Racons de Sardenya. Petites joies naturals

Sobre les nostres escapades turístiques a Sardenya, ja vam estar en algunes poblacions destacades  durant nostra anterior visita. L'interior ens va semblar molt autèntic, Oliena, i recordo especialment Orgosolo, el poble que destaca pels carrers amb murals pictòrics amb molt de missatge social i històric.

Aquest vegada vam passar per Cagliari la capital de la Illa, va coincidir amb la celebració de San Efisio la festa més sentida de la ciutat. I vam aguantar estoicament 4 h de peu per contemplar una de les processons més vistoses i multitudinària de la illa.

agafant força per aguantar la jornada

colorida processó, cada poble desfilava amb els seus vestits tradicionals:

això si que són bous!!

estores de pètals per quan passi el sant

Mentre ens dedicàvem a buscar sectors, vam ver una parada al massís del Gennargentu, d'on emergeix el punt més alt Punta la Marmora de 1834 m.i sense haver-no planejat vam anar a dormir al pàrquing i el matí següent vam fer el cim. El cim és un turonet de vaques però l'indret és preciós. Situat en el cor de la illa, ens va oferir un ambient tranquil i salvatge, a més a més, per arribar-hi vam recórrer uns paratges naturals de gran bellesa i molt relaxants.

De camí cap al massís vam fer parades a llocs com aquests..i alguns pobles que no recordo el nom ..ups!

l'àvia 

de  murals amb imatges quotidianes  en trobarem en molts  pobles sards:

abuelooo!

les esqueles

parada al llac  Fonni un  raconet isolat i tranquil

Ascensió a Punta la Marmora:

CIM!

t'ho has guanyat!

Mirant-nos el mapa, vam veure al a costa oest una punxeta que s'endinsava cap al mar, és la

península de Sinis , busquem una mica d' info i vam decidir anar-hi..mm.. vam tenir la impressió que seria un indret que ens molaria.. I efectivament. Ens va encantar. Es pot visitar els restes de l'antiga ciutat de Tharros i ens vam trobar amb una costa encara molt verge i solitària, que vam recórrer a cop de pedal.

Vam aparcar al bucòlic poblet de San Salvatore i vam sortir en bici. Com mola pedalar!, com diu el Quim en bici sempre podem veure el doble que caminant i és ben cert. Anem desfilant per un paisatge variat, immensos camps de blat, de carxofes, i al final una costa molt original amb unes platges de quars. Talment semblava que hagués acabat de caure una bona pedregada.

vistes del final de la península amb el corresponent far:

resseguint la costa sobre rodes

arribem a la platja de quars, fascinant!!

i després de pedalar acabavem estirant les cames a Pulzu Idu i Punta Pallosu, també sorprenents

La Costa Esmeralda és una de les zones més famoses per les seves platges i la gent rica que allà hi estiueja , però tot i que la costa és preciosa ens va semblar un lloc tan explotat que ha perdut el seu encant i no ens va agradar . Però hi ha un indret en aquesta banda que encara conserva part de la seva autenticitat és el Parc Natural de L'Arxipèlag de la Magdalena.

En el poble de Palau (saturat de turistes, com nosaltres, vaja) carreguem les bicis al ferri i en 15 minuts arribem a la Illa de Magdalena d'allà vam pedalar fins al curiós pont que uneix aquesta illa amb Caprera. Un racó fascinant, no hi ha gairebé cotxes, vam fer la illa de punta a punta parant a platges granítiques i cales de pel·lícula.

el pont que uneis les illes de la Magdelena i Caprera

actualitzant el gps

som-hi!

SpiagaPelosa una llarguíssima platja de sorra blanca i aigües transparents. Amb tanta bellesa el lloc és molt concorregut, Les vistes al mar són precioses però a la nostra esquena cases, bars i pàrquings de pagament ,però es mereix una visita i unes hores de relax per contemplar-la.

Alguer, una ciutat històrica a la que volíem dedicar unes hores per contemplar, i intentar captar indici del pas dels catalans. La seva bandera quadribarrada, algun monument a la unió de la llengua

catalana, i el nom del carrers en italià i català arcaic. No vam tenir temps d'aprofundir sobre el tema i vam fer un tranquil·la passejada a última hora de la tarda per aquest poble que encara manté una arquitectura medieval, carrers rústics, edificis de pedra i unes robustes muralles que rodegen al poble. I als seus peus un tranquil port esportiu.