era el fortíssim (i ara polèmic) Enzo Oddo, ell i l'Antoin ens van fer unes molt bones recomanacions

Hi ha un bon numero de sectors de trad, la principal paret és el sector la "la Vire Inter" a on hi ha el repertori més variat de vies. Hi ha altres sectorets "La cascada", "La chambre du roi" amb menys oferta però que es mereixen una visita.

 així és el Gres d'Annot:

sector" Les portetes " hi ha 1h' de "pateo "i només per fer aquesta via"les portetes face"  va valer   la pena .Una línia que ratllava la perfecció

un tastet de fissures:

 via de gres però atípica tot forats , autoprotecció amb ponst de roca i alguns friends...boníssma!

Pel que fa a l'escalada doncs és escalada tradicional en fissura, tot net només les reunions, cal portar un bon assortit de friends i tascons de totes les mides, i ganes d'apretar!. Vam fer vies de tota mena, i en aquest tipus d'escalada no ens importava el grau (gran frase que diu tothom però que ningú s'ho creu...) escalant fissures el que importa és la mida  (mai més ben dit), si era una fissura per camalots del 1 o 2 jo sabia que pujaria amb certa comoditat  en canvi si la mida era per camalots del 2 o el 3  seria el Quim qui pujar corrent i jo ha hauria d'encastar i regirar avantbraços i turmells...però mola. Ens molen les fissures,  arrancar de terra amb la faldilleta de material i sempre rumiar com gestionar el "seguros", què poso, aquest si aquest no, que si me'l guardo per més amunt. Al Quim li va sortir la bestia, va fer alguns encadenes de fissures amples, desplomades i doloroses que el deixaven baldat, però com lluitava!!

 a part de lluitar com un "jabato" no s´ho pensava dos cops en saltar sobre el friends!!

Crec que és una escalada addictiva, a vegades  és dolorosa , patidora però quan arribes a la R amb el cor accelerat és un moment deliciós ( seran les endorfines?!)

Van ser un dies “estupenduuus”. Recomanem una visita a tots els amants de les fissures i l'escalada tradicional.  

I pel que fa al bloc...doncs vam anar un parell de dies a la piste d'Argenton però no ens va entusiasmar, no està mal però crec que no era l'època, no hi havia gent i  els blocs estaven bruts de molsa...no se... vam preferir fer corda.

I aquestes han sigut quatre pinzellades sobre el que ens ofereix el gres d'Annot. Si us agraden les fissures no us ho perdeu!