Li Ming, escalada i alguna cosa més.

I amb aquesta entrada continuo amb la nostra estada a Li Ming, amb alguns sectors, vies, llocs per veure i altres coses per fer que no siguin escalar.

  Després de ISU Area,  la zona més concorreguda era la paret de davant, Cave Area o Dinner Wall.  Amb vies molt boniques , i arrecerades de la pluja.  Allà hi trobem  grans clàssiques com la “Equator”, la “Dong’s crack” i la joia  “Winds of the North” en aquesta última hi vam estar un dia  doncs era la unica que estava seca desprès d’un parell de dies de pluja. 

       En aquesta matixa zona s’hi troba la “Souls Awaking” una via de llargs, molt molt bona. Tal com ens van reocmanar vam fer els 3 primers llargs i avall. Ens va semblar, bona, curiosa, divertida i altament recomanable.

Dinner Wall o The Cave

ja hem fet l'aprox, que bé que han quedat...

escalfant a la Warm Up

 Winds of the Valey ,el Roger a l'inici de la fissura

jo mateixa...flipant amb la línia!

una altra perspectiva de la via i el Pep en acció

la Souls Awaking:

  Una mica allunyat del poble i menys visitat era el The Guardian, una paret a la qual ens hi van acompanyar en cotxe fins al pàrquing. Són 10 minuts  en vehicle o 45 caminant per la carretera més uns 45´ fins a arribar al sector.  I tornem-hi! el camí estava poc clar,  però amb paciència i intuició vam arribar a peu de via. Va ser  just arribar que  es posa a ploure! Però encara vam poder fer algunes vies ben xules.  Es tracta d’una paret de dimensions més reduides i les vies estan més agrupades.  No n'hi pas moltes però estan bé.  les 2 que vam escalar ens van semblar fantàstiques, i només en vam fer dues, per què així va el tema. Entre que s’arriba a la paret, (que no coneixem el camí) que si plou, que si trobem les vies, que si triem material….passen les hores volant… i al final es fan poques vies…Aquí vam fer la Brazen Hussie i la Flight of the Locust. Un parell de pegues a cada una i tan contents!

cpa al The Guardian, al primer trencall ja dubtem...

per aquí, per les mongeteres

Plou! Però després del "pateo" al menys farem una via...

i encara s'aguanta el dia a les fissures del Guardian

     I acabo amb sectors dels quals ens en van parlar però no hi vam escalar, un d’ells és Pandora, ens el van recomanar, però  al ploure uns dies no hi vam poder anar. Al que si vam anar, va ser un de nou  que no recordo el nom . L' està descobrint  en Mike, ens en va paralr molt bé, però quan hi vam anar estaven totes les fissures molt brutes, humides  i no es veien gaires atractives…potser amb el pas de més cordades les línies quedaran millors, però no ens va motivar i no en vam fer cap.

      I quan no escalàvem que feiem?  Doncs  els dies que  no vam escalar no va ser perquè vulguéssim sinó perquè vam  tenir  3 jornades de pluja que no ens deixaven fer res, aquells dies voltàvem pel poble, menjàvem , ens entreteníem  veient els nanos a l’escola o contemplàvem a la gent i la seva activitat. El dia del mercat , en el qual la gent ve dels voltants per comprar  i vendre,  va ser un espectacle de moviment , gent , productes... vam estar ben entretinguts.

   Però si la meteo hagués estat bona, hauríem fet algunes caminades per les valls i raconades  que havien de ser un espectacle.

moments pel poble de Li-Ming:

  Qui diu que no es menja bé a Xina ? Al menys a Li Ming els àpats eren boníssims, sempre igual però bons

ccomprant el pa (baba) 

     tot cap fora!

els nanos sortint de l'escola:

    

ben normal...

  La única caminada que vam fer va ser  la popular ascensió a  Turtle Mountain.

És una de les atraccions de la zona i ens vam trobar amb un camí més que preparat , és a dir , escales, baranes…però prescindint de l’artificialitat  del trajecte vam gaudir d’un recorregut amb vistes de postal i que ens va portar fins aquesta curiosa formació rocosa que sembla un grup de tortugues.

les vistes:

la formació que li dóna el nom a la muntanya...i, si que sembla un grup de tortugues no?

foto de cim...després de molts intents!!

   

                         turistes nacionals;perdien el cap per fer-se fotos amb nosaltres

  

De tornada, una mostra de les característiques del camí...

acabant el dia despres d'una pluja de tarda

I aquests van ser els dies que vam estar per Li Ming, un racó que ens va enamorar. Per la seva gent, la seva escalada i la seva autenticitat.

      I per tornar a Lijiang,  és ben fàcil, del carrer central sempre surten furgonetes cap a la ciutat. Aquell dia però  ens va acompanyar la mestressa de l’hotel, amb el seu cotxe i ens va sortir a 35 CNY per persona. 

        L’estada va ser econòmica, l’esmorzar ens sortia uns 2 ‘5 € i els sopar uns 4 o 5 € per persona. 

Ens vam gastar més diners amb el dormir, les habitacions  dobles del Faraway eren uns 10€, n’hi havia de més barates però ens vam quedar aquí perquè eren les úniques que hi havia lliures els primers dies. I hi vam estar molt, bé. 

   Tot  estava prou net, és cert que el tema higiene a Xina no és com aquí , llençar brossa al riu, papers per carrer, escopir sorolloment (molt)…però en aquesta regió no ens va semblar res escandalós…potser en una altra part les diferències entres el nostres concepte d’higiene i el seu són més accentudaes… El que si vam flipar  va ser en l’avió, a on ens van donar les mantes i els coixins fets servir, o sigui que el color de les coxineresque suposademanet era blanc tenia taques grogues bastant desagradables...

   I per si mai aneu a xina, una mica de vocabulari per demanar alguns àpats, ho dic tal com ens sonava, de memòria perque ho vaig apuntar al mòbil i se m’ha escatxarrat...

tudopi : patates tallades com fideus i fregides

miantxiao/mixiang : nodels ( no sé si de farina o arros)

gidan:ou ferrat

ga: això

shidushao: quan és  (quan val?)

sheishei:gràcies

nijao:hola

I res més...la propera entrada una mica de turisme  per Shangri-la.