VISITANT LIJIANG I SHANGRI-LA

     Acabant el viatge i ja de tornada  ens vam guardar uns dies per conèixer Lijiang i visitar Shangri-la.

        Lijiang ens va semblar una ciutat curiosa , és una població preciosa amb canals , carrerons, construccions típiques, tot molt bonic…però.. és una ciutat molt explotada turísticament i comercial.  Tots els carrers són una botigueta darrera l’altres amb objectes de tota mena, timbals, cds de música, figures mantes, menjar estrany... I com que vam coincidir amb  les vacances de la Festa Nacional, el poble estava a petar de xinesos , una bogeria. Però com , per nosaltres tot era  nou i diferent, ja ens va estar bé passar-hi un parell de dies i contemplar aquell batibull. Però a banda de tanta moguda,  té racons i edificis espectaculars. 

els canals:

      

les floritures :

els carrers:

      

Wangu Pavillion a Lyon Hill

el Parc de l"'Estany del Drac Negre"

i com sempre les fotos de rigor:

les senyores amb els vestits típics ballant pels turistes:

els "xiringuitos":

      Un matí vam visitar la poble de Baisha a pocs qms. de Lijinag.

      Hi vam anar en bus, amb la direcció escrita en xinés per la noia del hostal, (ens vam tornar a allotjar al mateix hostal de l'arribada el Three Weels). El busos de Lijjian , com a transport públic que és només val un CNY, és a dir barat i a l'abast de tothom ,no com aquí.         Vam baixar  la ‘entrada de Baisha,  que és on hi ha  el recinte o parc amb el murals que donen fama al poble,  però segons la nostra opinió no val  la pena,  ens van clavar  30 CNY per cap ,i tot per entrar a una mena de recinte enjardinat però deixat i brut i quatres pintades en una paret escrostonada …no ens va molar.

 Després d’aquesta decebedora visita vam voltar pel poble, i va estar bé, contemplar la gent, passejar pel camp, tot plegat més autèntic i més local  que és el que ens agrada veure i conèixer quan voltem. 

en bus capa a Baisha

el que fan els avis... de fet, a tot  el món es fa més menys el mateix...

  

Des de Lijiang vam escanejar  les opcions que hi havia per visitar a la província  i ens va cridar l’atenció de Shangri-la.  S'hi arriba fàcilment en bus (4 h. de trajecte) i és un indret bastant popular amb la qual cosa no va ser dificil trobar allotjament, vam fer una reserva per Internet a www.kevintrekkerinn.com i ens va semblar molt correcte. Per moure's a Xina és molt important portar les adreces i mapes en xinès, número de bus  i tot molt detallat perquè si hem de preguntar , que  ens entenguin. No és que el xinesos siguin antipàtics sinó que no volen complicar-se la vida amb un guiri perdut amb qui no s'hi entenen. Però si t'hi pots comunicar no dubtaran en ajudar-te.

      Shangri-la és un comtat a  prop de la frontera amb el Tíbet, en realitat el nom d’aquesta població era Zhongdian, però li va ser canviat arran d’una novel·la romàntica “Horitzons perduts” i es va batejar com a Shangri-la com a un reclam turístic.

     Es tracta d'un petit poble de cases de fusta  emmarcat  en una planícia immensa de prats i muntanyes nevades.  La veritat que sempre ens ha agradat conèixer llocs diferents i aquest ho era. Aquesta població va patir un incendi  i ara està sent reconstruït d’una manera massa perfecta i gairebé artificial, i  és normal, ja que ho fan, ho renoven tot. Ens va sobtar que un lloc que sembla que hagi de ser tan espiritual o místic , pròxim al Tibet i amb un dels monestirs budista  més importants ,  ens trobéssim a tots els carrers negocis  de material esportiu, imitacions, marques xines..una bogeria. I a la nit els locals nocturns obrien les seves portes oferint música i molta festa. 

esmorzar abans d'agafar el bus

   bus Lijiang  a  Shangri-la

  

comprant el dinar

el poble, en reconstrucció:

Des del poble vam veure un turó coronat per unes construccions, hi vam pujar i ens vam trobar amb un raconet tranquil, molt místic...aquest:

el pintoresc mercat:

els 21m  de roda de Plegària:

la nit:

El segon dia vam acabar llogant una moto elèctrica. En el mateix lloc on la vam llogar ens van proporcionar un mapa amb una volta per arribar al monestir i recórrer els afores del poble. Per tal que no ens perdessim en primer trencall a la sortida ens va fer anar darrere un altre turista xinès que també i la veritat ens va anar de perles. Un cop vam agafar la carretera que vorejava la planícia no hi havia pèrdua.

  Vam passejar pels voltants i vam gaudir de racons més solitaris i rurals llunys del brogit i els formigueig del poble . I vam acabar l’excursió al famós monestir de Songzalin. Ens va semblar fascinant, interessantíssim i monumental. Allà si que vam al·lucinar  amb l’arquitectura,  els colors, i fins i tot vam poder contemplar una cerimònia budista amb els profunds càntics dels monjos.

vam recòrrer i contemplar uns paisatges de pel·lícula:

iaks pasturant:

camperoles acabant la jornda en un camp de patates

EL MONESTIR DE SONG ZAN LIN:

 I aquí acaba la nostra visita a XIna, de Shangri-la vam tornar a Lijiang , allà vam fer una nit i l'endemà la noia del hostal ens va acompanyar a l'aeroport. Per acabar ens vam trobar amb una situació inesperada. A l'aeroport de Ghendu , que és internacional,   vam fer una llarga escala, i ja no teníem prou efectiu per pagar, doncs no vam poder menjar res de res perquè enlloc es podia pagar amb targeta!  Com a última opció ho vam intentar al McDonalds i tampoc!! Vam flipar bastant trobar-nos així en un gran aeroport. 

  I ja està! Vam tornar encantats amb tot el que hem vist, conegut i escalat...i amb ganes de tornar a visitar nous llocs d'aquest enorme  país tan peculiar i ple de contrastos.